Blog

Per un tros de futur, la necessària dinamització agrària del Priorat (part I)

Arran de la jornada “Per un tros de futur! Eines per a la dinamització agrària territorial”, que va tenir lloc el passat mes d’octubre, hem volgut copsar opinions sobre la problemàtica de l’abandonament de terres i la manca de continuïtat en els cultius, i les possibles solucions per fer-hi front.

Els participants a la jornada ens preguntàvem: És l’abandonament de terres una amenaça real per al Priorat i el seu model de territorial? És un problema actual o ve d’antic? Quines són les causes de l’abandonament i la manca de continuïtat en els cultius? És reversible aquesta situació? Quines mesures es poden aplicar?

De tot plegat n’hem buscat reflexions posteriors a la jornada i ho hem demanat a Óscar Borràs (DOQ Priorat), Maria Vaqué (DO Montsant), Mireia Vilamala (Parc Natural de Montsant), Joan Boada (Departament d’Agricultura); Jonàs Macip (pagès i alcalde); Damià Fàbrega, (Vinícola del Priorat), i Josep Maria Peris, (propietari agrícola).

L’abandonament de terres, una amenaça per al Priorat

Totes les persones consultades entenen que l’abandonament de terres és una amenaça real per al Priorat. Segons Óscar Borràs, “aquesta pèrdua incideix en el mosaic agroforestal de la comarca, una de les seves riqueses”. De fet, tal com diu Jaume Boada, “també cal tenir present que el Priorat ha basat el seu model econòmic en la valorització dels productes de la terra, com el vi i l’oli, per exemple”. En aquest sentit, Josep Maria Peris remarca que “l’abandonament de terres és sinònim de menys riquesa per a la comarca” i que “un paisatge agrícola abandonat es un paisatge degradat”.

A tot això Mireia Vilamala també hi afegeix que “l’abandonament implica una pèrdua de riquesa social, cultural i ecològica irreparable, ja que, quan es perd un camp de conreu, no només és perd una oportunitat de subsistència i permanència al territori, també es perden, entre altres valors i patrimoni, marges, fonts, basses, camins, coneixements ancestrals, experiència pròpia i biodiversitat”.

Entre les persones consultades també s’apunta que no és únicament una qüestió de disminució dels camps de cultiu, sinó també, com subratlla Jonàs Macip, “de pèrdua de diversitat de conreus en favor del monocultiu, de retrocés de la figura del pagès i de la dificultat per donar continuïtat a les explotacions familiars”. Damià Fàbrega, que també incideix en alguns d’aquests fets, identifica amenaces com “l’envelliment de la pagesia, la manca de relleu generacional al camp i la concentració de conreus en menys mans”. A tot això, Maria Vaqué afegeix que “un dels problemes que tenim és que desconeixem l’abast real de la situació, ja que no disposem de dades exhaustives i fiables sobre què està succeint realment”.

Et recomanem llegir: