Oriol Pellisa, bomber: “Les mateixes singularitats que fan del Priorat un espai amb molta biodiversitat, també el fan propici per als incendis”

Oriol PellisaOriol Pellisa és sotsinspector del Cos de Bombers a la Regió d’Emergències de Tarragona. Ha estat membre del Grup d’Actuacions Forestals del Cos de Bombers del 2001 al 2008. És enginyer forestal, especialitzat en incendis forestals.

Fill de Rasquera, i resident a Marçà, amb ell parlem dels valors del Priorat, de paisatge, de biodiversitat i d’incendis.

Hi ha qui desconeix que el Priorat, i el seu paisatge, tenen certa importància estratègica.

De fet, en tenen molta. Pensa que el Priorat forma part del corredor natural que connecta la Serra Ibèrica amb els Pirineus de Girona. En concret, i dins d’aquest corredor, fa de pont entre la vall de l’Ebre, la gran massa forestal de les Muntanyes de Prades i la Costa Daurada. Aquesta línia natural assegura el desplaçament i la biodiversitat d’espècies, tant animals com vegetals. El problema és que aquest corredor en alguns punts es troba greument amenaçat.

En quin sentit?

En alguns punts hi ha infraestructures que compartimenten o fan discontinu aquest corredor. A més, també és una amenaça la homogeneïtzació del paisatge, grans extensions que trenquen el corredor i on algunes espècies s’han vist desplaçades.

I això passa al Priorat?

Més aviat podem dir que el Priorat n’és una excepció. Els habitats que hi trobem donen cabuda i asseguren la presència d’una diversitat d’espècies molt gran.

O sigui, que el Priorat no està homogeneïtzat.

No, no ho està. El valor del paisatge del Priorat rau en què és divers en espais i, per tant, en habitats. A la comarca hi trobem diferents usos dels sòls, importants diferències d’alçades, geologies diverses, climatologies contrastades, variabilitat d’orientacions de les muntanyes… Les fronteres entre totes aquestes zones són riques en recursos naturals, són espais de biodiversitat elevada. Crec que hem d’entendre el paisatge com un mosaic dinàmic que és resultat d’una integral de factors que ens costaria enumerar. Per tant, no ens hem d’imaginar el paisatge com una fotografia aèria ni com un mapa de colors. El paisatge no és estàtic.

I en el dinamisme del paisatge, el foc també hi té un paper.

Sí. Les mateixes singularitats que fan del Priorat un espai amb molta biodiversitat, també el fan propici per als incendis. De fet, per totes aquestes peculiaritats que abans comentàvem, els incendis també han marcat la biodiversitat d’aquest territori.

I això és…

Positiu si l’incendi afavoreix la biodiversitat. El que més ens ha de preocupar són els incendis que cremen superfícies extenses, que fan homogeni el paisatge i, en conseqüència, empobreixen la biodiversitat.

Incendi que afavoreix la biodiversitat.

Incendi que afavoreix la biodiversitat.

“La homogeneïtzació del paisatge empobreix la biodiversitat”

 

I com podem evitar-los?

Si volem que els incendis no superin grans extensions haurem d’assegurar-nos que poden ser confinats dins uns límits. Per tant, hem d’assegurar les discontinuïtats naturals i paisatgístiques existents, com les terres per a l’agricultura, els boscos de ribera, les diferències orogràfiques… Com que l’accessibilitat del Priorat és la que és i es fa difícil arribar a tot arreu de forma immediata, i tampoc volem crear discontinuïtats artificials, hem de potenciar les oportunitats que ens proporciona el nostre paisatge, per aconseguir que, quan un incendi cremi, l’afectació sigui menor i acceptable.

Mencionaves fa una estona l’agricultura.

La modulació del paisatge per l’agricultura és relativament nova si la comparem amb la d’altres factors, com la geologia, el clima, la hidrologia. Però en poc temps, l’impacte sobre el paisatge ha estat molt significatiu. En el cas del Priorat, l’activitat agrícola ha permès diversificar el paisatge i això contribueix a què la taca provocada per un incendi no esdevingui excessivament gran, a excepció de zones com la Serra de Llaberia i la Serra de Montsant, on hi hauria més perill i on cal molta prevenció.

“La modulació del paisatge per l’agricultura és relativament nova, però en poc temps l’impacte ha estat molt significatiu.”

 

Per tant, l’agricultura té efectes positius.

Sí, però alerta. Si bé el mosaic dels usos del sòl de fa un segle podria ser similar al d’ara, i el nombre d’incendis ser força parell, la virulència del foc no és la mateixa.

En quin sentit i per què?

Fa 100 anys, no existia una línia gruixuda que separava els boscos dels camps de conreu. Era un límit degradat, perquè l’home treballava i mantenia el bosc. Això feia que quan hi havia foc, aquest fos d’intensitat baixa en aquesta zona, sense grans afectacions. Actualment, si un foc prové de zona agrícola pot agafar un comportament intens des del primer moment, i l’afectació serà molt més gran.

Llavors, cal tornar a fer el mateix.

És una mesura que caldria tenir molt present, sí. La pastura, l’aprofitament forestal, les cremes controlades, el desbrossament, les repoblacions… Però no només això, hem de pensar en tot allò que pugui provocar focs que afectin grans extensions, homogeneïtzar el paisatge i acabar amb la biodiversitat. Hem de tenir mesures de prevenció i correcció.

El Cos de Bombers hem après a entendre els incendis, a valorar-ne la part positiva, a llegir-ne les causes i les conseqüències a curt i llarg termini.

En aquest sentit, la vostra experiència també pot ser molt important en la candidatura del paisatge del Priorat a Patrimoni de la UNESCO.

Estem convençuts que sí. Per tot el que et deia, entenem que podem contribuir-hi, sobretot aportant els nostres coneixements al Pla de Gestió que ha d’acompanyar-la. Al cap i a la fi, i com parlàvem fa una estona, els incendis han estat, són i seran partícips de la modulació del paisatge i de la biodiversitat d’aquest territori.