Comunicat de Prioritat relatiu al transvasament del riu Siurana del passat dia 27 de juny

Aquest final de juny, inici calorós d’estiu, hem tornat a assistir a un nou episodi de l’espoli de l’aigua del diu Siurana, mitjançant un transvasament de conques, que recordem que no és permès per la directiva marc de l’aigua europea.

Fa pocs dies (el dia 27 de juny, concretament) es van transvasar 1.000.000 m3 del pantà de Siurana –que recordem que està un 30,69 % de la seua capacitat, molt inferior a la mitjana dels embassaments del país–, al pantà de Riudecanyes, on fa anys que desemboca un riu que, segons el que marcarien els cànons, vessa les seues aigües a l’Ebre.

Els interessos que impedeixen posar ordre en una política de recursos hídrics del tot arbitrària, basada en uns drets adquirits que deixen de banda les necessitats cada vegada més evidents de la conca del Siurana són poderosos i, un cop més, deixen de banda la veu dels més febles i fràgils

I el riu? I el cabal ecològic? Requisit també exigit per la llei i que ni se l’ha vist ni se l’espera.

I els compromisos signats per uns i altres? Compromisos de les administracions de tots els nivells, en el marc del sistema de gestió de la candidatura, per tal de gestionar adequadament els recursos naturals, culturals i paisatgístics d’un territori eminentment agrari, el nostre, que pretén ser declarat Paisatge Cultural Patrimoni Mundial per la UNESCO. Paper mullat?

Els propers mesos la UNESCO estudia el dossier i vindrà per avaluar sobre el terreny allò que el dossier de candidatura proclama. I per constatar (o no) si aquest projecte de Sistema de Gestió, que tant s’ha lloat, és real o si, per contra, impera el campi que pugui i la inèrcia que perpetua plantejaments que haurien d’estar superats fa anys.

Això només és un detall, és clar, l’objectiu no es tant aconseguir que se’ns inscrigui en una llista de paisatges que han decidit responsabilitzar-se de la gestió enraonada del seu entorn per salvaguardar la seua identitat i la seua singularitat, l’objectiu, dèiem, es saber si som capaços, primer de tot naltros, de ser coherents i conseqüents amb allò que els discursos proclamen a tort i a dret. O si, per contra, no ho som i, per tant, tampoc som capaços d’exigir a qui te les competències per acabar amb aquests despropòsit que compleixi els compromisos adquirits amb un territori que segueix sent, per molts cants de sirena que sonin, un racó que usarem i explotarem, però no respectarem.

I es des del territori, abans que res, que cal ser exigents, autocrítics i exigents. Com pot ser que a banda i banda de la Teixeta els partits que hi governen votin de manera diferent? Projecte de territori? Projecte de país?

Des de Prioritat, en tot cas, seguirem exigint aquesta coherència en vies d’extinció i reclamant ser conseqüents amb compromisos adquirits i, si cal, desemmascarant impostures i ambigüitats (perquè tot no s’hi val ni tot és compatible) que només afavoreixen els interessos dels més forts. I ho farem davant del territori i davant la UNESCO si és el cas.

I seguirem donant suport a les actuacions que des de la societat civil, que és la nostra raó de ser, s’emprenguin per reclamar solucions reals.

PRIORITAT, 2 de juliol de 2018

Si esteu interessats a obtenir declaracions al respecte, la persona de contacte és:
Pilar Just
Presidenta de Prioritat
659484666