Algunes conclusions de la primera taula rodona de la jornada “La Candidatura del Priorat a la UNESCO: la gestió turística dels paisatges culturals” celebrada a Tarragona
Què comporta la visibilitat que atorga el reconeixement d’un territori com a Patrimoni Mundial? Quins són els seus impactes? I quines les estratègies concretes de gestió que cal tenir preparades? Aquestes són algunes de les preguntes i reflexions que ha deixat la jornada “La Candidatura del Priorat a la UNESCO: la gestió turística dels paisatges culturals”, celebrada fa uns dies a l’auditori del Departament de Cultura a Tarragona. Paisatge i gestió turística van ser els eixos centrals de la jornada organitzada per la Taula impulsora de la candidatura del Priorat a Patrimoni de la UNESCO, que integren l’associació PRIORITAT, el Consell Comarcal del Priorat i la Diputació de Tarragona.
Aquestes són algunes de les intervencions que van produir-se en la primera de les taules rodones celebrades, on es van abordar diversos casos de gestió turística internacional, amb la participació de diversos experts. Els ponents d’aquest primer debat van ser Dirk Gotzmann, director de CivilScape (una associació internacional integrada per entitats de la societat civil que dediquen la seva tasca a la protecció, gestió i ordenació del paisatge i de la qual forma part PRIORITAT); Matteo Perrone, director del Parc Nacional Cinque Terre, paisatge reconegut com a Patrimoni Mundial per la UNESCO, i Antonio Paolo Russo, doctor en economia per la URV, Investigador del Grup de Recerca d’Anàlisi Territorial i Estudis Turístics i professor de gestió de destinacions turístiques a la Facultat de Turisme i Geografia de la URV.
Dirk Gotzmann va basar la seva intervenció en l’experiència de L’Alta vall del Rin Mitjà, també coneguda com el Rin romàntic, un tram de 65 quilòmetres de longitud de la vall del riu Rin, inscrita com a Patrimoni Mundial de la Unesco l’any 2002. Aquesta vall, segons el relat de Gotzman, entén que el reconeixement com a paisatge cultural és un excel·lent “recurs turístic”. No obstant això, en opinió del ponent, cal buscar estratègies de turisme actiu que contribueixin al manteniment i sostenibilitat del patrimoni que ha estat reconegut. En aquest sentit, L’Alta vall del Rin Mitjà promou fórmules de turisme actiu com ara ajudar a conrear una vinya o participar en la restauració de patrimoni arquitectònic, que són elements fonamentals en el reconeixement per part de la Unesco d’aquesta vall. “Tot i el reconeixement per part de la Unesco, en el cas d’aquesta vall, el turisme s’ha incrementat però un dels principals reptes de gestió turística segueix sent que el visitant que ve a la vall s’hi quedi a dormir, cosa que encara no passa”, va afirmar.
La segona de les intervencions va anar a càrrec d’Antonio Paolo Russo, doctor en economia per la URV, Investigador del Grup de Recerca d’Anàlisi Territorial i Estudis Turístics i professor de gestió de destinacions turístiques a la Facultat de Turisme i Geografia de la URV. Russo va posar com exemple el cas de Rio de Janeiro, reconeguda per la Unesco com a paisatge cultural urbà l’any 2012 després de tres temptatives fallides. Segons Russo, la clau de l’èxit final de Rio de Janeiro va consistir, clarament, en dos factors. En primer lloc, la inclusió de la ciutadania en el pla de gestió de la candidatura. I en segon lloc, la concepció de la candidatura com una oportunitat excel·lent per repensar les polítiques urbanístiques, socials, culturals i turístiques. En opinió de Russo, des d’un punt de vista turístic, la declaració d’un territori com a Patrimoni Mundial comporta molts avantatges perquè és “un producte molt conegut pel turista que viatja arreu del món”. A la pràctica, però, això implica que cal comptar amb estratègies de gestió turística que vagin més enllà del propi territori, amb la complicitat d’institucions del país, com podria ser, a tall d’exemple, alguna mena de taxa turística. Una de les claus, segons aquest ponent, és mirar de tenir un cert control sobre el producte i l’oferta turística, com una manera de regular indirectament quin perfil de turista et visita.
La tercera de les intervencions sobre experiències internacionals va anar a càrrec de l’italià Matteo Perrone, director del Parc Nacional Cinque Terre, paisatge reconegut com a Patrimoni Mundial per la UNESCO. Perrone va insistir que la declaració d’un territori com a paisatge cultural genera recursos econòmics però que, alhora, implica una transformació cultural, econòmica i social que pot implicar “algun que altre desastre” si les coses no es gestionen adequadament. Actualment, Cinque Terre és un territori de cinc municipis i on hi habiten uns 5 mil habitants que rep anualment 2 milions de turistes, que en la seva gran majoria són creueristes d’unes poques hores. “Es dóna, per tant, la paradoxa que la visibilitat ens ha generat problemes quotidians de conservació i sostenibilitat del patrimoni que volem protegir”, va dir. És per això que, en la seva opinió, “és tan important parlar del valor del lloc com trobar el mètode per fer crèixer el valor que el turista dóna al teu territori”. En el cas de Cinque Terre, la imposició d’un preu per recórrer alguns dels camins més transitats i fràgils i campanyes de promoció i valorització del territori en els creuers són algunes de les iniciatives concretes posades en marxa.
En una propera entrada exposarem les conclusions de la segona taula rodona: “Un model de turisme propi per al Priorat en el marc de la candidatura i l’aposta pel paisatge”.
