Jornada “Priorat: territori sostenible i turisme, claus de futur”

Jornada “Priorat: territori sostenible i turisme, claus de futur”

Principals aportacions dels ponents i dels participants

 

1.?La creació de la Marca i la seva dinamització

—Els territoris parlen per si mateixos, es necessari que la gent se n’adoni del valor del seu paisatge i territori en el seu conjunt.
—Els territoris han de poder explicar què els singularitza de la resta, generant contingut de marca. Una marca no serveix de res sense una identitat territorial prèvia que l’avali.

—Es parla de la marca territorial com a instrument per comunicar i comercialitzar un territori des d’una vessant de qualitat de vida i de dinamització territorial.

—Es necessiten estructures professionals de gestió d’una marca territori que generi reputació, fomenti fidelitat, garanteixi la qualitat i ofereixi una idea de pertinença a la identitat territorial que l’ha generada.

—Es parla de les diferències entre marca territorial i marca comercial:
-Una marca territorial té una gestió complexa ja que va orientada a la ciutadania, persegueix la dinamització del territori, es mou dins d’un àmbit públic, s’adreça a molt públics i busca un rendiment a llarg termini.
-Una marca comercial té una gestió més simple ja que va orientada al mercat, persegueix una transacció comercial, es mou dins d’un àmbit privat, s’adreça a públics concrets i busca un rendiment a curt termini.

—Un reconeixement de la UNESCO per si sol no diu res. Depèn de l’ús i la gestió que es faci del reconeixement i se’n podrà treure rendiment o no.

Des del Priorat l’èmfasi s’ha posat des de l’inici en el procés de gestació i desenvolupament de la candidatura, ja que aquest condicionarà la gestió del reconeixement. No cal esperar a ser reconeguts per establir què cal fer amb el valor afegit que suposa la “marca” UNESCO, cal treballar des d’abans per gestionar el patrimoni, reconegut o no, en la direcció adequada.

—El principal rendiment és la presa de consciència col?lectiva dels habitants del territori del seu valor i de com actuar, ens tots els sectors, de manera coherent amb aquests valors.

—Es necessari impulsar polítiques que facin compatibles la preservació amb el desenvolupament econòmic.
Sovint aquesta compatibilitat depèn de la definició prèvia i concreta de cadascun dels elements del binomi En el nostre cas, al Priorat, el paisatge cultural agrari que volem preservar, és dinàmic i no fòssil. No es tracta de museitzar, però sí de seguir mantenint la seua genuïnitat, la seva escala … Si l’activitat agrària és bàsica, tenim el model d’allò que no hem fet (agricultura intensiva) i de l’opció que s’ha triat i que ha acabat sent el camí propi i per tant adequat.

—Cal gestionar el patrimoni(natural, agrari, cultural, paisatgístic…) com un producte que permet la dinamització social i econòmica i no només com un recurs turístic.

—Hem de transmetre els valors del territori a través dels nostres propis elements narratius per generar sentiment de pertinença i al mateix temps crear productes turístics competitius

—Quan creem producte podem passar d’excursionistes a turistes augmentant l’estada i la despesa del viatger a la destinació.

—Per crear una marca ben posicionada al mercat s’ha de crear una categoria mental nova. S’ha d’innovar no “copiar” i defensar la personalitat pròpia del territori.

2.? La Carta Europea de Turisme Sostenible (CETS)

—La Carta Europea de Turisme Sostenible (CETS) es basa amb un compromís i acord voluntari entre els diferents actors tan públics com privats d’un territori:
-Administracions competents amb matèria de medi ambient
-Administracions competents amb matèria turística
-Empresaris
-Agències de viatge i turoperadors.

—El territori ha de demanar de forma unànime que vol la carta.

—L’objectiu de la candidatura per a la CETS, és elaborar una estratègia d’actuació que defineixi un pla de desenvolupament turístic sostenible a 5 anys vista amb objectius concrets, actuacions, actors i compromisos.

—La Carta Europea de Turisme Sostenible suposa per a les empreses:
-Accés a un nou tipus de client.
-Fomentar la col?laboració entre empresaris i l’espai protegit.
-Millorar la qualitat del servei.
-Estalvi energètic.
-Sistemes de gestió més eficaços.
-Millorar la promoció.

—En algunes empreses l’adhesió a la Carta Europea de Turisme Sostenible ha suposat un augmentat d’un 10% de la seva cartera de clients.

—La Carta Europea de Turisme Sostenible és una aposta per consolidar els destins i les empreses sostenibles..

Propostes i accions de continuïtat

—Constatem la idoneïtat de la coordinació que ha permès aquesta jornada i el viatge posterior a la Garrotxa i adquirim el compromís de continuar en aquest camí. Perquè és necessari avançar tots els agents junts per donar credibilitat al model de desenvolupament econòmic de la comarca.

—Es parla que seria interessant ampliar la reserva de la Biosfera de les Terres de l’Ebre al Priorat ja que hi ha zones de l’Espai Protegit de la Serra de Llaberia i de la Serra del Tormo, que en són part.

—La Carta Europea de Turisme Sostenible ha de ser un projecte de comarca. Caldrà doncs veure els mecanismes per a fer?ho possible amb aquest plantejament.

—Les entitats i institucions que hem organitzat aquesta jornada, ens emplacem a impulsar la creació d’un fòrum que ens permeti destriar aquells elements identificadors i singulars que ens han de permetre elaborar des de bases sòlides els nostres relats i la nostra marca territorial.

—Des del sector turístic, i en col?laboració amb PRIORITAT, es farà una proposta als establiments per tal que es pugui visualitzar i concretar el suport a al candidatura a la UNESCO dels hostes que ens visiten.