Palmes i palmons, la delicadesa per celebrar la Pasqua

La tradició de fer el ram de palma a Catalunya es remunta a mitjan segle XIX i la trobem recollida en el “Costumari Català” del folklorista Joan Amades, obra etnogràfica de referència per a qualsevol qüestió relacionada amb les tradicions i els costums de les terres de parla catalana.

Tradicionalment la padrina de bateig regala al seu fillol un palmó per al Diumenge de Rams, la festivitat que commemora l’entrada de Jesús a Jerusalem on, segons les Sagrades Escriptures, va ser rebut per la multitud amb rams de palmera, oliver i llorer. No són poques les cases on podem trobar el ram (la palma o el palmó) penjat al balcó durant tot l’any ja que es creu que atorga protecció contra mals, llamps i desgràcies i porta bona sort.

El Diumenge de Rams, els xiquets i les xiquetes són els protagonistes: porten a beneir, orgullosos i cerimoniosos, rams de llorer, branques d’oliver, de boix, i sobretot palmes i palmons. Tant rams com palmes s’adornen amb tot tipus de llepolies, pastes, rosquilles, figuretes de sucre de tots els colors i en forma de creu, d’escaleta, de rosari, o de tantes altres. Els germans Vaqué Viaplana, Joan i Xavi, són mestres artesans palmers de la Vilella Baixa i trenen delicades escultures amb les fulles de palma que, després, Telesflora Fernández, artesà de figuretes de sucre d’Ulldemolins, guarnirà i els posarà color, caprici i dolçor.

Els rams de palma s’elaboren trenant les fulles de la palmera datilera amb una tècnica artesanal heretada de generació en generació. Són quatre ja les generacions de la família Viaplana dedicades a la cistelleria i a l’elaboració de palmes des de mitjan segle XIX: primer Vicens Viaplana al Baix Llobregat, Magdalena Viaplana i després Joan Vaqué Viaplana (distingit com a “Mestre artesà”, el 2000, per la Generalitat de Catalunya) al barri barceloní de Gràcia. I des de 1998 Joan i Xavier Vaqué Sans (tots dos reconeguts amb la mateixa distinció que el seu pare, el 2013) continuen l’ofici a la Vilella Baixa, al Priorat. Actualment se segueixen elaborant els mateixos models de palmes, utilitzant les mateixes tècniques i els antics noms.

Palmes i palmons

Alguns d’aquests noms compten biografies i històries. És el cas de l’anomenada “flor papi” en record de la Sra. Magdalena que li deia al seu pare quan ja era molt gran: “papi faci flors”; o la “palma pepa”, palma que feia la Pepa, una tia molt gran de Magdalena; o “els rucs”, que són l’estructura de palma on es cusen tots els ornaments i filigranes, que antigament arribaven al taller a lloms d’aquests soferts animals.

La seva escola-taller de confecció de palmes, a la Vilella Baixa, única a Catalunya, elabora i distribueix unes quantes desenes de milers de palmes i palmons, engalanats amb llaços de colors i figuretes de sucre, no solament per tot Espanya sinó també a Andorra , al Llenguadoc-Rosselló i Àustria. Actualment, elaboren uns quaranta models. La palma més elaborada, la “columna”, comporta cinc hores de treball; les més petites, que es col·loquen al trau de les peces de vestir, uns pocs minuts. Exemplars especials, complexos i grans, fets per encàrrec, poden representar dies o setmanes de treball. Va ser el cas de la palma elaborada per a l’exposició al Centre Català Permanent d’Artesania, de la Generalitat de Catalunya, que va comportar tres setmanes de dedicació completa.

L’artesania de les palmes i palmons constitueix un llarg cicle en el qual és fonamental la preparació de les palmeres, el tall i l’elaboració. Una campanya de palmes i palmons dura tot un any. D’octubre a desembre, quan afluixa la calor i la palmera comença a alentir per al període hivernal, és quan es tallen les palmes. S’aprofita llavors per lligar les primeres palmeres que rebran, a finals de primavera o principi de l’estiu, el caputxó, que abans era fet de palma verda i avui de plàstic negre, per evitar la funció clorofíl·lica en els nous brots que naixeran i creixeran i obtenir així les característiques palmes blanques que s’utilitzen i que es tallaran a la tardor, completant així el cicle lligat a la palmera. Cada palmera descansarà un parell d’anys per permetre que recuperi el seu procés vegetatiu. De cada palmera s’obtenen, comptant totes les mesures (de 0,60 m a 3,5m) i categories (palma blanca, entrefina, batalla per trenar), entre 10 i 15 palmes, depenent de les condicions del sòl i del cultiu.

Transportades al taller, les mans de l’artesà s’encarregaran de crear belles i complexes formes testimoni de la tradició tant com de les emocions, la creativitat i la inspiració de cada artesà. Tradició i innovació, festegen, també, any rere any, amb les palmes i palmons, l’arribada de la Pasqua, el Diumenge de Rams.