Implicacions del reconeixement

La UNESCO, des de l’any 1972, cataloga monuments, obres d’art, espais naturals, conjunts arquitectònics, paisatges, etc. que per les seves característiques es consideren representatius i de valor excepcional per a ser considerats patrimoni de la humanitat. Són els “béns” inscrits en la Llista del Patrimoni Mundial.

Els paisatges culturals són un reflex de la interacció entre l’activitat humana i un espai físic que no només la suporta sinó que, en certa manera, la condiciona i la integra. Paisatges distints han estat catalogats per raons diverses, com ara pel fet de ser testimonis d’una tradició cultural i representar un exemple eminent d’ocupació del territori.

El reconeixement que la UNESCO atorga no porta explícitament cap mena de reglament o normativa suplementària que reguli les actuacions damunt del territori. La UNESCO no té poder legislatiu en cap d’aquests àmbits (urbanístic, paisatgístic, etc.). Això sí, el dossier de candidatura ha d’incloure les propostes de pla de gestió que el mateix territori decideix posar en pràctica per assegurar que aquests valors seguiran vigents en el futur. La clau és una gestió acurada, necessària i exigible, que garanteixi que les actuacions afavoriran els valors pels quals aquell espai ha estat declarat patrimoni mundial i no el desvirtuaran.