Per un tros de futur, la necessària dinamització agrària del Priorat (part III)

És l’abandonament de terres una amenaça real per al Priorat i el seu model de territorial? És un problema actual o ve d’antic? Quines són les causes de l’abandonament i la manca de continuïtat en els cultius? És reversible aquesta situació? Quines mesures es poden aplicar?

De tot plegat n’hem buscat reflexions i ho hem demanat a Óscar Borràs (DOQ Priorat), Maria Vaqué (DO Montsant), Mireia Vilamala (Parc Natural de Montsant), Joan Boada (Departament d’Agricultura); Jonàs Macip (pagès i alcalde); Damià Fàbrega, (Vinícola del Priorat), i Josep Maria Peris, (propietari agrícola).

Què s’hi pot fer?

Combatre l’abandonament de terres passa, segons Jonàs Macip, “per consolidar el model agrari singular del Priorat, insistint en la priorització de l’activitat agrària de les explotacions familiars, la continuïtat de la pagesia i la millora dels trossos en mans de la gent arrelada al territori”. A més, segons Macip, “calen uns preus justos pels productes agraris per garantir la sostenibilitat social, econòmica i ecològica del territori”. A tot això, Mireia Vilamala afegeix que “en el cas del Priorat, la recuperació de l’activitat agrària no pot anar deslligada de la forma com es treballa la terra, sent imprescindible un model de gestió eficient que converteixi els factors limitants de l’agricultura de secà en oportunitats. Entre altres, cal assessorar en eficiència, cal formació, calen estudis de viabilitat de finques, cal fomentar l’emprenedoria, cal revaloritzar la qualitat en front de la quantitat”.

D’altra banda, Jaume Boada també apunta que “cal repensar el model agrícola i explorar nous camins, ja que la clàssica empresa familiar agrària no sempre s’adapta als nous temps”.

També és oportú, com afirma Damià Fàbrega, “treballar en un inventari de terres a nivell comarcal, i sobretot en poder oferir un projecte que doni una seguretat tècnica, jurídica i personal a arrendadors i arrendataris”. En aquest sentit, Jaume Boada reitera que “cal afegir agents que aportin confiança al procés”. Maria Vaqué creu que “en cas de posar en marxa un banc de terres, una eina que pot ajudar i molt a afavorir el relleu i la continuïtat en els conreus, cal que aquest tingui en compte tots els cultius, ja que no hem d’oblidar que el Priorat ha estat sempre un mosaic agrari”.

A banda d’això, com subratlla Josep Maria Peris, “cal preveure ajudes als agricultors joves, en tots sentits”. En la mateixa línia s’expressa Óscar Borràs, qui diu que “és imprescindible facilitar als joves poder-se dedicar a la agricultura en la mesura que demana aquesta regió. En aquest sentit, es podrien canviar les condicions de molts ajuts que concedeix l’Administració per fer-los més accessibles, com és el cas dels plans de reestructuració i reconversió de la vinya, per exemple”.

Sobre mesures i ajuts, Jonàs Macip incideix en què “cal un pla específic per incorporar autònoms agraris i per consolidar els pagesos de la comarca, i cal que aquests ajuts estiguin lligats a uns condicionants que garanteixin la qualitat paisatgística, la rendibilitat i la continuïtat de les explotacions en el futur”.

Et recomanem llegir: