Tant Sí com No, seguir fent camí

En una de les darreres entrades al bloc (On som i calendari) comentàvem les fases decisives d’aquest camí que vam començar fa un bon grapat d’anys (recordeu que l’onze de juny a Escaladei estem de celebració dels 10 anys d’inici de la candidatura!).

Repassàvem les fites assolides recentment i les dates que des d’ara i fins al 2019 cal tenir ben presents, perquè, si ens presenten el 2018, serà llavors que la UNESCO determinarà el SÍ o el NO de la inclusió de la candidatura “Priorat-Montsant-Siurana, mosaic mediterrani” a la llista de Patrimoni Mundial.

Algú podria pensar que arribat el moment del SÍ o el NO tot s’acaba, i que tota conclusió es resumirà en un ÈXIT o un FRACÀS. Segons el nostre parer, com ja hem anat dient aquests 10 anys, res més lluny de la realitat. Us ho expliquem breument donant resposta a les dues possibilitats.

Què passa si ens inscriuen com a Patrimoni Mundial?

El nostre paisatge serà reconegut a escala mundial pels seus valors. Això implica compromís del territori i de les diferents administracions per gestionar-lo conseqüentment per tal que aquests valors segueixin existint i millorant.

El reconeixement és sobretot un instrument que facilita mecanismes de suport a la gestió i l’accés a recursos per fer-ho possible.

La manera com farem ús d’aquest instrument dependrà de nosaltres, de com farem efectiu el sistema de gestió que anem consensuant en cada moment, amb la visió d’enfortir un model territorial basat en els valors d’un paisatge agrícola de mosaic, que volem ben viu.

Què passa si NO ens inscriuen com a Patrimoni Mundial?

La feina feta fins ara, el camí encetat, ja és un objectiu en si mateix, segurament el més important.

El camí, encetat fa més deu anys, de coneixement i el reconeixement dels valors del nostre paisatge per tal de poder-los situar en el centre del nostre model de territori no s’atura.

Amb uns instruments o amb uns altres, amb mecanismes de mena diversa, el repte seguirà sent el mateix: fer-nos càrrec activament del nostre territori i el seu paisatge, com a societat compromesa amb la seua realitat i el seu futur.

 

Si arribats a aquest punt, algú encara té dubtes que el camí encetat no ha servit de res, pot ser oportú recordar què s’ha fet.

Durant aquests anys, la redacció del dossier ens ha servit per conèixer a fons, descobrir i redescobrir, els valors de tota mena (naturals, culturals, materials i immaterials) del nostre territori, la seua història, la identitat que configuren, els potencials i els riscos. I la seua capacitat de ser generadors de projectes i reptes de futur.

Durant aquests anys, la feina de difusió, debat i concertació ens ha servit per assentar bases sòlides per a un Sistema de Gestió fet des del territori i amb vocació de transversalitat i compromís dinàmic.

Durant aquests anys, ha crescut la voluntat de preservar el nostre paisatge agrícola per tal que reflecteixi una realitat basada en un model just, realment sostenible i solidari, a partir dels nostres recursos i la nostra manera de ser i fer, per poder viure dignament en aquest bocí de món. Tant si aconseguim el reconeixement com si no.

El fet que els ajuntaments s’hagin sumat al suport a la candidatura i el Consell Comarcal en sigui un dels impulsors, evidencia fins a quin punt les institucions de la comarca s’han fet seu aquest projecte amb el pas dels anys.

No es pot restar importància a tot plegat ni devaluar un procés com el que hem endegat i viscut els darrers anys. No té cap mena de sentit. El que es pot fer (i toca) és seguir fent camí, tant SÍ com NO.