El passat divendres 23 de juliol vam anar a Alforja, convidats per l’ateneu Josep Taverna, per aportar un punt de vista del Priorat sobre els macroprojectes energètics.
Alforja, igual que Porrera i Arbolí, està afectat directament pel projecte “Lo Molló”, promogut per l’empresa EDP Renovables, per instal·lar 5 aerogeneradors de 200 m d’alçada a la carena de la serra del Molló (o del Mirador, com li diuen allà). Aquest projecte s’afegeix als del Vedat del Pany – en construcció – i les Forgues – en tràmit – que, tot i ser als termes de Riudecols i Duesaïgues, cauen molt a prop de l’emblemàtica ermita de Puigcerver (que sí que pertany a Alforja), a més de malmetre un alzinar singular i, de pas, trinxar el GR-7, el primer sender de llarg recorregut de l’estat.
El president de l’ateneu, Alfons Barceló, va qualificar el projecte del Molló com a «ferida incurable» al territori que, a més dels molins – tres vegades més alts que el campanar del poble – implicaria fer pistes de 8 m d’amplada fins a la carena, i una línia d’evacuació fins a la Selva del Camp, tot en una zona d’alt valor natural i paisatgístic. Per la seva part, els representants dels tres grups polítics a l’ajuntament d’Alforja van expressar un rebuig unànime al projecte, en una mostra de solidaritat envejable, explícitament posant els interessos del poble per damunt dels respectius partits. En aquesta línia, l’ajuntament acaba d’acordar un canvi al POUM (el pla d’ordenació urbanística municipal) per impedir projectes d’aquest tipus.
Hilari Aragonès, també de l’ateneu, va recordar les mobilitzacions de fa vint anys que van impedir que totes les carenes del sud de Catalunya s’omplissin de molins – i que van iniciar un canvi de mentalitat a nivell tant social com polític que segur que ens sona molt al Priorat.
Des de Prioritat vam enumerar els projectes eòlics i solars que ens han caigut al Priorat, la resposta de la comarca (acord comarcal, al·legacions i mobilització popular a Falset al maig) i els resultats: de moment, tots els macroprojectes solars i els eòlics han estat declarats no viables o retirats, i hi ha moviments polítics per – possiblement – suspendre la tramitació de projectes eòlics que no tenen en compte l’afectació paisatgística i patrimonial ni el consens territorial .
També vam recordar que els projectes eòlics tenen impacte més enllà dels límits administratius: un exemple és que els que tenim als perímetres de la comarca, a les serres del Molló i de la Llena, trenquen el paisatge prioratí -un mosaic fet de peces que encaixen a la perfecció, sense que cap sobresurti per sobre de les altres- i poden condicionar la inscripció de la candidatura Priorat-Montsant-Siurana a la UNESCO.
Vam destacar la importància de fer un front comú entre institucions locals (ajuntaments, consell comarcal) i societat civil (la gent) i de presentar al·legacions ben fetes. També vam posar un parell d’exemples pràctics de la Terra Alta, on saben molt de macroprojectes eòlics: inversions turístiques aturades, i poc – o cap – benefici per als pobles en termes concrets de llocs de treball o ingressos públics o privats.
Finalment, vam dir que el que toca ara és estudiar i promoure projectes energètics locals, posant com a exemples les iniciatives de l’ajuntament d’Ulldemolins o la DOQ Priorat, però destacant que és un procés que s’ha d’engegar urgentment a nivell comarcal (i nacional). Ens hem de posar les piles, com diuen!
