Les Catedrals del Vi del Priorat: dues joies arquitectòniques que expliquen un territori

Quan observem el paisatge del Priorat, la mirada acostuma a perdre’s entre vinyes en coster, marges de pedra seca i pobles que s’adapten al relleu de la comarca. Però aquest paisatge cultural també està format pels edificis que, al llarg del temps, han donat resposta a les necessitats de la pagesia i han esdevingut autèntics símbols del territori.

Entre aquests elements patrimonials destaquen dues de les construccions més emblemàtiques del Priorat: les Catedrals del Vi de Falset i de Cornudella de Montsant. Més d’un segle després de la seva construcció, continuen sent dues de les grans joies del modernisme agrari català i un exemple extraordinari de com l’arquitectura pot posar-se al servei del món rural.

Quan l’arquitectura dignificava la pagesia

A principis del segle XX, el cooperativisme agrari vivia un moment d’expansió arreu de Catalunya. No es tractava només d’organitzar millor la producció del vi, sinó també de construir espais funcionals, innovadors i duradors que responguessin a les necessitats dels pagesos. Va ser en aquest context que l’arquitecte Cèsar Martinell i Brunet (1888-1973), deixeble directe d’Antoni Gaudí, va desenvolupar un estil propi que avui coneixem com a modernisme agrari.

Les cooperatives de Falset-Marçà i Cornudella de Montsant en són dos dels exemples més destacats de Catalunya, dues joies arquitectòniques entre el modernisme i el noucentisme.

Martinell va saber combinar bellesa i funcionalitat amb una arquitectura pensada específicament per a l’elaboració del vi. Els grans arcs parabòlics, la utilització del maó vist, els amplis espais interiors, la il·luminació natural i els sistemes de ventilació responien tant a criteris estètics com tècnics.

Per això, aquests edificis van acabar rebent el nom popular de Catedrals del Vi: per les seves dimensions, la seva monumentalitat i la sensació d’espai que transmeten les seves naus interiors.

Dues peces essencials del paisatge cultural del Priorat

Les Catedrals del Vi formen part del patrimoni arquitectònic, però també del paisatge cultural del Priorat. Quan parlem del mosaic agrari mediterrani no ens referim únicament als camps de vinya o als conreus. També en formen part els pobles, els camins, els marges de pedra seca i els edificis que expliquen la història de la relació entre les persones i el territori.

Falset i Cornudella de Montsant no serien els mateixos sense les seves cooperatives modernistes. Les seves siluetes formen part de l’horitzó dels dos municipis i constitueixen un dels elements patrimonials més identificables de la comarca.

Són edificis que dialoguen amb el paisatge i que contribueixen a explicar-lo.

Arquitectura que continua viva

Un dels aspectes més excepcionals d’aquestes Catedrals del Vi és que, més de cent anys després de la seva construcció, continuen desenvolupant la funció per a la qual van ser concebudes. No són museus ni edificis fossilitzats. Són espais vius on encara s’hi elabora vi, s’hi rep visitants i s’hi desenvolupen activitats culturals i enoturístiques. Aquest ús continuat ha permès conservar-les i mantenir-les com a referents del patrimoni arquitectònic català.

Al mateix temps, s’han convertit en una porta d’entrada per a milers de visitants que volen descobrir no només els vins del Priorat, sinó també la història i la identitat d’aquest territori.

Un patrimoni que explica qui som

La candidatura del Priorat a Patrimoni Mundial de la UNESCO no posa en valor únicament un paisatge natural, sinó sobretot un territori modelat per la relació entre les persones i la terra.

Les Catedrals del Vi representen perfectament aquesta idea. Són la demostració que l’arquitectura també pot formar part del paisatge i convertir-se en una expressió dels valors d’una comunitat.

La seva bellesa no és només estètica; és també el reflex d’una manera d’entendre el territori basada en el cooperativisme, la qualitat i el respecte per la terra.

Més d’un segle després, les Catedrals del Vi de Falset i Cornudella de Montsant continuen presidint el paisatge del Priorat amb la mateixa elegància amb què van ser concebudes. No només són dues de les obres més destacades del modernisme agrari català, sinó també dos símbols d’un territori que ha sabut conservar el seu patrimoni sense deixar de mirar cap al futur.

Perquè al Priorat, el paisatge també s’explica a través de la seva arquitectura.