Diada de la Truita amb Suc. Ulldemolins

La Diada de la Truita amb Suc d’Ulldemolins és un exemple paradigmàtic de festa de nova creació basada en el patrimoni gastronòmic propi del territori que s’ha anat transmetent de generació en generació. Parteix d’un plat característic del temps d’anar a collir olives, una de les principals activitats econòmiques que defineixen, sobretot, el paisatge del nord, nord-oest de la comarca del Priorat.

Des del seu inici, el 1982, la festa ha quedat fixada en el calendari en el segon diumenge de març. Va néixer a iniciativa d’un grup de persones de la població prioratina d’Ulldemolins, que va decidir organitzar un concurs i treure aquest menjar de l’àmbit domèstic per posar-lo al carrer, ocupant l’espai públic, com a centre d’una celebració festiva. La festa remet a l’imaginari d’una societat tradicional que es basava en una economia de subsistència i l’aprofitament dels recursos.

A Catalunya, les truites de diferents classes són comunes, però la típica d’Ulldemolins és la truita d’espinacs amb suc. És un plat típic de Quaresma, quan la carn desapareixia temporalment dels àpats dels creients i el peix, els llegums i les verdures cobraven tot el protagonisme gastronòmic. La història de l’aparició d’aquest plat és molt antiga. A Ulldemolins, vila productora d’oli, la gent acostumava a marxar del poble —els terrenys de conreu són relativament allunyats del nucli urbà, a l’altra banda de la serra de la Llena, molts cops en els termes veïns de la comarca de les Garrigues— per a la collita de les olives, i sovint es quedaven allí durant dies, vivint en masos, cabanes de pedra seca o balmes murades. El poble restava força buit i els homes tornaven amb l’animal —o, després, amb el tractor— per anar portant les olives al molí, i també per Nadal i en cas de nevades. Aquesta pràctica es va mantenir fins al darrer quart del segle XX, quan es va generalitzar l’ús de vehicles tot terreny. La collita de l’oliva es feia entre el desembre i el febrer —ara es comença més aviat i és més ràpida—, quan els espinacs estan a punt de collir. S’explica que, l’endemà, el problema era com escalfar les truites fredes, perquè els collidors volien el menjar calent. La solució que van trobar va ser portar de casa alls, oli d’oliva, pebre vermell i una mica de farina. Allí, al camp, era senzill fer una salsa amb tots aquests ingredients i amb algunes herbes per donar-hi gust, com el julivert, que eren fàcils d’aconseguir. En aquesta salsa s’hi ficava la gruixuda truita verda i aviat s’escalfava. De vegades, es combinava amb bacallà (una altra provisió de llarga durada), que es remullava, es fregia i se servia juntament amb la truita.

Festa de la truita amb suc Ulldemolins, Priorat, Tarragona 2002.03.10

Més enllà d’aquesta justificació local que vincula estretament la truita amb suc amb el poble d’Ulldemolins, que és, de fet, habitual a tot el territori Priorat-Montsant-Siurana, la creació de la festa de la truita amb suc el que subratlla és que les pràctiques agrícoles són generadores de patrimoni immaterial; en aquest cas, de patrimoni gastronòmic. I, de fet, aquest plat era i és de consum habitual en diverses poblacions de la comarca, i és especialment adequat a l’hivern i en temps de Quaresma. Avui dia, el dissabte s’elaboren les truites a casa i, com que és un menjar tradicional basat en els coneixements que es transmeten de generació en generació, la recepta varia segons el costum de cada casa, i hi ha variacions en els ingredients que s’afegeixen al suc. El caire de festa de la diada radica, entre altres coses, en la participació popular que implica organitzar-la.

Per a l’elaboració del plat, en una de les múltiples receptes, es necessiten, en primer lloc, espinacs, fesols (si es vol) i ous per fer la truita. Els espinacs han de morfir-se, és a dir, s’han de masegar i estrènyer amb les mans per treure’n l’aigua. Per fer el suc es fregeix bacallà i l’oli del fregit es posa en una cassola de terrissa on se sofregeixen els alls i unes fulles de julivert, tot trinxadet. Quan els alls agafen color, s’hi tiren un parell de cullerades de farina i es deixa rossejar. Llavors s’hi afegeix aigua —o, millor, el suc de coure els fesols— i un polsim de pebre vermell i sal, i es deixa que arrenqui el bull. Quan la truita d’espinacs està feta, ja freda, es posa a la cassola, juntament amb el bacallà, i es té una estona a foc lent fins que el suquet comença a fer xup-xup.

La festa comença al matí amb una cercavila i un esmorzar popular amb productes tradicionals i típics de la zona: pa de galet (llengüet), arengada i llonganissa, i degustació del vi i l’oli de la cooperativa local. El concurs de truites se celebra al migdia i hi participa força gent: la vila té uns 400 habitants [2012] i es presenten més d’un centenar de truites a concurs. Per assegurar que per la diada tothom podrà tastar truita, se n’elaboren unes 350, una quantitat considerable. A més, els darrers anys l’associació de dones del poble, La Carena, munta una parada on es mostra com es prepara el suquet i on es venen truites. El concurs té dues categories, degustació i decoració, amb premis a la truita més saborosa i a la més ben guarnida, respectivament. Les que es presenten en el segon apartat reflecteixen els símbols col·lectius —l’escut, el campanar o les ermites—, elements del paisatge que envolta la vila, les inquietuds del poble i de la societat en general o algun altre tema d’actualitat. Mentre el públic i el jurat deliberen, els guanyadors de l’any anterior preparen, a la mateixa plaça, una truita amb suc, perquè els assistents vegin com s’elabora.

Per la diada, a més, s’organitzen activitats culturals i recreatives. Hi ha una fira de productes artesanals al pla de l’Església, i sovint es programen actuacions castelleres —els Xiquets de Reus hi són força habituals—, balls, concerts de corals, obres de teatre o actuacions musicals, segons els anys. La diada esdevé un marc efectiu per a la promoció dels productes locals, especialment l’oli —principal producció agrícola del terme— i el vi de la cooperativa, però també de productes de pastisseria (orelletes, bunyols…) i artesanals (sabó de casa, pa…), que mostren aspectes de la vida tradicional. Per tant, durant la diada també s’exhibeix tot aquest patrimoni gastronòmic característic de la zona.

En conclusió, la Diada de la Truita amb Suc és un exemple magnífic de creació de patrimoni festiu i ens mostra com la tradició es crea a partir d’uns referents històrics —en aquest cas, un menjar típic de la Quaresma— i d’unes necessitats del present, com ara la promoció de la població. Avui és una festa ben coneguda que s’acostuma a esmentar dins el calendari popular de celebracions catalanes. Tot i que la festa, formalment, és impulsada per l’Ajuntament, la participació del conjunt de la població és clau, sobretot de les dones. Fan truites a cada casa i algunes tenen cura de les que després ven l’associació. D’altres ajuden a fer orelletes, menjar dolç típic de la població —i d’altres indrets— que també es consumeix aquest dia.

La diada ha esdevingut un clar referent identitari per a la gent del poble o que hi té l’ascendència, si resideixen fora de la població. És, doncs, un moment de trobada col·lectiva que reuneix família i amics entorn d’un element patrimonial.