Per un tros de futur, la necessària dinamització agrària del Priorat (part II)

És l’abandonament de terres una amenaça real per al Priorat i el seu model de territorial? És un problema actual o ve d’antic? Quines són les causes de l’abandonament i la manca de continuïtat en els cultius? És reversible aquesta situació? Quines mesures es poden aplicar?

De tot plegat n’hem buscat reflexions i ho hem demanat a Óscar Borràs (DOQ Priorat), Maria Vaqué (DO Montsant), Mireia Vilamala (Parc Natural de Montsant), Joan Boada (Departament d’Agricultura); Jonàs Macip (pagès i alcalde); Damià Fàbrega, (Vinícola del Priorat), i Josep Maria Peris, (propietari agrícola).

Les causes que provoquen l’abandonament

L’abandonament de terres no és un problema nou al Priorat. Com afirma Jonàs Macip, “la productivitat de la terra i la dificultat de treballar-la van ser durant anys motiu d’abandó i devaluació dels cultius”. Segons Josep Maria Peris, això no ha canviat del tot i “excepte en casos com el vi, el preu dels productes agrícoles del Priorat no sol ser competitiu”. Com subratlla Mireia Vilamala, “en un mercat globalitzat altament competitiu, les terres menys productives tendeixen a quedar fora de joc, fins i tot s’ha arribat a perdre el coneixement de la propietat real de finques abandonades en el passat”. A més, com diu Maria Vaqué, “si s’hi suma l’envelliment de la població al Priorat, és fàcil que una de les conseqüències sigui també la manca de relleu en el conreu”.

En relació a aquest fet, hi ha alguns factors que no ajuden a afavorir la continuïtat en els conreus. Com resumeix Joan Boada, “la propietat és poc amant dels arrendaments”, una afirmació que Damià Fàbrega recolza dient que “la mateixa manera de fer i de pensar dels pagesos i pageses grans dificulten donar continuïtat als conreus, ja que en alguns casos prefereixen deixar perdre la terra a cedir-la sense contraprestació econòmica a altres pagesos”. Per tot això, Boada insisteix en què “cal afegir agents que aportin confiança al procés, més en el cas del Priorat, on la posada en marxa d’una explotació implica una inversió important”. A més, com apunta Óscar Borràs “també cal donar més facilitats als joves agricultors i també als agricultors professionals, sense discriminar la resta de persones i/o empreses” ja que, segons Jonàs Macip, “la inversió necessària i les dificultats de l’administració, en especial amb noves plantacions, dificulten l’accés fins i tot als pagesos locals”.

Per últim, Damià Fàbrega també posa sobre la taula factors externs com, per exemple, “la manca d’una bona oferta d’habitatge, que no ajuda a l’arribada de gent interessada a tornar a treballar la terra”.

Et recomanem llegir: