EXPOSICIÓ A L’ESCOLA DE LA FIGUERA

Aquest estiu a l’escola de la Figuera s’ha pogut visitar, i en cara es pot, una exposició que val molt la pena.

Ens presenta l’exposició, la promotora de la iniciativa, la que fou mestra del poble, la sòcia Carme Barberà.

A les Escoles de La Figuera, un edifici emblemàtic construït a finals dels anys 20 del segle passat, presentem una exposició que pretén recollir bocinets d’història d’aquest lloc i de les persones que n’han format part. Un recull d’experiències, imatges, documents, records i història des de finals del segle XIX fins a la dècada dels anys 80.Considerem que les escoles són un element important per a entendre la història. La formació reglada dels xiquets i xiquetes ha determinat i, encara ho fa, una manera de mostrar el món i la realitat. Més encara l’ escola rural, la dels pobles petits perquè, durant moltes dècades, un/a sol/a mestre/a, d’acord a les polítiques educatives del moment, “ensenyaven” a tots els xiquets i xiquetes del poble.
“Aquest recull només és una petita mostra del que aquest espai ha representat per a diverses generacions de persones de La Figuera.

L’ESCOLA, les escoles són un lloc molt important per a un poble.

A l’escola hi van tots els xiquets i xiquetes. És un espai d’aprenentatge, de convivència i de socialització.

Aquesta, la NOSTRA ESCOLA, com moltes d’altres, ha viscut èpoques diverses, mestres i moments polítics que han determinat la seva manera d’ensenyar i d’aprendre.

Ara bé, no  ha deixat mai de ser un espai de trobada i de compartir vivències.

Avui està tancada,  però entre les seves parets ressonen les veus i els records de tot el que ha estat i ha significat”

Un projecte de Carme Barberà (mestra de L’Escola de La Figuera (1988-2006).

Documentació de Quico Garcia i Maria Garcia Barberà.

Disseny de Francesc Vidal.

POSA-HI LA CARA! FOTOS PER A UNA EXPOSICIÓ

Durant les properes dos setmanes, PRIORITAT recull imatges de les cares de qui vulgui participar en la confcció d’un mosaic de rostres pera una exposició HABITAR, que preparem per engegar a la tardor.

“Habitar” és una exposició itinerant que vol mostrar  els valors del paisatge del Priorat i alhora és una proposta interactiva i participativa per treballar sobre el model territorial respectuós amb aquest valors.

El paisatge és lo rostre del territori…

Som paisatge perquè sense les persones lo paisatge no existeix.

Som una terra que treballem i que ens treballa. Un territori que habitem i que volem habitar dignament.

Al Priorat, aquests anys hem desgranat  els valors del nostre paisatge en el dossier de la candidatura a la UNESCO com a “mosaic agrícola de muntanya mediterrània”.

Un paisatge que és herència de la història agrícola, que exemplifica la relació íntima entre cultura i natura.

Un paisatge dipositari d’un patrimoni de tradicions, costums i sabers relacionats amb la vida agrícola.

Un paisatge basat en la petita escala i la proximitat, que configura un model territorial de desenvolupament sostenible que volem mantenir.

Un model que combina tradició i innovació, obert a noves propostes i activitats, respectuós amb la forma de ser i de fer de la societat prioratina.

Un model dinàmic que hem de construir entre totes i tots.

Podeu acudir a les sessions fotogràfiques que us proposem, o enviar la vostra cara, seguint les instruccions del cartell.

Entrevista a Marc Castellnou

El pagès crea un mosaic de biodiversitat i una estructura segura per contenir incendis. I això no ho paguem

Aquesta funció imprescindible, no només no la paguem, sinó que el sistema fa que ho acabem menystenint i de retruc, es condemni a l’extinció.

Quan parlem del pagès, i parlem de mosaic, no parlem de de monocultius intensius que uniformitzen i, per tant, minven la biodiversitat de la terra i els ecosistemes. I en termes socioeconòmics trastoquen la relació del pagès amb la seua terra i els seus conreus.

“Tenim un territori abandonat, envellit i articulat a partir d’una gran metròpoli que no té en compte la resta”

Us enllacem l’entrevista de Laia Soldevila fa per a la revista Crític a Marc Castellnou. L’entrevista no té pèrdua.

foto:Dolors Pena

Els grans incendis que els últims anys han cremat milers d’hectàrees a Portugal, Califòrnia o Austràlia en pocs dies no són cap excepció, sinó una tendència. L’emergència climàtica i l’abandonament de la gestió forestal són l’espurna dels anomenats megaincendis o incendis de sisena generació i Catalunya també corre perill de patir-ne. Marc Castellnou (Tivissa, 1972), cap de l’Àrea del Grup d’Actuació Forestal (GRAF) dels Bombers de la Generalitat, considera que la nostra economia ha anat més destinada al turisme que a preservar la biodiversitat i que això no ens fa resilients davant el foc. Com podem preparar-nos? Castellnou ho té clar: fomentant l’”agricultura i pastures extensives, els mosaics de conreus diversos i els boscos de tota mena”. 

https://www.elcritic.cat/entrevistes/marc-castellnou-lamenaca-dels-incendis-de-sisena-generacio-es-real-62382

I us adjuntem el clip que ens ha fet parlant, en concret, de la diversitat del Priorat. Un dels valors principals del nostre paisatge cultural agrari. Un element a preservar i gestionar com cal per a fer front a l’emergència climàtica i tot allò que se’n deriva. Tenim el repte servit, sabrem ser conseqüents, des de la comarca i des de les administracions?

LA PANDÈMIA al POBLE:__CONFINATS EN UN PETIT POBLE DEL PRIORAT

La Carme Barberà, mestra jubilada de la Figuera, ens fa avinents les seues reflexions després dels mesos darrers viscuts a casa nostra…

Em sap greu explicar la situació el que hem viscut en aquest confinament en un petit poble, d’encara no 100 habitants, en aquesta part del país oblidada, fins i tot ignorada en molts casos i també ara, en el moment de la pandèmia i em sap greu perquè el nostre aïllament ha estat semblant a la nostra vida de cada dia.

Mentre a la televisió, a la ràdio, a través de les xarxes (quan podíem connectar) i a la premsa escrita escoltàvem i veiem esbatanats com els contagis augmentaven i morien moltes persones, iaios en molts casos, persones que són la memòria del que som,  naltros vivíem, no pas sense temor ni angoixa, una vida tranquil·la semblant als hiverns del poble.

El silenci total al carrer, les hores ressonant al campanar, els aplaudiments solitaris de la nostra veïna Fàtima, a les vuit del vespre i,  més tard, la música que la Reyes i el Sergi engegaven per animar els petits del carrer, ens recordaven que alguna cosa no acabava d’anar…la feina aturada de la nostra filla, com tants d’altres, la incertesa, el no saber què passaria l’endemà…

La Figuera, vista des del camí del Grauet de les Obagues, La Figuera, Priorat, Tarragona

Les notícies de la família i dels amics que viuen en indrets més poblats: persones fent cua per aconseguir un dinar, carrers buits…sentien sons que no havien escoltat mai (els moixons al matí, les pròpies passes quan anaven a llençar la brossa;  la natura rebrotant en indrets plens de ciment…la ciutat canviava per moments  i feia emergir el bo i el més cru de la realitat.

Van anar passant els primers dies d’aquella quietud estancada i, amb l’esclat d’aquesta primavera humida, ens vam atrevir a sortir pels camins, sempre buits, del nostre entorn proper… feia temps que no en gaudíem i… cada dia un trosset.. la natura ens guaria, ens feia oblidar el que havíem escoltat i ens regalava un moment viu. Cada passeig silenciós i amagat ens proporcionava una nova sorpresa. Les orquídies: l’abellera, la del mirall, les limodorums, les epipactics a dojo;  la farigola florida, les magranilles, les roselles, els asfòdels, les estepes, les jonces, el senet de pobre, els lliris d’espasa i tantes altres…

Tot un recorregut botànic que semblava més esplèndid que altres anys… gens trepitjat, érem com els primers que passàvem per un camí que feia la seva.

Viure aquí, mig aïllats del món que no vols si no el busques, tot i ser una opció triada per voluntat pròpia, moltes vegades ens ha fet sentir, m’ha fet sentir,  que tenia menys possibilitats de VIURE amb majúscules perquè no disposava del que gran part de la societat pseudourbana i urbana tenia. Però, un cop més ha afermat la nostra visió d’un món que és possible i que ens han pres venent-nos missatges de fum. El poble, els pobles són un lloc per a VIURE-HI i, aquest cop, amb força majúscules.

Durant molt de temps, decennis, ens han fet pensar i han transmès un missatge a les joves generacions que el poble era per als pagesos pobres, per a la gent que no tenia altres opcions de vida i així, anant fent i desfent, han creat una consciència d’emigració en busca del “dorado”. I, sense oblidar, les polítiques progressistes d’oblit  i abandonament, deixant-nos, durant molt de temps,  sense recursos ni serveis bàsics.

Doncs, ara, al cap d’un carrer sense sortida, de moment, hem vist i hem comprovat que la vida al món rural era possible sense els entrebancs i les dificultats que les urbs patien.

Tot i que hi vivim força població gran i, al llarg dels primers dies, sentíem el perill que s’instal·lés algun contagi i que amb uns serveis  sanitaris propers  minsos, i que  l’haver de recórrer als hospitals o centres sanitaris de les grans ciutats produïa molta incertesa.

Aquí la vida ha seguit un ritme tranquil, els pagesos han pogut anar a la terra, al tros, a fer les tasques que tocaven. La botigueta del poble podia aportar-nos el que ens calia, bàsic i, fins i tot recursos farmacèutics en una farmaciola.

El veïnatge, saber que hi som i que ens podem ajudar, si cal, potser sense grans mostres de solidaritat de les que surten a la televisió, però comptant amb el que comparteix poble amb tu.

Doncs sí, ara hem comprovat, i potser moltes altres persones han intuït, que viure en territoris poc poblats, d’aquells que se’n fugia per falta d’oportunitats ha permès aquest “distanciament preventiu” d’una manera més natural i, viure, això sí, amb molta senzillesa la quotidianitat.

El món rural, la vida als pobles és possible. Només ens cal que aquestes connexions virtuals i físiques que proclamen hi siguin i ens permetin un contacte amb el que passa i amb un món laboral que potser caldrà plantejar de formes diferents.

Viure al poble no només ha de voler dir dedicar-se a la pagesia, que també, però  cal oferir possibilitats perquè altres professionals joves i no puguin treballar-hi. Recuperar-ne i crear-ne de noves. Cal oferta formativa territorialitzada, adequada a les realitats i a les possibilitats del pròpia zona. Cal habitatge assequible i evidentment, calen els serveis bàsics com en tota comunitat humana.

Cal que ens ho creguem i s’ho creguin els que ens governen, defugint els discursos de ruralitat idíl·lica i proporcionant les condicions perquè el viure-hi cada dia sigui possible.

Aquesta pandèmia ens ressitua i potser ens fa veure que el model de les grans aglomeracions humanes no és el millor model.

Carme Barberà

Març-abril-maig 2020

Carta als mestres del Priorat…

Aquest final de curs estrany, des del Fòrum d’ensenyament, amb la col·laboració de l’entitat Centre Quim Soler, la literatura i el vi, sòcia de Prioritat, s’ha fet arribar a totes les escoles i centres d’ensenyament de la comarca una carta per agrair la feina dels docents, que aposten amb la seua feina per la pervivència de l’escola rural a casa nostra. Aquesta pervivència, sempre amenaçada en els contextos globals que prioritzen models no sempre adaptats a les realitats i necessitats de la comunitat educativa i de la comunitat en general, necessita, com diu la cita de Quim Soler, de parets mestres ben assentades en els valors de la terra que les acull i les ha de menester.

CARTA

PER A TOTS ELS MESTRES I LES MESTRES D’AQUESTA ESCOLA

Mestres,

Des del Fòrum d’Ensenyament i el Centre Quim Soler, us volem agrair la feina que feu cada dia a l’ESCOLA, molt especialment per mantenir viva l’Escola Rural del nostre territori , en els bons moments i, en d’altres més difícils com aquests que estem vivint.

El vostre compromís estimula infants i adolescents per a construir un societat millor i, a la nostra comarca, posa en valor el que som i el que volem ser.

Us encoratgem a seguir endavant.

GRÀCIES MESTRES

SOU ELS FONAMENTS DE L’ESCOLA

Centre Quim Soler                                                                Fòrum Ensenyament

centrequimsoler@perxe.com                                      ensenyament@forumspriorat.cat

Priorat, juny de 2020

FÒRUM AGRARI DEL PRIORAT- DEBATS CONFINATS 3: EL MÓN RURAL I EL CORONAVIRUS_INFORME DEL DEBAT

El passat 5 de maig es va celebrar el segon debat confinat, EL MÓN RURAL I EL CORONAVIRUS, en el qual es va reflexionar sobre com el món rural s’havia de posicionar en relació al nou escenari obert i les seves oportunitats. Es va parlar del valor que ara suposa ser un entorn sense aglomeracions, del fet que ens seguim enfrontant als mateixos problemes propis del món rural però amb noves possibilitats lligades al valor del món rural, de comerç local, turisme i altres qüestions.
el mon rural i el covid
Es va partir de la reflexió feta per diferents autors:

 

  • Joan Martínez Alier – Economista

https://www.vilaweb.cat/noticies/joan-martinez-alier-el-pib-es-un-invent-metafisic-per-disciplinar-la-gent/– Cal revisar el PIB com a indicador de riquesa, i utilitzar indicadors socials i ecològics.- Cal reduir la mobilitat.- Cal una agroecologia local i un urbanisme ecològic.- Renda Bàsica Universal.- Valor del silenci i l’aire net.- Habitatge al món rural, és ple de cases buides.

  • Gustavo Duch

https://www.lavanguardia.com/lacontra/20200502/48894060250/aquesta-crisi-pandemica-convida-al-ruralisme-a-tornar-a-lhort.html– El tancament, durant el confinament, dels horts d’autoconsum ha estat una mostra d’urbanocentrisme.- El món urbà, apinyat, és vulnerable en aquests moments.- Les comunitats rurals són més resilients, per la possibilitat d’autosuficiència i per l’espai vital. Cal fer èmfasi en COMUNITAT, les xarxes de relació i suport que encara perduren al món rural.- Cal una rerulaització urbana, exemplificada en la necesitat dels horts urbans.

  • Xavi Ginés

https://15pobles.wordpress.com/2020/03/29/les-administracions-parteixen-de-la-idea-que-la-ruralitat-morira-i-el-que-intenten-es-fer-mes-fluix-el-colp/– Que el món rural sigui un ESPAI DE FUTUR depèn de la percepció que en tinguin els propis habitants.- Parlar de despoblació porta a la victimització. Cal un canvi narratiu en positiu. Al món rural tenim un NIVELL DE POBLACIÓ SOSTENIBLE.- El problema greu actualment és la MASSIFICACIÓ URBANA, és la densitat alta de població que genera problemes socials i ecològics.-JOVENTUT: Han de veure món, però amb l’opció oberta de desenvolupar la tasca per la que s’han preparat. En aquest sentit sembla que determinades feines siguin exclusives del món urbà, quan en realitat el que cal és certes adaptacions a la realitat rural. A diferència de fa 50 anys, no hi ha demanda de mà d’obra al món urbà, ni excedent de població al camp. Per tant els joves marxen per la creença de no poder dur a terme les mateixes iniciatives al món rural que a la ciutat.- Cal saber veure que moltes propostes engrescadores i innovadores només es poden dur a terme al món rural.- SERVEIS BÀSICS: Són bàsics per a l’establiment de famílies.- Transport a demanda.- BORSES DE TREBALL TERRITORIALITZADES (ESCOLA RURAL, SANITAT), per tal que hi accedeixin els que realment volen viure al món rural, i no com a pas per obtenir un destí millor.

món rural i coronavirus

Amb aquest resum es tanca el cicle, a l’espera de celebrar el debat sobre el compostatge, que es va posposar davant la perspectiva d’una iniciativa comarcal en aquest sentit. La data del debat, si es creu convenient dur-lo a terme, s’ajustarà a les necessitats de desenvolupament d’aquesta iniciativa.

FÒRUM AGRARI DEL PRIORAT- DEBATS CONFINATS 2: AIGUA, REG I CANVI CLIMÀTIC- INFORME DEL DEBAT

El Fòrum agrari del Priorat,  ens de participació ciutadana de la Comissió del Paisatge i la sostenibilitat del Priorat, seguint la seva vocació de lloc de trobada de la pagesia per al debat i la creació de nous escenaris, ha dut a terme els DEBATS CONFINATS, aprofitant les noves eines de comunicació que les circumstàncies actuals ens han obligat a descobrir.

S’han dut a terme tres debats a partir de temes dels que es va detectar un interès entre la pagesia i habitants de la comarca: Ús d’herbicides, El Coronavirus i el món rural i Aigua, reg i canvi climàtic. Un quart debat previst, sobre Compostatge per a us agrari s’ha posposat a causa de noves iniciatives comarcals que es pretén integrar en el debat.

Avui us presentem els resultats d’un d’aquests debats, que es va dedicar a una de les qüestions vitals per a la comarca, Aigua, reg i  canvi climàtic.

DEBAT AIGUA

Algunes de les conclusions i reflexions sorgides del debat i que podreu trobar ampliades a l’informe són:

  • Necessitat de definir un planejament d’usos de l’aigua al Priorat per enfortir la reivindicació sobre l’aigua del riu Siurana.
  • Possibilitat de desenvolupament econòmic i repoblament lligat a una diversificació agrària que la manca d’aigua de reg no permet, tot incidint en la necessària sobirania alimentària.
  • La incertesa del canvi climàtic en els conreus de la comarca i la necessitat d’adaptar-s’hi generant nous models agrícoles.

Aquí teniu el text de l’informe del debat:  aigua, reg i canvi climàtic

Els altres resum dels dos debats celebrats, sobre l’us d’herbicides i sobre les possibilitats del món rural en l’escenari obert pel COVID-19 seran presentats els propers dies.

Cal agrair la participació dels tertulians, que tot i no ser molt nombrosa, sí que ha mostrat gran capacitat de diàleg i d’anàlisi. Ara cal difondre els resultats d’aquests debats entre tots els àmbits de la societat i les administracions per per seguir incentivant la reflexió en el món rural i en la nostra comarca.

Cal dir que l’informe presentat avui ha sigut possible gràcies a la col·laboració  desinteressada de la Viki Jiménez, del col·lectiu Priorat Rebel

PRIORITAT DÓNA SUPORT A LA NOVA LLEI DE CREACIÓ DE L’AGÈNCIA DE LA NATURA

L’entitat Prioritat, impulsora de la candidatura del paisatge agrícola del Priorat a Patrimoni Mundial de la UNESCO, ens adherim a la reclamació d’aprovació urgent de l’Agència de la Natura.

Perquè la  protecció de la natura i la biodiversitat és consubstancial a la protecció del paisatge i un paisatge cuidat ben gestionat en tots els seus àmbits, és la millor mostra de respecte i estima pel lloc on vivim.

Perquè  l’Agència de la Natura pot representar un impuls a les polítiques de conservació de la natura tant minvades i necessitades a la nostra comarca on tenim un parc natural mancat de recursos i uns espais protegits necessitats de polítiques actives que  els posin en valor.

paisatge__CingleMontsant_xavi_vaque

 

Donem suport a aquesta llei en el benentès que l’Agència ha de servir per endegar fórmules de cogestió i concertació amb les entitats i col·lectius del territori a l’hora d’establir les polítiques de preservació de la biodiversitat, un dels valors primordials del nostre paisatge i de la seva sostenibilitat

 

Animem als nostres socis, tant a títol individual com col·lectiu, a adherir-se al manifest.

 

text del manifest: Reclamem-laprovació-urgent-de-lAgència-de-la-Natura-de-Catalunya

FEM ESCOLA DE PROXIMITAT! ESCOLA RURAL DEL PRIORAT

El Fòrum d’Ensenyament del Priorat format per docents, representants de famílies i d’ajuntaments, persones vinculades amb el món de l’educació de la comarca, i del Consell Comarcal i Prioritat, amb l’objectiu de tirar endavant propostes que afavoreixen el coneixement del territori entre l’alumnat, i analitzar i debatre aspectes relacionats amb l’ensenyament a la comarca. El Fòrum d’Ensenyament està integrat a la Comissió del Paisatge i la Sostenibilitat del Priorat.

Coincidint amb el període de preinscripcions escolars, des del Fòrum d’Ensenyament, d’acord amb els seus membres i els ajuntaments de la comarca,  s’ha impulsat el manifest “fem escola de proximitat! Escola rural del Priorat”.

20180417-Margalef (3)

 

Es tracta d’una crida a les famílies perquè matriculin els xiquets i xiquetes a les escoles i instituts dels seus pobles o, en cas que no hi hagi escola, a la dels pobles més veïns.

D’aquesta manera reivindiquen que l’escola de cada poble és única i indispensable per assegurar la pervivència dels pobles i l’equilibri territorial. També es posa en valor que el model d’escola rural permet la interacció entre alumnes de diferents edats, i garanteix la coneixença directa i viva amb els mestres, les famílies, la comunitat i l’entorn que els acull.

TEXT DE LA CARTA

FEM ESCOLA DE PROXIMITAT_12 maig

VARIETATS TRADICIONALS A TAULA!

Ja han arribat els Kits sensorials de primavera per tastar una petita mostra d’algunes de les varietats tradicionals recuperades de l’agrobiodiversitat de l’entorn de la Serra de Montsant i la comarca del Priorat.

Projecte impulsat pel Parc Natural de Montsant i la Fundació Miquel Agustí amb la col·laboració del Consell Comarcal del Priorat i l’associació de voluntaris en multiplicació i conservació de varietats pròpies La Safranòria.

IMG_3591

 

Aquests Kits s’han distribuit entre els restauradors que han volgut participar en el projecte,15 establiments repartits per tota la comarca. Contenen pèsol tiribec i faves, i unes instruccions perquè els destinataris puguin avaluar la qualitat d’aquests productes. L’ús d’aquests kits és una molt bona eina per a millorar la comunicació entre pagesia i consumidors, en el marc de l’agricultura de proximitat, recollir les preferències dels consumidors per ajustar les produccions agrícoles a les seves demandes i fomentar la participació de les persones del territori en projectes d’investigació, mitjançant estratègies de ciència participada. Així es pot contribuir a la millora del coneixement d’aquestes varietats, aportant una valuosa informació sobre les seves característiques sensorials i potencial gastronòmic.

IMG_3590

 

Ja esperem els kits d’estiu…