Blog

Quin ha de ser el model turístic del Priorat?

Intervencions de la segona taula rodona de la jornada “La Candidatura del Priorat a la UNESCO: la gestió turística dels paisatges culturals”

 

Quin ha de ser el model turístic propi per al Priorat en el marc de la seva aposta pel paisatge? Com ha de ser aquest model en consonància amb la iniciativa que el paisatge agrari del Priorat sigui reconegut com a Patrimoni Mundial per la Unesco? Aquestes van ser algunes de les línies mestres que es van abordar en la jornada “La Candidatura del Priorat a la UNESCO: la gestió turística dels paisatges culturals”, celebrada fa uns setmanes a l’auditori del Departament de Cultura a Tarragona. Paisatge i gestió turística van ser els eixos centrals de la jornada organitzada per la Taula impulsora de la candidatura del Priorat a Patrimoni de la UNESCO, que integren l’associació PRIORITAT, el Consell Comarcal del Priorat i la Diputació de Tarragona.

Aquest article recull algunes de les idees que van tractar-se en la segona de les taules rodones celebrades, que duia per títol “Un model de turisme propi per al Priorat en el marc de la candidatura i de l’aposta pel paisatge”. Els ponents d’aquest segon debat van ser l’historiador Magí Seritjol, director del Festival Tarraco Viva; el doctor en Economia Miquel Puig; i Salvador Anton, doctor en geografia i director del Parc Científic i Tecnològic de Turisme i Oci de la Universitat Rovira i Virgili.

En opinió del director del festival Tarraco Viva, el model turístic que acabi implantat-se al Priorat dependrà “dels productes turístics que fabriquis i ofereixis”. Serà finalment aquesta oferta la que modelarà el tipus de demanda que es produeixi, com ho demostren diversos casos de Patrimoni Mundial ja reconeguts arreu del món, on l’afuència turística varia notablement en funció del plantejament que s’hagi fet. No obstant això, Seritjol no dubta que el reconeixement com a Patrimoni Mundial és un reclam turístic important, i posa com a exemple la pròpia experiència de Tarragona, on els turistes són ara 2.600.000 anuals mentre que abans de la declaració de la Unesco eren 1 milió.

Pel que fa a la segona de les intervencions, Salvador Anton va voler insistir en el fet que el Priorat, avui dia, ja compta amb un cert “model turístic” que prové de la feina feta els darrers 25 anys a través d’iniciatives com el Consorci de Desenvolupament del Priorat creat el 1995, la carta del paisatge, els diversos plans Leader o l’actual iniciativa de fomentar la Carta europea de turisme sostenible. “Per tant, el Priorat no paretix de zero i ja tenim una certa visió i alguns bons instruments”, va dir. I va destacar que el camí no ha estat fàcil i que, segons el seu criteri, avui dia al Priorat existeix una “col·laboració tensionada” entre els diversos agents del territori que fa que els avenços siguin més senzills que no fa vint anys, “quan qualsevol moviment de fitxa despertava conflictes”. Segons Anton, i arribats fins aquí, el que ara cal és acabar d’ajustar l’oferta “a la realitat local i a la realitat del mercat” perquè, al seu entendre, “s’ha avançat més en la visió que en la realitat”. I així ho demostrarien, per exemple, estadístiques com ara que un 80% de les persones que visiten el Priorat ja hi han estat anteriorment o que un 46% ho fa “per costum” o perquè hi té una segona residència.

Miquel Puig, finalment, va destacar que el turisme (com qualsevol altra indústria) té “costos i beneficis” que cal conèixer i que, en conseqüència, des d’una perspectiva merament economicista, hi ha dues alternatives: “o vendre turisme barat per a molta gent o vendre turisme car per a poca gent”. A partir d’aquesta premisa, Puig va insistir en allò que, al seu entendre, és un dels grans errors de la indústria turística d’aquest país: l’obssessió pels números, és a dir, “valorar els beneficis del turisme exclusivament a cop d’estadística de visitants”. Així les coses, va posar damunt la taula dades com ara que les Balears, “malgrat l’èxit turístic”, té uns salaris que són un 8% més baixos que la mitjana espanyola i presenta una de les taxes d’abandonament escolar més altes d’Europa. En conseqüència, en opinió de Miquel Puig, allò que necessita el Priorat és emmirallar-se en models turístics de zones rurals europees (com el cas de Gruyere, per exemple) que basen el seu turisme en el respecte per l’entorn i la qualitat de l’oferta.