Festivitat de la Mare de Déu de les Pinyeres

La capvuitada de Pasqua és Pasqüetes, diada molt celebrada a la població del Masroig amb la festivitat de la Mare de Déu de les Pinyeres, a l’ermita dedicada a aquesta devoció. Malgrat no tindre una data fixa al calendari, aquesta festa aplega cada any un bon nombre de masrojans i també de gent forana al poble que hi manté algun tipus de vincle. Avui els pobles que professen més intensitat aquesta devoció són el Masroig i Bellmunt del Priorat, seguits del Lloar i el Molar, tot i que en el passat també la veneraven a Gratallops, els Guiamets Capçanes i també Falset. En l’actualitat, l’aplec de les Pinyeres és representatiu de la dinàmica popular i participativa del que significa “aplegar-se” en un indret que continua sent un lloc de referència simbòlica que ve de la tradició i pràctica de religiositat popular, però que ha esdevingut un punt de trobada i d’identitat col·lectiva on predominen també els símbols nacionals.

Així, més enllà dels actes propis de la celebració religiosa, en destaca el component festiu i participatiu, més de 800 persones en les darrers anys s’apleguen aquesta diada, de totes les edats, destacant especialment la gran quantitat de joves que acudeixen a l’aplec. Els darrers anys, la festa acompleix també la funció integradora de les persones nouvingudes a la comarca –romanesos i sud-americans sobretot- que participen amb igual entusiasme. Una celebració, que per damunt de tot és festiva. L’ocupació de l’espai, la participació en l’ofici i balls, però sobretot l’àpat col·lectiu que hi té lloc, visualitza amb escreix la vigència de la celebració i els diferents nivells de pertinença i adhesió: a les Pinyeres, a la família, al poble…

Fotografia: Ramon Bargalló

Fotografia: Ramon Bargalló

De bon dematí els masrojans van acudint a l’ermita, on cadascú ja té, per tradició, el lloc que ocuparà amb família i amics. Tot el collet on s’ubica l’església del que fou el poble de Les Pinyeres s’omple a poc a poc. A les porxades de tocar a l’església  i de la casa del capellans, el bar congrega força gent i la parada de “mides” i altres records de la diada també. Un formigueig de gent que es troba i es retroba any darrere any. Els de Bellmunt, que conserven la tradició de vindre a peu, arriben proclamant reivindicatius, que “la Mare de Déu és nostra!”

A l’era es fa la missa presidida per la imatge de la Mare de Déu i s’hi canten els gojos, mentre els devots passen a adorar la imatge.

Puig que sempre socorreu
Al que a Vos busca de veres
Valeu-nos Mare de Déu
Del Masroig i les Pinyeres”

Fotografia: Ramon Bargalló

Fotografia: Ramon Bargalló

Ballets i sardanes per acabar de fer gana i a dinar cadascú al seu rogle. Les flaires d’arrossos omplen l’aire i fan la competència al timó i romer ja ben florits.

A a tarda les sobretaules i intercanvis de pastes i vi ranci i mistela s’allarguen si el temps, sovint inestable en aquetes èpoques,  ho permet.

Fotografia: Ramon Bargalló

Fotografia: Ramon Bargalló

La tornada al poble es fa gradual, i a peu, s’hi duu la Mare de Déu, que en processó, anirà fins l’església del poble, on hi passarà la la novena, fins la setmana següent, que serà retornada a la calma de les Pinyeres.

Fotografia: Ramon Bargalló

Fotografia: Ramon Bargalló