El passat divendres 23 de juliol vam anar a Alforja, convidats per l’ateneu Josep Taverna, per aportar un punt de vista del Priorat sobre els macroprojectes energètics.

Alforja, igual que Porrera i Arbolí, està afectat directament pel projecte “Lo Molló”, promogut per l’empresa EDP Renovables, per instal·lar 5 aerogeneradors de 200 m d’alçada a la carena de la serra del Molló (o del Mirador, com li diuen allà). Aquest projecte s’afegeix als del Vedat del Pany – en construcció – i les Forgues – en tràmit – que, tot i ser als termes de Riudecols i Duesaïgues, cauen molt a prop de l’emblemàtica ermita de Puigcerver (que sí que pertany a Alforja), a més de  malmetre un alzinar singular i, de pas, trinxar el GR-7, el primer sender de llarg recorregut de l’estat.

El president de l’ateneu, Alfons Barceló, va qualificar el projecte del Molló com a «ferida incurable» al territori que, a més dels molins – tres vegades més alts que el campanar del poble – implicaria fer pistes de 8 m d’amplada fins a la carena, i una línia d’evacuació fins a la Selva del Camp, tot en una zona d’alt valor natural i paisatgístic. Per la seva part, els representants dels tres grups polítics a l’ajuntament d’Alforja van expressar un rebuig unànime al projecte, en una mostra de solidaritat envejable, explícitament posant els interessos del poble per damunt dels respectius partits. En aquesta línia, l’ajuntament acaba d’acordar un canvi al POUM (el pla d’ordenació urbanística municipal) per impedir projectes d’aquest tipus.

Hilari Aragonès, també de l’ateneu, va recordar les mobilitzacions de fa vint anys que van impedir que totes les carenes del sud de Catalunya s’omplissin de molins – i que van iniciar un canvi de mentalitat a nivell tant social com polític que segur que ens sona molt al Priorat.

Des de Prioritat vam enumerar els projectes eòlics i solars que ens han caigut al Priorat, la resposta de la comarca (acord comarcal, al·legacions i mobilització popular a Falset al maig) i els resultats: de moment, tots els macroprojectes solars i els eòlics han estat declarats no viables o retirats, i hi ha moviments polítics per – possiblement – suspendre la tramitació de projectes eòlics que no tenen en compte l’afectació paisatgística i patrimonial ni el consens territorial .

També vam recordar que els projectes eòlics tenen impacte més enllà dels límits administratius: un exemple és que els que tenim als perímetres de la comarca, a les serres del Molló i de la Llena, trenquen el paisatge prioratí -un mosaic fet de peces que encaixen a la perfecció, sense que cap sobresurti per sobre de les altres- i poden condicionar la inscripció de la candidatura Priorat-Montsant-Siurana a la UNESCO.

Vam destacar la importància de fer un front comú entre institucions locals (ajuntaments, consell comarcal) i societat civil (la gent) i de presentar al·legacions ben fetes. També vam posar un parell d’exemples pràctics de la Terra Alta, on saben molt de macroprojectes eòlics: inversions turístiques aturades, i poc – o cap – benefici per als pobles en termes concrets de llocs de treball o ingressos públics o privats.

Finalment, vam dir que el que toca ara és estudiar i promoure projectes energètics locals, posant com a exemples les iniciatives de l’ajuntament d’Ulldemolins o la DOQ Priorat, però destacant que és un procés que s’ha d’engegar urgentment a nivell comarcal (i nacional). Ens hem de posar les piles, com diuen!

Aquest estiu es podrà visitar a la Cartoixa d’Escaladei l’exposició «La cultura oral dels paisatges culturals agraris de l’Euroregió Pirineus Mediterrània», produïda per l’Institut Ramon Muntaner en el marc del projecte de l’Euroregió Pirineus Mediterrània que porta el mateix títol.

L’exposició és el resultat del projecte de l’Euroregió Pirineus Mediterrània titulat «La cultura oral dels paisatges culturals agraris de l’Euroregió Pirineus Mediterrània», en el que hi han participat el Consell de Mallorca, l’Institut Ramon Muntaner, Prioritat, Mairie de Roquefort-sur-Soulzon i Le Saloir.

El projecte s’inicià al maig de 2019 i finalitzà al febrer de 2021. L’objectiu principal ha estat documentar, posar en valor i donar a conèixer els elements immaterials lligats als processos de transformació paisatgística que han derivat dels canvis en l’agricultura i els processos productius.

Els paisatges agraris elegits per a l’estudi han estat el Pla de Sant Jordi de Mallorca, El Rayon de Rocafort d’Occitània, i el paisatge del Priorat com a representant de Catalunya.

En el cas del Priorat, la recollida de la informació del projecte es va fer a través d’entrevistes orals semi-dirigides d’una durada d’aproximadament dos hores. Hi van participar Manel Sales, canyisser dels  Guiamets; Josep Maria Masip “Cateri”, margener de la Vilella Alta; Alba Porqueres, llauradora de Poboleda; Emili Arbonès, baster de Falset; Carme Simó, pagesa de Bellmunt; i Joan Vaqué, palmer de la Vilella Baixa.

A part de l’exposició, el contingut de les entrevistes quedarà documentat a l’Inventari del patrimoni cultural i immaterial del Priorat.

En el marc del projecte, s’han celebrat tres jornades tècniques que a causa de la pandèmia s’han fet de manera virtual. Així mateix, l’exposició s’inaugurà per primer cop en un acte públic al Castell de Falset el dia 20 de febrer del present any. Podeu veure el vídeo de l’acte en aquest enllaç.

L’exposició consta de 13 roll-ups i estarà a la disposició dels ajuntaments, entitats i centres d’estudis que vulguin acollir-la als seus municipis. Per a més informació o per a sol·licitar-la podeu enviar un correu electrònic a xarxaprioritat@gmail.com o info@irmu.org.  

Per a més informació del projecte en podeu consultar la pàgina web: https://copcade.conselldemallorca.cat/

A Escaladei, l’exposició hi estarà del 14 de juny al 5 de setembre de 2021, i serà visitable en horaris d’obertura de la Cartoixa.  

Una edició especial en  un curs diferent 

“Coneguem lo Priorat” una iniciativa ja consolidada, sorgida durant les sessions de treball fetes, en el marc del Pla de Gestió de la candidatura a Patrimoni de la Humanitat, impulsada pel Fòrum d’Ensenyament de la comarca que té com a objectius la coneixença per part dels alumnes i mestres dels atributs i els valors materials i immaterials que caracteritzen els pobles de la comarca; el prendre consciència de la importància del paisatge del Priorat per a valorar-lo, al mateix temps que fomentar les relacions interpersonals a través de les diferents activitats i també treballar la relació entre alumnes de primària i secundària. 

Les edicions que s’han dut a terme des del seu inici ens han portat a fer una coneixença directa de La Vilella Alta, Margalef i a La Torre de Fontaubella.  Pobles acollidors de les edicions que han col·laborat i han participat activament per a fer possible aquesta tasca educativa.

El passat curs, estava programat el treball i descobriment de La Figuera però es va ajornar degut a la situació de la pandèmia.

Aquest curs 2020-21, des de la coordinació del Fòrum d’Ensenyament s’ha plantejat reprendre el Coneguem amb una altra fórmula organitzativa perquè encara continua sent impossible el desplaçament in situ de tots els participants.

A diferència dels altres anys que el Coneguem es feia en un sol dia, enguany, per tal d’adaptar-nos a les possibilitats i realitats dels dos centres amb alumnes d’educació secundària, la jornada se celebrarà en dos dies diferents. Així, en aquest curs especial, les activitats preparades es duran a terme a l’Escola de cada poble els dies 12 i 14 de maig.

Per començar, i com cada any, s’ha fet una xerrada informativa sobre el Projecte als alumnes de la ESO de l’Institut Priorat, a Falset i de l’Institut Escola Corbatera a Cornudella.  A partir d’aquest moment, es planifiquen, als dos centres, unes investigacions i activitats de descoberta dirigides als xiquets i a les xiquetes de les Escoles.

D’aquesta manera, els nois i les noies de l’ESO, coordinats pels seus professors i  professores, dissenyaran en grup i, si pot ser, per pobles de procedència, les activitats que s’hauran de fer a les Escoles dels pobles respectius sobre la descoberta del poble de cada escola.

El matí del dimecres 12 de maig, els alumnes de la ESO faran una trobada virtual que els posarà en contacte amb cada una de les Escoles, per tal de posar en situació, explicar, comentar i preparar les activitats que els alumnes de primària faran.

A la tarda del mateix dimecres, els alumnes de les ZER’s de l’Aglà, Baix Priorat, Montsant, les Vinyes, i l’Escola Antoni Vilanova duran a terme l’activitat amb els mestres i, on sigui possible, acompanyats i dirigits pels nois i noies de la ESO, del poble, que han preparat la jornada.

El divendres 14 de maig serà el torn de les escoles de la ZER Montsant-Serra de Prades En aquest cas, totes les activitats estaran dirigides en persona pels alumnes de l’Institut Escola Corbatera de Cornudella de Montsant.

Es preveu fer una recollida de fotografies, vídeos i altres materials gràfics i/o visuals de les activitats dutes a terme sobre la descoberta d’aquesta edició de Coneguem lo Priorat, amb l’objectiu de difondre l’experiència a través de les xarxes o en una web per compartir-la entre les Escoles participants i la resta de la comunitat.

Continua així, viu, l’objectiu de coneixença i posada en valor dels elements materials i immaterials de les nostres poblacions, però en aquest moment, en comptes de centrar-ho en un poble concret, obrint el marc adaptant-nos a la situació del moment.

Fa més de vint anys que el Priorat aposta per un model de desenvolupament territorial propi, basat en l’agricultura de petita escala, en el turisme sostenible, i en els valors del paisatge de mosaic agrari.

A dia d’avui aquest paisatge està en perill pels projectes de centrals eòliques i fotovoltaiques que diverses empreses volen instal·lar a la comarca, que ignoren el model territorial del Priorat, i que suposen una amenaça pel nostre futur.

Davant aquest fet, Prioritat ha redactat l’Acord comarcal per a la implementació de les energies renovables al Priorat 2021, que va ser aprovat en assemblea el dia 21 de març.

Us adjuntem el text de l’Acord i animem a totes les persones, ajuntaments, entitats i empreses de la comarca a adherir-s’hi.

FORMULARI ENTITATS I EMPRESES

FORMULARI PARTICULARS

---

ACORD COMARCAL PER A LA IMPLANTACIÓ DE LES ENERGIES RENOVABLES AL PRIORAT 2021

Els sotasignats: representants dels grups polítics, alcaldes dels municipis del Priorat, el Consell Comarcal del Priorat i representants dels diferents sectors socioeconòmics i culturals adherits a l’associació Prioritat, tots ells vinculats a la Comissió del Paisatge i la Sostenibilitat del Priorat, acorden consensuar una proposta unitària sobre la implantació de les energies renovables a la nostra comarca reflectida en els punts següents:

1) La comarca del Priorat ha apostat des de fa més de 30 anys per un model de desenvolupament territorial basat en la producció agrícola de petita escala i de policultiu de qualitat i en una oferta turística sostenible. Aquest model es basa en la posada en valor dels trets que li son propis i que queden reflectits en el seu paisatge de mosaic rural, sense elements artificials que trenquin ni la seua harmonia ni la seua proporcionalitat. Aquest model n’és l’eix central i el que n’assegura el seu futur.

2) L’existència de la DOQ Priorat, la DO Montsant i la DOP Siurana, la declaració del Parc Natural de la Serra de Montsant, la creació del Consorci de Llaberia, el VITEC, la Carta del Paisatge del Priorat, el desenvolupament dels successius programes LEADER, els Programes Comarcals de Desenvolupament Rural Integral que centren l’estratègia en el paisatge, l’adhesió comarcal a la Carta Europea de Turisme Sostenible, realitats i iniciatives que es vertebren i s’engloben en a candidatura a la UNESCO del paisatge cultural de Priorat-Montsant-Siurana, han culminat en el Sistema de Gestió del Paisatge del Priorat que demostra la voluntat i el compromís de tota la societat prioratina de vetllar per aquests principis.

3) En l’escenari d’emergència climàtica actual, cal generar estratègies locals efectives que ens ajudin a assolir els objectius sobre energia renovable estipulats per la Unió Europea per al 2030 (el 32% de la generació d’energia ha de ser renovable) per tal d’implementar un model energètic descentralitzat i basat en la captació dels fluxos naturals d’energia renovable, i en una aposta per l’estalvi i l’eficiència. Un nou model on l’energia s’ha de produir a la vora d’on es consumeix, per això cal generar estratègies de xarxes locals efectives on la ciutadania ha de tenir un paper central com a productors, gestors i no només com a consumidors de l’energia.

4) En aquest mateix escenari és primordial vetllar pel manteniment de la biodiversitat dels paisatges agroforestals en mosaic, com el del Priorat, que afavoreix la resiliència dels territoris en front de les industrialitzacions i uniformitzacions que els fan més vulnerables i empobrits.

Per tot això i tenint en compte que, en l’àmbit de la legislació:

1) L’any 2001 es va signar l’Acord per la implementació de l’energia eòlica al Priorat, amb l’objectiu de fer compatible el desenvolupament de les energies renovables i la preservació des valors del paisatge i del model territorial que calia protegir

2) L’any 1993, s’aprova la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català (DOGC núm. 1807, d’11.10.1993) que no incorpora els paisatges culturals com a patrimoni, aspecte pendent encara de ser resolt.

3) L’any 2019, s’aprova la Llei 3/2019, del 17 de juny, dels espais agraris (DOGC. Núm. 7900 – 19.6.2019), que inclou en l’article 8, els plans territorials sectorials agraris específics.

4) L’any 2017, s’aprova la Llei 16/2017, de l’1d’agost, del canvi climàtic, (DOGC. Núm. 7426 – 3.8.2017), per tal d’assolir la reducció de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, fer front a la vulnerabilitat derivada dels impactes del canvi climàtic i afavorir la transició vers una economia neutra en emissions de CO2, competitiva, innovadora i eficient en l’ús dels recursos.

5) L’any 2019, s’aprova el Decret Llei 16/2019, de 26 de novembre, de mesures urgents per a l’emergència climàtica i l’impuls a les energies renovables (DOGC. Núm. 8012 – 28.11.2019), que ha generat incertesa i indefensió als ajuntaments de la comarca enfront a l’ interès de grans empreses energètiques per establir-se en grans extensions de terreny del seu municipi.

ATÈS que tant des de la comarca com des de les instàncies governamentals implicades, s’ha apostat per posar en valor el paisatge cultural del Priorat, candidat a Patrimoni Mundial, i existeix el compromís formal de gestionar-lo conseqüentment, en tant que eix aglutinador del model de desenvolupament territorial.

ATÈS que és voluntat de tots arribar a un consens que asseguri, legitimi i garanteixi el caràcter solidari i vinculant dels acords assumits i així ratificar la plena validesa del model de comarca proposat,

ACORDEM:

• Que apostem pel mateix model socioeconòmic basat en la producció agrícola de qualitat i una oferta turística sostenible, basats en els valors intrínsecs del paisatge de mosaic agroforestal propi sense elements artificials que trenquin la seva harmonia i la seva proporcionalitat.

• Que per a contribuir als objectius que fixa la Unió Europea per al 2030 que ens ajudin a assolir els objectius a nivell comarcal sobre energia renovable i d’acord amb els articles 19.1.b i 19.1.c de la Llei del Canvi Climàtic que determinen que les energies renovables s’han de desenvolupar aprofitant espais ja alterats per l’activitat humana, i prioritzant la proximitat de la de la producció elèctrica d’origen renovable als centres de consum, volem constituir l’Agència Comarcal de l’Energia i el Clima del Priorat (ACECP), amb l’objectiu d’establir estratègies i prioritats al territori en l’estalvi energètic i la implantació d’energies renovables que vetlli per un model energètic sostenible, solidari i respectuós. L’agència estarà formada pels signants del present acord.

• Que l’objectiu de l’ACECP és establir un Pla comarcal de transició energètica 2021-2030 que, tenint en compte en primer terme les necessitats energètiques de la comarca, sigui consensuat amb els agents del territori i contempli criteris de participació socials, paisatgístics, ambientals, agrícoles, d’equilibri territorial i de conservació de la biodiversitat amb l’objectiu de crear un model energètic autosuficient, descentralitzat i participat per la ciutadania. Un cop assolits els objectius d’autoabastiment energètic comarcal, espot plantejar la possibilitat de generar un excedent que, tenint en compte tot l’esmentat anteriorment entengui la producció d’energia com una collita més del territori.

• Instar al Govern de la Generalitat de Catalunya, derogar el Decret Llei 16/2019, i aprovar una moratòria dels grans projectes de renovables i les línies d’evacuació associades actualment en tràmit fins a la concreció del Pla comarcal de transició energètica consensuat amb els agents socioeconòmics de la comarca.

• Instar al Departament de Cultura de la Generalitat, a promoure un canvi legislatiu en la LLEI 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català (DOGC núm. 1807, d’11.10.1993) reconeixent el valor patrimonial dels paisatges culturals i articulant mecanismes de gestió consensuats amb els territoris per a dur-ho a la pràctica.

• Instar al Departament d’Agricultura de la Generalitat d’acord a la Llei 3/2019, del 17 de juny, dels espais agraris, a impulsar un pla territorial sectorial agrari específic per al Priorat, en el qual es determinin les especificitats, les característiques, les problemàtiques,i les singularitats, així com els objectius de preservació dels espais agraris del Priorat.

Priorat, primavera de 2021

Aquest dijous tindrà lloc la jornada OMPLIM LES CASES: eines i recursos des de l’ESS per facilitar l’accés a l’habitatge als pobles i territoris rurals.

L’accés a l’habitatge és una problema transversal que afecta tots els sectors i una de les causes del despoblament, per això l’objectiu de la jornada és presentar eines de l’economia social i solidària que poden ser útils per trobar solucions a la manca d’habitatge, mostrar exemples pràctics que puguin actuar com a referents i catalitzadors de nous projectes, i generar un espai de debat per identificar els reptes de les administracions locals i de la ciutadania del món rural a l’hora d’abordar aquesta temàtica.

La jornada es farà el proper dijous 25 de març, de 18h a 19.30h, a través de la plataforma Zoom. Cal inscripció prèvia.

Us podeu inscriure AQUÍ.

Més informació: https://coopcamp.cat/esdeveniment/omplim-les-cases/

Ja està llesta l’exposició “Habitar”, l’exposició que mostra els valors del paisatge del Priorat

Des de fa més de deu anys, al Priorat hem identificat i descrit els valors del nostre paisatge en el dossier de la candidatura a la UNESCO com a “mosaic agrícola de muntanya mediterrània”.

El dossier de candidatura és un estudi exhaustiu que mostra i demostra el potencial dels valors ecològics, ambientals i patrimonials del Priorat, cosa que el converteix en una mena d’enciclopèdia de la comarca.

Ara ha arribat el moment de difondre els continguts del dossier perquè sigui conegut per tota la gent que viu i fa el Priorat, que l’habita. Per aquest motiu hem dissenyat un seguit d’accions per donar-lo a conèixer, per socialitzar-lo i convertir-lo en una eina de coneixement i participació. Per a dur a terme aquestes accions, comptem amb ajuts de la Diputació de Tarragona i de l’Institut Ramon Muntaner.

“Habitar” és la primera d’aquestes accions. Es tracta d’una exposició composta per dos mòduls expositius diferents que mostren els valors del paisatge del Priorat i el projecte territorial que es desenvolupa a partir d’aquests valors.

Habitar també és una proposta participativa i interactiva per treballar sobre el model territorial respectuós amb aquests valors: l’exposició està pensada perquè sigui itinerant, a l’aire lliure i generi xerrades i altres activitats al seu voltant.

La itinerància de l’exposició es farà per tots els pobles de la comarca. Estava previst que comencés aquesta tardor però la situació sanitària actual i les mesures per prevenir la COVID-19 compliquen que es dugui a terme el calendari previst. 

Tot i així, d’alguna manera, l’exposició ja ha començat a rodar pels pobles: al setembre vam fer diversos foto-cols per recollir fotos de persones per confeccionar un mosaic de cares. La proposta va ser un èxit i vam recollir més de sis-centes fotos!

Des de Prioritat volem agrair la participació de tots els que van retratar-se o van enviar la seva foto, i també l’ajuda dels ajuntaments, associacions i institucions dels pobles que ens van ajudar a dur a terme les sessions fotogràfiques: Ajuntament de la Vilella Baixa i associació L’Amplificador; Ajuntament de Gratallops; Ajuntament de la Morera de Montsant i Cartoixa d’Escaladei; Centre Quim Soler, la literatura i el vi; Ajuntament de Falset; Ajuntament de Poboleda; Ajuntament de la Figuera; Ajuntament de Cornudella; i Ajuntament de Margalef i associació CALM.

Anirem informant pel blog de les novetats i el calendari de la itinerància pels pobles.

El disseny i producció d’aquesta exposició han estat subvencionats a l’empara de la convocatòria de Subvencions als espais naturals de Catalunya, als hàbitats i espècies, RESOLUCIÓ TES/2920/2019, de 8 de novembre, operació 07.01.01, cofinançament 43%FEADER I 57% DTES.

• 

Aquest estiu a l’escola de la Figuera s’ha pogut visitar, i en cara es pot, una exposició que val molt la pena.

Ens presenta l’exposició, la promotora de la iniciativa, la que fou mestra del poble, la sòcia Carme Barberà.

A les Escoles de La Figuera, un edifici emblemàtic construït a finals dels anys 20 del segle passat, presentem una exposició que pretén recollir bocinets d’història d’aquest lloc i de les persones que n’han format part. Un recull d’experiències, imatges, documents, records i història des de finals del segle XIX fins a la dècada dels anys 80.Considerem que les escoles són un element important per a entendre la història. La formació reglada dels xiquets i xiquetes ha determinat i, encara ho fa, una manera de mostrar el món i la realitat. Més encara l’ escola rural, la dels pobles petits perquè, durant moltes dècades, un/a sol/a mestre/a, d’acord a les polítiques educatives del moment, “ensenyaven” a tots els xiquets i xiquetes del poble.
“Aquest recull només és una petita mostra del que aquest espai ha representat per a diverses generacions de persones de La Figuera.

L’ESCOLA, les escoles són un lloc molt important per a un poble.

A l’escola hi van tots els xiquets i xiquetes. És un espai d’aprenentatge, de convivència i de socialització.

Aquesta, la NOSTRA ESCOLA, com moltes d’altres, ha viscut èpoques diverses, mestres i moments polítics que han determinat la seva manera d’ensenyar i d’aprendre.

Ara bé, no  ha deixat mai de ser un espai de trobada i de compartir vivències.

Avui està tancada,  però entre les seves parets ressonen les veus i els records de tot el que ha estat i ha significat”

Un projecte de Carme Barberà (mestra de L’Escola de La Figuera (1988-2006).

Documentació de Quico Garcia i Maria Garcia Barberà.

Disseny de Francesc Vidal.

Durant les properes dos setmanes, PRIORITAT recull imatges de les cares de qui vulgui participar en la confcció d’un mosaic de rostres pera una exposició HABITAR, que preparem per engegar a la tardor.

“Habitar” és una exposició itinerant que vol mostrar  els valors del paisatge del Priorat i alhora és una proposta interactiva i participativa per treballar sobre el model territorial respectuós amb aquest valors.

El paisatge és lo rostre del territori…

Som paisatge perquè sense les persones lo paisatge no existeix.

Som una terra que treballem i que ens treballa. Un territori que habitem i que volem habitar dignament.

Al Priorat, aquests anys hem desgranat  els valors del nostre paisatge en el dossier de la candidatura a la UNESCO com a “mosaic agrícola de muntanya mediterrània”.

Un paisatge que és herència de la història agrícola, que exemplifica la relació íntima entre cultura i natura.

Un paisatge dipositari d’un patrimoni de tradicions, costums i sabers relacionats amb la vida agrícola.

Un paisatge basat en la petita escala i la proximitat, que configura un model territorial de desenvolupament sostenible que volem mantenir.

Un model que combina tradició i innovació, obert a noves propostes i activitats, respectuós amb la forma de ser i de fer de la societat prioratina.

Un model dinàmic que hem de construir entre totes i tots.

Podeu acudir a les sessions fotogràfiques que us proposem, o enviar la vostra cara, seguint les instruccions del cartell.

…

“El pagès crea un mosaic de biodiversitat i una estructura segura per contenir incendis. I això no ho paguem”

Aquesta funció imprescindible, no només no la paguem, sinó que el sistema fa que ho acabem menystenint i de retruc, es condemni a l’extinció.

Quan parlem del pagès, i parlem de mosaic, no parlem de de monocultius intensius que uniformitzen i, per tant, minven la biodiversitat de la terra i els ecosistemes. I en termes socioeconòmics trastoquen la relació del pagès amb la seua terra i els seus conreus.

“Tenim un territori abandonat, envellit i articulat a partir d’una gran metròpoli que no té en compte la resta”

Us enllacem l’entrevista de Laia Soldevila fa per a la revista Crític a Marc Castellnou. L’entrevista no té pèrdua.

Els grans incendis que els últims anys han cremat milers d’hectàrees a Portugal, Califòrnia o Austràlia en pocs dies no són cap excepció, sinó una tendència. L’emergència climàtica i l’abandonament de la gestió forestal són l’espurna dels anomenats megaincendis o incendis de sisena generació i Catalunya també corre perill de patir-ne. Marc Castellnou (Tivissa, 1972), cap de l’Àrea del Grup d’Actuació Forestal (GRAF) dels Bombers de la Generalitat, considera que la nostra economia ha anat més destinada al turisme que a preservar la biodiversitat i que això no ens fa resilients davant el foc. Com podem preparar-nos? Castellnou ho té clar: fomentant l’”agricultura i pastures extensives, els mosaics de conreus diversos i els boscos de tota mena”. 

https://www.elcritic.cat/entrevistes/marc-castellnou-lamenaca-dels-incendis-de-sisena-generacio-es-real-62382

I us adjuntem el clip que ens ha fet parlant, en concret, de la diversitat del Priorat. Un dels valors principals del nostre paisatge cultural agrari. Un element a preservar i gestionar com cal per a fer front a l’emergència climàtica i tot allò que se’n deriva. Tenim el repte servit, sabrem ser conseqüents, des de la comarca i des de les administracions?

La Carme Barberà, mestra jubilada de la Figuera, ens fa avinents les seues reflexions després dels mesos darrers viscuts a casa nostra…

Em sap greu explicar la situació el que hem viscut en aquest confinament en un petit poble, d’encara no 100 habitants, en aquesta part del país oblidada, fins i tot ignorada en molts casos i també ara, en el moment de la pandèmia i em sap greu perquè el nostre aïllament ha estat semblant a la nostra vida de cada dia.

Mentre a la televisió, a la ràdio, a través de les xarxes (quan podíem connectar) i a la premsa escrita escoltàvem i veiem esbatanats com els contagis augmentaven i morien moltes persones, iaios en molts casos, persones que són la memòria del que som,  naltros vivíem, no pas sense temor ni angoixa, una vida tranquil·la semblant als hiverns del poble.

El silenci total al carrer, les hores ressonant al campanar, els aplaudiments solitaris de la nostra veïna Fàtima, a les vuit del vespre i,  més tard, la música que la Reyes i el Sergi engegaven per animar els petits del carrer, ens recordaven que alguna cosa no acabava d’anar…la feina aturada de la nostra filla, com tants d’altres, la incertesa, el no saber què passaria l’endemà…

Les notícies de la família i dels amics que viuen en indrets més poblats: persones fent cua per aconseguir un dinar, carrers buits…sentien sons que no havien escoltat mai (els moixons al matí, les pròpies passes quan anaven a llençar la brossa;  la natura rebrotant en indrets plens de ciment…la ciutat canviava per moments  i feia emergir el bo i el més cru de la realitat.

Van anar passant els primers dies d’aquella quietud estancada i, amb l’esclat d’aquesta primavera humida, ens vam atrevir a sortir pels camins, sempre buits, del nostre entorn proper… feia temps que no en gaudíem i… cada dia un trosset.. la natura ens guaria, ens feia oblidar el que havíem escoltat i ens regalava un moment viu. Cada passeig silenciós i amagat ens proporcionava una nova sorpresa. Les orquídies: l’abellera, la del mirall, les limodorums, les epipactics a dojo;  la farigola florida, les magranilles, les roselles, els asfòdels, les estepes, les jonces, el senet de pobre, els lliris d’espasa i tantes altres…

Tot un recorregut botànic que semblava més esplèndid que altres anys… gens trepitjat, érem com els primers que passàvem per un camí que feia la seva.

Viure aquí, mig aïllats del món que no vols si no el busques, tot i ser una opció triada per voluntat pròpia, moltes vegades ens ha fet sentir, m’ha fet sentir,  que tenia menys possibilitats de VIURE amb majúscules perquè no disposava del que gran part de la societat pseudourbana i urbana tenia. Però, un cop més ha afermat la nostra visió d’un món que és possible i que ens han pres venent-nos missatges de fum. El poble, els pobles són un lloc per a VIURE-HI i, aquest cop, amb força majúscules.

Durant molt de temps, decennis, ens han fet pensar i han transmès un missatge a les joves generacions que el poble era per als pagesos pobres, per a la gent que no tenia altres opcions de vida i així, anant fent i desfent, han creat una consciència d’emigració en busca del “dorado”. I, sense oblidar, les polítiques progressistes d’oblit  i abandonament, deixant-nos, durant molt de temps,  sense recursos ni serveis bàsics.

Doncs, ara, al cap d’un carrer sense sortida, de moment, hem vist i hem comprovat que la vida al món rural era possible sense els entrebancs i les dificultats que les urbs patien.

Tot i que hi vivim força població gran i, al llarg dels primers dies, sentíem el perill que s’instal·lés algun contagi i que amb uns serveis  sanitaris propers  minsos, i que  l’haver de recórrer als hospitals o centres sanitaris de les grans ciutats produïa molta incertesa.

Aquí la vida ha seguit un ritme tranquil, els pagesos han pogut anar a la terra, al tros, a fer les tasques que tocaven. La botigueta del poble podia aportar-nos el que ens calia, bàsic i, fins i tot recursos farmacèutics en una farmaciola.

El veïnatge, saber que hi som i que ens podem ajudar, si cal, potser sense grans mostres de solidaritat de les que surten a la televisió, però comptant amb el que comparteix poble amb tu.

Doncs sí, ara hem comprovat, i potser moltes altres persones han intuït, que viure en territoris poc poblats, d’aquells que se’n fugia per falta d’oportunitats ha permès aquest “distanciament preventiu” d’una manera més natural i, viure, això sí, amb molta senzillesa la quotidianitat.

El món rural, la vida als pobles és possible. Només ens cal que aquestes connexions virtuals i físiques que proclamen hi siguin i ens permetin un contacte amb el que passa i amb un món laboral que potser caldrà plantejar de formes diferents.

Viure al poble no només ha de voler dir dedicar-se a la pagesia, que també, però  cal oferir possibilitats perquè altres professionals joves i no puguin treballar-hi. Recuperar-ne i crear-ne de noves. Cal oferta formativa territorialitzada, adequada a les realitats i a les possibilitats del pròpia zona. Cal habitatge assequible i evidentment, calen els serveis bàsics com en tota comunitat humana.

Cal que ens ho creguem i s’ho creguin els que ens governen, defugint els discursos de ruralitat idíl·lica i proporcionant les condicions perquè el viure-hi cada dia sigui possible.

Aquesta pandèmia ens ressitua i potser ens fa veure que el model de les grans aglomeracions humanes no és el millor model.

Carme Barberà

Març-abril-maig 2020