“El tòpic que al Priorat gairebé no queden pagesos ha fet fortuna i l’hem de combatre”

Toni OrensanzToni Orensanz és periodista i escriptor. Ha estat l’encarregat de redactar un apartat dedicat a la pagesia del Priorat en el dossier de la candidatura Priorat-Montsant-Siurana a patrimoni mundial de la UNESCO en la categoria paisatge cultural agrícola de muntanya mediterrània.

Què destacaries del capítol dedicat a la Pagesia del Priorat?

D’entrada en destacaria que, en mirar de fer una descripció de la pagesia a la comarca, et trobes amb alguns tòpics que han fet fortuna i que, en certa manera, has de combatre. És el cas, per exemple, d’aquella frase que tothom repeteix i que diu que “gairebé ja no queden pagesos”. I és ben veritat que el número d’agricultors a temps complet minva cada cop més, però sinó ens expliquem que el Priorat és ple de pagesos a temps parcial o de cap de setmana o sinó ens diem que la implicació familiar és bàsica en el sosteniment de les terres, difícilment pots explicar-li a algú de fora com concebem i en què consisteix l’activitat agrària a la comarca.

Amb què ens hem de quedar, doncs?

M’agrada la idea que, en aquesta comarca, on la propietat agrària està molt repartida i per tant és difícil viure exclusivament de la terra que tens, fa cent anys també hi havia un percentatge important de gent que combinava la feina al camp amb d’altres activitats laborals. El cas de les mines de Bellmunt al Priorat a principi del segle XX és un gran exemple d’això que diem. Gràcies a les dades aportades per l’historiador Pere Audí, coautor de l’estudi, sabem que moltes de les persones que anaven a la mina estaven donats d’alta al règim agrari. Eren pagesos que feien de pagès i que a la mina hi trobaven el complement econòmic que els permetia sobreviure, en no tenir prou terra o en fer de jornalers i no tenir feina tot l’any.

A partir d’aquesta conclusió podem anar més enllà?

El meu treball és tan sols una aproximació descriptiva a quina és la realitat de la pagesia a la comarca, tot mirant de conèixer qui són i com són les persones que, al llarg del temps i encara avui dia, han modelat el paisatge agrari de muntanya mediterrània de la comarca. Per tant, és obvi que hi ha camins a recórrer i estudis a desenvolupar. En realitat, no hi ha descripcions sociològiques o antropològiques actuals sobre la pagesia a la comarca, més enllà de dades estadístiques. No deixa de ser curiós que sigui més senzill trobar descripcions del pagès prioratí de fa quaranta o cent anys que no d’avui dia.

Per exemple, què és el que no s’ha escrit?

La veritat és que no hi ha gaire cosa escrita, per exemple, sobre la importància del paper de la dona en l’economia agrícola familiar, i ha estat fonamental al llarg de la història i encara avui dia ho és. Fa cent anys, per exemple, hi havia dones que contribuïen a l’activitat familiar no tan sols anant al camp, sinó també dedicant-se a la venda dels productes. De la mateixa manera, avui dia i des de fa trenta anys, les dones són bàsiques per explicar el turisme rural com un complement de primer ordre a les economies pageses.

Quins materials t’han servit per afrontar aquest àmbit d’estudi?

He partit d’entrevistes, descripcions de la pagesia prioratina al llarg de la història que pots trobar en llibres (des de Josep Pla a Joan Asens, entre d’altres); estadístiques i estudis de sociòlegs, economistes i geògrafs; treballs històrics d’abans i d’ara (des de Romà Perpinyà a Pere Audí, per exemple); manuscrits de pagesos…

Quin repte plantejava estudiar la pagesia del Priorat?

Com sempre passa al Priorat, sigui quin sigui el tema d’estudi que tractes, i tret d’algunes excepcions, un cop més he tingut la sensació que m’endinsava en un tema (com és la pagesia i com són els pagesos al Priorat) que ningú ha estudiat a fons, més enllà que et pugui trobar notícies disperses en estudis de tota manera. Tinc la sensació que els darrers quaranta anys, en aquesta comarca, no hem avançat prou en la confecció i difusió d’estudis locals, si ho comparem amb d’altres comarques petites com la nostra on la producció cultural ha estat més nombrosa.

La teva professió, però, t’ha portat sovint a escriure sobre el Priorat.

Sí. Visc a Falset i vaig començar a fer de periodista en aquesta comarca fa 27 anys. Tot i que la professió, sovint, m’hagi portat a desconnectar de l’activitat periodística quotidiana a la comarca, sempre n’he continuat escrivint: reportatges, articles, llibres, documentals…

I en aquesta ocasió, el treball fet t’ha canviat la visió que en tenies?

Més aviat m’ha servit per reforçar alguns aspectes de la realitat que són obvis, com la participació de la dona en l’activitat agrària, la importància de la pagesia a temps parcial… Són obvietats per als que vivim aquí, ho repeteixo, però sovint són poc visibles perquè són temes dels quals no en parlem ni els descrivim.