Descoberta al Priorat una nova població d’una planta endèmica de Catalunya en perill d’extinció

image001 (3)La Generalitat ha constatat una nova població d’esperó de Bolòs (Delphinium bolosii), una planta endèmica de Catalunya i amenaçada, al Priorat. La troballa s’ha produït gràcies a les prospeccions de camp de tècnics del Parc Natural de Montsant i del Servei de Biodiversitat i Protecció dels Animals, del Departament de Territori i Sostenibilitat; i membres del Cos d’Agents Rurals i de Forestal Catalana. La sospita de l’existència d’aquesta població va sorgir arran de  converses informals entre el pastor d’Ulldemolins i un tècnic del parc natural. La troballa amplia considerablement els efectius de la localitat del Priorat.

La nova població se situa a Ulldemolins, prop d’una altra població documentada anteriorment per l’equip de botànica de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona en el mateix terme municipal. Tot i que encara no se n’ha fet un cens exhaustiu, s’estima que hi ha un mínim de 667 individus reproductors. Si es confirmen les dades, es tractaria d’una de les poblacions més grans d’aquesta espècie, segurament la segona més nombrosa del món. Les altres dues localitzacions conegudes d’esperó de Bolòs es troben prop d’Artesa de Segre (Noguera) i Sant Llorenç del Munt (Bages).

El Departament de Territori i Sostenibilitat està recollint llavors d’aquesta planta per incorporar-les en un banc de germoplasma i poder conservar un reservori d’aquesta població ex situ.

Aquesta ranunculàcia, per causa de la seva raresa, està protegida legalment a través del  Catàleg de flora amenaçada de Catalunya (Decret 172/2008) amb el màxim grau, és a dir, en perill d’extinció. També té el mateix grau al Catàleg Espanyol d’Espècies Amenaçades (Reial Decret 139/2011). És una planta herbàcia, perenne, rizomatosa, que pot assolir fins a més d’un metre i mig d’alçada, i formadora de rosetes. Pot arribar a fer fins a quaranta flors blau-violades, esperonades, entre 22 i 26 mil·límetres, que fan tres fol·licles amb llavors petites i negres. Viu en terrasses calcàries al peu de cingles o en fons de barrancs, entre els 300 i els 600 metres.

Aquesta entrada s'ha publicat a General. Bookmark the permalink.