“L’agricultura ha estat la base econòmica del territori des del Neolític fins a l’actualitat”

Albert Martínez i Elcacho és doctor en Història per la Universitat de Lleida. Ha estat el coordinador-redactor del capítol d’Història de la candidatura Priorat-Montsant-Siurana, paisatge cultural agrícola de muntanya mediterrània. Amb ell parlem de la recerca duta a terme, de com s’ha modelat el territori, de les conclusions a què ha arribat, de les novetats que aporta el seu treball i de les dificultats amb què ha topat durant el procés d’estudi.

Albert Martínez ElcachoAquest és un territori amb molta història, oi?

Sí, és cert. La història del territori Priorat-Montsant-Siurana té molts elements interessants a destacar: les pintures rupestres que ja són Patrimoni de la Humanitat, l’aurèola mística que ha envoltat la Serra de Montsant al llarg dels segles, la importància de la ramaderia i l’agricultura (amb un paper destacat de la vinya a partir del segle XVIII), la repercussió de l’explotació dels recursos minerals del territori (plom, argent i coure) des de la Prehistòria fins als nostres dies… Sens dubte, però, un dels aspectes més notables, des del meu punt de vista, és l’evolució en la manera com la gent s’ha adaptat al medi, com n’ha gestionat l’explotació dels recursos i com l’ha transformat al llarg de la història. Els diferents paisatges que conformen l’actual Priorat-Montsant-Siurana són fruit del modelat dut a terme per tots i cadascun dels homes i dones que han viscut en aquestes terres.

A quines conclusions ens porta el capítol d’història del dossier de candidatura?

El Priorat-Montsant-Siurana és el resultat d’una evolució històrica particular i heterogènia, perquè no va existir cap entitat política o institucional que aglutinés tot el territori que ocupa aquest espai fins ben entrat el segle XX, amb la creació de la comarca. Per tant, s’ha d’entendre la història d’aquest territori com la unió i l’enllaç de diferents episodis històrics que ens porten fins a la realitat actual. En aquest context, una de les conclusions principals és que l’agricultura ha estat la base econòmica del territori des del Neolític fins a l’actualitat. Aquesta supremacia ha estat evident, fins i tot, en aquelles èpoques en què l’explotació minera era un dels actius més importants de la comarca: quan el plom era producte de comerç amb els fenicis, quan la galena era exportada “a tot el món” en època andalusina, quan l’explotació d’argent va permetre l’arribada d’especialistes de Sardenya o quan les mines de plom van ser un motor econòmic al segle XX.

En el cas de la història, com en els altres àmbits, la recerca planteja més escenaris d’estudi.

És evident. Encara queden molts dubtes per resoldre en el camp de la Història. De fet, malgrat les immenses possibilitats d’estudi que brinda aquest territori, són molt escassos encara els estudis històrics que s’han dut a terme. Per exemple, algunes de les qüestions que caldria abordar en futures recerques són: intentar ampliar l’estudi de l’ocupació del territori en època romana, conèixer l’evolució del parcel·lari des de l’edat mitjana fins a l’actualitat en alguns pobles o conèixer més a fons la realitat particular de la serra de Montsant en època medieval i moderna, entre moltes altres.

Quines novetats aporta el teu treball?

El treball que s’ha realitzat des de l’apartat d’Història ha estat un compendi de diferents treballs duts a terme per especialistes en diferents èpoques i en diferents àmbits. Entre ells, hi ha les aportacions de Núria Rafel, Jordi Bolós, Jacinto Bonales, Marta Florez, Ezequiel Gort o Pere Audí. El treball dels quals ha estat importantíssim per poder avançar en el coneixement de la història del Priorat-Montsant-Siurana. En aquest sentit, el més destacable és la concreció que s’ha fet de l’evolució del paisatge al llarg de la història, especialment, durant els darrers cinc-cents anys (treball emmarcat en el projecte PaHiscat, dut a terme entre la Universitat de Leida i l’Observatori del Paisatge). Un altre element destacable és conèixer com la mineria i l’agricultura han conviscut de forma paral·lela en un mateix espai.

Amb quins materials has comptat a l’hora d’afrontar el teu àmbit d’estudi?

La part d’Història, s’ha realitzat a partir de la documentació d’arxiu (d’època medieval, moderna i contemporània), els resultats de les diferents excavacions i prospeccions arqueològiques que s’han anat realitzant al territori (des de les dutes a terme a principis del segle XX fins a les més recents) o la cartografia històrica i l’actual. Aquestes fonts, principalment, i també el buidatge de la bibliografia existent sobre el tema han servit per bastir els diferents apartats que conformen l’estudi.

No sembla una feina fàcil.

La principal dificultat és la manca de treballs de recerca que versen sobre aquest territori. Hi ha un potencial increïble però, en canvi, són pocs els estudis històrics que s’han fet en el marc de l’àrea que ocupa el Priorat-Montsant-Siurana. Per tant, s’ha hagut de començar des de molt avall. Aquesta realitat, però, lluny de ser una dificultat, esdevé un repte. I és que la manca d’estudis fa que bona part dels resultats que aporta el nostre treball siguin pràcticament inèdits i, per tant, dóna un valor afegit a la tasca encomanada.

Quin és el teu vincle amb el Priorat?

La meva vinculació amb el Priorat va començar l’any 2001 quan vaig participar, per primer cop, en les excavacions arqueològiques que es duien a terme al poblat del Calvari del Molar. Més endavant, a més de participar en altres campanyes de prospecció i excavacions arqueològiques a la zona, el que va marcar definitivament la meva implicació directa amb la comarca i la seva història va ser la tesi doctoral. Vaig iniciar-la cap a finals de l’any 2002 amb l’objectiu de conèixer la mineria de l’argent a la zona del Molar-Bellmunt-Falset a la baixa edat mitjana. El treball de recerca va culminar amb la defensa de la tesi l’any 2014. Per tant, el vincle amb la comarca i la seva gent s’ha anat forjant lentament fins a fer-se cada cop més estret.

Després del procés d’investigació i la redacció del capítol d’història, ha canviat la teva visió del Priorat?

El Priorat ha estat sempre una terra que m’ha fascinat, pel fet de ser un territori de contrastos. Penso, per exemple, en la relació simbiòtica que hi ha hagut entre l’explotació de la vinya i les mines. Ara bé, per l’àmbit d’estudi de la meva tesi doctoral, coneixia només una part de la comarca (el Baix Priorat). El fet de poder participar en aquesta iniciativa i redactar part del dossier de la candidatura m’ha permès ampliar-ne la visió i descobrir racons fantàstics. Altrament, tot i que n’era una mica escèptic al principi (pel fet de ser una comarca àmplia i heterogènia, amb algunes realitats inconnexes), he pogut comprovar de primera mà que el Priorat-Montsant-Siurana en conjunt és un territori excepcional, amb un paisatge singular i que mereix ser reconegut com a Patrimoni Mundial de la UNESCO.