Tothom té dret a gaudir del Priorat, és evident, però les dimensions, la població i les infraestructures del Priorat són limitades, i l’afluència massiva de turistes sovint posen a la comarca massa a prop d’aquest límit.
Punts turístics clau com Siurana o Margalef són molt a prop del col·lapse turístic, sense que aquesta proliferació de visitants ni tan sols hagi servit per a fixar-hi població, ans al contrari, l’augment d’habitatges destinats a l’ús turístic, la manca de lloguer residencial i la consegüent pujada de preus dels immobles, han impedit que algunes persones que volien quedar-se o iniciar una nova vida en aquests pobles ho hagin hagut de deixar córrer.
Però, parlem de les motos
És l’excés de visitants en moto un problema al Priorat? La resposta no és fàcil: primerament podem parlar del fenomen que es dona els caps de setmana en què moltes colles de motoristes decideixen visitar-nos atrets, ben segur, pels nostres paisatges, per la nostra gastronomia i pel traçat sinuós de les nostres carreteres.
I aquí, precisament, comença el problema. Qui no s’ha trobat, circulant en dissabte o diumenge, un motorista de cara, mentre tallava un revolt? A qui no l’han avançat en una zona perillosa i amb poca visibilitat? Qui no ha vist, amb aprensió, l’helicòpter d’emergències i ha pensat que podria tractar-se d’algun motorista accidentat? A qui no li han trencat el fil dels pensaments les brusques accelerades dels seus potents motors?
No cal generalitzar, però tots sabem que hi ha alguns motoristes incívics i imprudents (i això serveix també per als automobilistes) que es posen en perill i posen en perill la resta de conductors. N’hi ha que quan circulen per les nostres carreteres que l’orografia ha fet complexes i plenes de revolts, es pensen que circulen per un circuit i que en són els únics usuaris.
I no, les carreteres són una infraestructura de comunicació al servei dels veïns, que tothom pot fer servir en el seu temps de lleure, però respectant les normes de circulació i els usos que en fa la població autòctona: les nostres carreteres no són ni un circuit de carreres ni unes vies turístiques on aturar-se a fer fotos allà on més ens plagui.
Finalment, hi ha una cara tràgica en tot plegat: els accidents. Malgrat que no disposem de les dades desglossades d’accidents al Priorat, la percepció general és que són freqüents els accidents de moto, sobretot els caps de setmana i dies festius. Sense anar més lluny, el passat 6 d’abril es va registrar un accident mortal al punt quilomètric 20 de la T-702, a la Vilella Baixa. Doncs bé, encara no havien passat dues setmanes que un altre motorista va patir un accident en el mateix punt, en aquest cas, afortunadament, amb conseqüències menys greus.
I és que en aquell mes d’abril, una tercera part de les víctimes mortals en accidents de trànsit a Catalunya van ser motoristes.
Motos de trial, un problema majúscul
Diuen que els camins es fan a còpia de caminar-hi. No és així en el cas de les motos de trial, d’enduro o de motocròs que, més que fer-los, els desfan. Segur que coneixeu més d’un camí de ferradura que s’ha degradat pel pas d’aquestes motos: desprenen lloses dels trams empedrats i fan còrrecs cada cop més profunds, a més de pertorbar la vida animal -i humana- amb el terrabastall dels seus escapaments.
Grauet de les Aubagues, camí vell de la Figuera a Cabacés
La Figuera, Priorat, Tarragona
Durant el 2023, els Agents Rurals i els Mossos d’Esquadra van sancionar més d’un miler de persones per circular amb vehicles de motor en el medi natural a Catalunya. La gran majoria eren motos que circulaven per corriols, pistes forestals de menys de 4 metres d’ample, camps, tallafocs, camins ramaders o rius.
La Llei d’accés al medi natural del 1995 prohibeix explícitament l’accés motoritzat a camins de menys de 4 metres d’amplada i només es contempla la possibilitat de fer pràctiques esportives motoritzades al medi natural dins de circuits fixats.
Enguany s’han fet patrulles conjuntes d’Agents Rurals i Mossos d’Esquadra per sancionar motoristes que circulen il·legalment pel medi natural, fins i tot comptant amb l’ajuda de drons: s’han trobat que molts d’ells treuen les matrícules de les motos, van indocumentats i fins i tot fugen quan veuen les patrulles posant en perill la integritat dels agents. S’hi juguen molt: les infraccions greus poden ser sancionades amb més de 30,000 euros.
Temps era temps
Durant els anys 70 i 80 eren estranyes les curses de motocross (enduro o trial) organitzades al Priorat que transcorrien en tota llibertat per camins de bast i corriols. La consciència ecològica i de conservació dels espais naturals era llavors molt incipient. L’escuderia Isern, de Mollet del Vallès, amb lligams familiars al Priorat (a la Vilella Baixa i Margalef) en va organitzar diverses que sovint transcorrien per l’ara degradat Grau de la Figuera.
I doncs, què hem de fer?
Si parlem de l’accés motos al Priorat, la postura de la nostra entitat ha d’estar guiada pel sentit comú. És evident que no podem posar una barrera perquè no entrin les motos de fora; ni podem ni volem. Tan sols demanem civisme als motoristes: que tinguin clar que les nostres carreteres no són un circuit per al seu gaudi; són una infraestructura de comunicació per als veïns i tothom en pot gaudir sempre que respecti les normes de circulació.
Seguint aquesta premissa no hi hauria d’haver cap conflicte. Està bé que aficionats a les dues rodes gaudeixin del paisatge que es pot contemplar des de les nostres vies, que xalin amb les nostres carreteres virades, però conduint per on toca, que s’aturin als marges de les carreteres per a viure la natura i que facin un bon esmorzar de forquilla als nostres establiments hostalers. Si tot això es fa amb civisme i mesura no hi posem cap objecció.
El tema de l’off-road ja és més delicat. Encara que legalment les motos de trial poden circular, a més de per carretera, per camins de carro amb una amplada superior als quatre metres (excepte quan la circulació està limitada, per exemple, en cas de risc d’incendi), la temptació d’entrar en corriols o trossos llaurats és massa gran. Soroll, fum, degradació dels camins i de la natura… potser el Priorat no seria el lloc més adient per a practicar aquest ‘esport’.
