Estudi de l’evolució històrica del paisatge del Priorat

Els paisatges actuals són el resultat de segles d’història. Les empremtes del passat que perviuen en el territori no tan sols contribueixen a definir el caràcter d’un determinat paisatge i la seva identitat, sinó que també constitueixen elements bàsics per a pensar-ne el futur.

Aquest és el context en el qual es desenvolupa PaHisCat, un projecte pilot sobre l’evolució històrica del paisatge en el qual hi treballen l’Observatori del Paisatge i el Grup d’Estudis del Paisatge Històric (Universitat de Lleida). El seu objectiu és entendre i difondre les traces del passat visibles en paisatges de Catalunya, així com donar pautes pel planejament territorial, patrimonial i sectorial.

En el marc de PaHisCat, i per encàrrec del Dr. Jordi Bolòs i Masclans (Departament d’Història de la UdL), s’ha dut a terme durant el 2015 i 2016 una recerca per documentar l’evolució i permanència del paisatge al llarg de la història, fins a l’època contemporània, de l’àrea del Priorat-Montsant-Siurana com a paisatge cultural candidat a ser declarat Patrimoni Mundial per la UNESCO.

L’objecte de tractament d’aquesta recerca ha estat la informació relativa a la localització d’activitats agrícoles i ramaderes sobre l’espai, toponímia, xarxes de sèquies, camins, etc. en època moderna i en època actual.

Un cop tractada, tota aquesta informació ha permès realitzar nombrosos mapes temàtics que han servit per extraure conclusions sobre quina ha estat l’evolució històrica del paisatge de Priorat-Montsant-Siurana.

El document final d’aquest exhaustiu treball, a banda de ser emprat per sustentar el capítol d’història del dossier de candidatura, es preveu que pugui ser consultat en els propers mesos al web de PaHisCat, on en aquests moments ja s’hi poden llegir els resultats dels estudis realitzats als paisatges de la Conca de Poblet, Terraprims, Horta de Pinyana i Vall Cerdana.

En properes entrades al bloc, ens centrarem en algunes de les interessants conclusions que la recerca ha fet emergir com, per exemple, l’alta densitat de camins que connectaven i connecten el territori.