El caràcter eminentment muntanyós de l’espai Priorat-Montsant-Siurana té un seguit de conseqüències clau per interpretar el paisatge actual. La seva particular ubicació geogràfica en un conca envoltada de serralades ha estat històricament un filtre selectiu que ha marcat l’evolució del territori. Per viatjar de Priorat-Montsant-Siurana a les contrades veïnes (amb l’excepció de la cubeta de Móra) hom es veu forçat a travessar les alineacions de la serralada Prelitoral a través d’un del diversos colls per on circulen les vies de comunicació actuals i històriques.
La comunicació amb la conurbació regional del Camp de Tarragona -capitalitzada per l’eix Tarragona-Reus- es fa avui sobretot a través dels colls d’Alforja (633 m) i de la Teixeta (541 m), per on discorren les carreteres C-242 i N-420 respectivament. També s’utilitza el coll Roig (559 m), creuat per la via secundària T-322 entre la Torre de Fontaubella i Colldejou i, bàsicament per a tasques agrícoles, el coll del Guix (631 m), al camí entre Colldejou i Marçà. Amb la zona de les Garrigues i Lleida, les vies de comunicació que remunten la serra de la Llena travessen els colls del Grau (681 m), de la Creueta (775 m) i de les Crestes del Blai (770 m). Finalment els més modestos colls de la Torre (368 m), de Baixest (415 m), de la Batalla (424 m) i de la Palma (460 m), donen accés a la depressió de l’Ebre. Els colls també són moneda de canvi a les comunicacions internes. Només a les carreteres interiors podem comptar els colls de l’Ermita, dels Ous, d’Albarca, de les Marrades, Major, del Pere Joan i de Falset, a més de molts altres que són lloc de pas dels antics camins rals entre els pobles.
Històricament, la necessitat de “passar els colls” ha limitat les comunicacions amb l’exterior, especialment en episodis de circumstàncies meteorològiques adverses. Encara avui, amb unes vies de comunicació modernes, cada hivern hi ha problemes amb el glaç o, amb menys freqüència, la neu. Això explica que, en l’imaginari local, els colls representin no només discontinuïtats de vessant, sinó també fronteres simbòliques entre un “món desenvolupat” i un “món rural”, sinèrgia que reforça el seu caràcter dual de comunicació-obstacle.
Però al costat de les dificultats que l’orografia infligeix als seus habitants, també hi ha conseqüències positives. Els entorns muntanyosos rarament són escollits com a lloc de pas de grans infraestructures de transports o comunicacions i per aquesta raó tenen més possibilitats d’eludir la fragmentació del territori i l’impacte visual que provoquen. A més, les dificultats d’accés filtren els efectes de la pressió antròpica en tots el seus vessants: els creixements urbanístics, l’explotació dels recursos, la contaminació o l’alteració del silenci i la tranquil·litat. En definitiva, una densitat de població més baixa i un intercanvi humà matisat, conseqüència en bona part de l’orografia, que han conduït a un paisatge ben conservat, amb sentit, nítid i llegible, i a una forma d’entendre l’explotació de la terra arrelada a la necessitat que perduri per a les generacions futures. Aspectes, tots ells, que s’identifiquen avui com a ingredients bàsics de la qualitat de vida…i que són atributs substancials del paisatge cultural de Priorat-Montsant-Siurana.
Roger Pascual
Doctor en ciències biològiques
