Roger Pascual i Garsaball és doctor en ciències biològiques. Pascual és el coordinador del grup de redactors del capítol Descripció del medi, un dels blocs temàtics que forma part del dossier de la candidatura Priorat-Montsant-Siurana, paisatge agrícola de muntanya mediterrània, a Patrimoni Mundial de la UNESCO. En aquest bloc, ha estat l’encarregat de la redacció dels capítols Orografia i hidrografia, Vegetació i hàbitats i Flora. També és redactor del document de descripció dels límits geogràfics del bé proposat per a la candidatura.
Què destacaries dels capítols del dossier que has redactat?
El fet més rellevant és la gran diversitat i riquesa que presenta el territori Priorat-Montsant-Siurana en totes les facetes de l’entorn, ja sigui geologia, climatologia o medi natural. És un fet que esdevé encara més destacable si tenim en compte que parlem d’una superfície relativament petita.
A quines conclusions t’ha portat el teu estudi?
La conclusió central és que és possible conjugar en harmonia l’explotació del medi amb la conservació d’àrees d’interès natural, per configurar així un territori amb un paisatge cada cop més valorat. Partíem d’aquesta hipòtesi i l’estudi dut a terme ens ho ha confirmat.
Creus aquesta conclusió pot ser punt de partida per a noves investigacions i estudis?
És evident que s’obren nous camps d’interès científic. A tall d’exemple, la relació entre factors topogràfics i microclimes; l’estudi de les reserves hídriques i el seu ús sostenible; l’evolució dels sistemes naturals en el context de canvi global -no només climàtic sinó també d’explotació del territori-; la dinàmica de penetració d’espècies exòtiques i la seva gestió, i la comprensió de la relació entre els factors físics (topogràfics, geològics, edafològics -sòls-) amb l’aptitud dels diferents conreus.
Aporta novetats el teu treball?
Sí, n’aporta. Ara disposem de moltes noves dades en totes les àrees d’estudi del medi. Hem constatat que els sediments geològics són més antics del que ens pensàvem, l’existència d’espècies de la fauna i de la flora fins ara desconegudes, l’evolució dels territoris del grans rapinyaires en els últims decennis…
Has trobat dificultats en aquest procés de recerca?
La veritat és que en alguns dels àmbits, com per exemple els invertebrats o la flora criptogàmica, la informació era molt escassa. La insuficiència de dades també ha estat un repte a l’hora d’afrontar l’estudi d’aspectes molt complexos, com el mosaic microclimàtic.
Portes 14 anys vivint al Priorat. Després de l’estudi i la redacció dels capítols per al dossier de candidatura, ha canviat d’alguna manera la teva visió del Priorat?
És evident que tota la tasca duta a terme et marca, però jo no parlaria de canvi. Més aviat diria que tot aquest procés m’ha refermat en la idea que Priorat-Montsant-Siurana és avui un territori extraordinàriament singular en el context de les societats desenvolupades.