Cabassers es planteja el futur en la reunió de poble de l’exposició Habitar

Nombrosos veïns van plantejar les mancances, els reptes de futur i les esperances del seu municipi, comuns arreu del Priorat

El passat diumenge 7 de juliol, Cabassers va celebrar la reunió de poble que clou l’exposició itinerant Habitar, organitzada per Prioritat, associació que impulsa juntament amb el consell Comarcal del Priorat i la Diputació la Candidatura de la comarca com a paisatge cultural patrimoni de la humanitat per la UNESCO.

L’exposició Habitar vol fer arribar a la gent dels pobles els continguts del Dossier de candidatura de manera entenedora i escoltar la veu del poble a través de sessions participatives on compartir problemàtiques, reptes i oportunitats que tenim com a comunitat. La Itinerància per la comarca compta amb l’ajut tant del Consell Comarcal, com de Coopcamp  i de la Diputació de Tarragona.

L’acte va començar amb la intervenció de l’alcalde, Jaume Pujals, que va definir el Priorat com ‘un territori complex’, molt condicionat per la seva orografia i que va lloar el paper de Prioritat en la valorització del patrimoni cultural de la comarca.

EL PAISATGE SEGONS PRIORITAT

A continuació, Joan Vaqué, president de Prioritat, va fer una introducció explicant que l’associació treballa des de 2007 en defensa del paisatge del Priorat, paisatge entès com a ‘paisatge cultural agrari’, és a dir, un entorn modelat per l’agricultura i la gent que en forma part. ‘No és una postal és un territori viu’ , ha reblat.

El paisatge, explica, també són els productes que s’hi produeixen. Com a exemple, el vermut amb què s’obsequiava els assistents estava format per productes de proximitat: oli i olives del Molí de l’Oli, oli de la Cooperativa Cabassers, pa del forn El Mulo, vermut de la Vinícola del Priorat i fruits secs de la Cooperativa de Falset-Marçà.

El president ha explicat la dificultat de trobar a la mateixa comarca alguns d’aquests productes, que els ha dut a un periple per diverses agrobotigues, i com cal posar-los en valor i apostar per la política del quilòmetre zero, és a dir, disposar dels productes de com més a prop, millor.

El Priorat està format per un mosaic agrari mediterrani, amb vinya, oliverar, horta i d’altres cultius que, amb l’abandonament de l’activitat agrària, està canviant. A finals del segle XIX, al Priorat hi vivien unes 30.000 persones que van modelar en gran manera el paisatge que els sostenia; ara, amb menys de 10.000, el paisatge torna a canviar, explica.

Aprofitant que tocaven les dotze al campanar, Vaqué ha remarcat que aquesta mena de sons també són part del paisatge: el soroll d’un tractor, d’una motoserra, el cant dels moixons o la remor del riu -quan baixa- són paisatge sonor i ‘a qui no li agradi, que no vingui’, ha ironitzat.

Finalment, ha volgut destacar la importància de la dimensió i el sentit d’escala a l’hora d’implementar polítiques de millora per la comarca. Al Priorat tot és petit: el formen 26 nuclis habitats, propers entre si (encara que, de vegades, allunyats per l’orografia) però la majoria de menys de 500 habitants.

Finalment, també forma part del paisatge cultural tot allò que té a veure amb l’espiritualitat, les tradicions i l’etnografia: festes, ermites, celebracions, la parla, les dites populars…

CABASSERS DIU LA SEVA

Després del vermut amb productes de proximitat, els assistents van participar en un col·loqui on s’havien de plantejar els problemes i dificultats de viure a Cabassers, però també els avantatges i allò que fa que la gent hi arreli.

Els problemes que van plantejar els cabasserols i cabasseroles són recurrents a tots els pobles del Priorat, però a cada poble tenen la seva particularitat i, per tant, la manera d’afrontar-los ha de ser diferent i específica a cada municipi.

La demografia és un dels primers problemes que venen al cap als veïns: la població no tan sols s’estanca sinó que va a la baixa. Si no arriben més nens, l’escola podria tancar en un parell d’anys. I a la Bisbal, el poble veí, si fa no fa, igual.

L’alcalde explica que en un marge de deu anys, la meitat de les escoles de la comarca es veuran obligades a tancar. Això és un problema que angoixa a molts veïns i veïnes, ja que, afirmen, ‘l’escola dona vida al poble’. Aquest problema s’agreuja perquè, asseguren, no hi ha feina pel jovent i els que se’n van a estudiar no tornen. I els pocs que volen tornar, no troben casa per a llogar.

L’HABITATGE, L’ALTRE GRAN PROBLEMA

I d’aquí saltem al segon gran problema del poble, també arreu de la comarca: la manca d’habitatge. En el cas de Cabassers existeixen molts habitatges buits. L’alcalde assegura que n’hi ha entre trenta i quaranta (més alguns que estan en runes).

Per què els amos d’aquests habitatges no els posen a lloguer? Les causes són diverses: les cases no estan en condicions i són molt cares de rehabilitar, són un patrimoni familiar, un record de família i, finalment, en les que s’hi podria entrar a viure els propietaris tenen por que els les facin malbé o que els deixin de pagar els lloguers.

Un altre gran fre per adquirir un habitatge és la sobrevaloració d’alguns immobles. Alguns propietaris que solen viure a Barcelona pensen, influïts pels preus de la capital, que casa seva val molts diners i, conseqüentment, en demanen preus molt per sobre del mercat que ningú no està disposat a pagar. I les cases resten buides i degradant-se.

ALTRES PROBLEMES QUE SE SUMEN

S’han assenyalat, per part dels veïns, altres problemes que dificulten la repoblació de Cabassers i que, de nou, són comuns a la resta de la comarca. S’esmenta sovint la manca d’oportunitats laborals: la primera font de riquesa són les pensions, la segona prové dels veïns que treballen fora del poble, mentre que l’agricultura quedaria en tercer lloc (en molts casos com a segona ocupació).

I per als cabasserols que s’han de traslladar cada dia per anar a treballar destaquen la manca d’un transport públic efectiu. Només es compta amb el bus que duu els joves a l’institut i amb una obsoleta línia Reus-Palma d’Ebre que, avui dia, ha perdut tot el sentit. La gran majoria dels desplaçaments, doncs, cal fer-los amb cotxe amb la despesa afegida que això implica.

Finalment, també s’assenyala com a gran problema l’aigua, o la manca d’aquesta, millor dit. Fa tres anys que no plou i els pagesos no poden regar, cosa que els suposa grans pèrdues i per alguns, fins i tot, pot significar posar fi a la seva activitat agrària. I les obres d’emergència promeses, triguen massa mentre la terra i els pagesos pateixen.

S’explica que el país, Catalunya, està sobreexplotada un 30% pel damunt de la seva capacitat hídrica, i aquesta sobreexplotació es produeix, bàsicament, a la franja litoral. De fet, la conca del Montsant, assenyala l’alcalde, té una capacitat de 2,7 Hm³ i amb prou feines se’n gasten 2, entre l’ús agrícola i el de boca.

L’HORA DE LES SOLUCIONS

Molts dels problemes que han plantejat els veïns tenen solució, estan en vies de solucionar-se o s’ha posat fil a l’agulla per a trobar-ne una. Prioritat es compromet, a través d’aquestes reunions, a fer una diagnosi poble per poble i traslladar-la a les diferents administracions, junt amb propostes de solució.

Prioritat es compromet, a través d’aquestes reunions, a fer una diagnosi poble per poble i traslladar-la a les diferents administracions, junt amb propostes de solució.

Pel que fa a l’habitatge, cal reclamar que els fons de transició nuclear (FTN), que han de servir per revitalitzar aquest territori per tal que estigui preparat quan esdevingui el tancament de la central d’Ascó, haurien de servir, també, per dotar aquests pobles d’habitatge assequible per a qui hi vulgui viure (o continuar-hi vivint). Això és una reivindicació que cal traslladar a l’administració per tal que s’inclogui aquest supòsit per a l’obtenció d’aquests fons.

També s’explica que, a través del Consell Comarcal, s’està preparant un mecanisme perquè aquest, d’alguna manera, pugui fer d’intermediador entre possibles propietaris i llogaters, per donar seguretat a qui tingui una casa buida i la vulgui posar a lloguer, una mena d’assegurança contra l’impagament i els desperfectes que poguessin causar els llogaters, com -explica un dels assistents- es va fer fa uns anys a Barcelona amb força èxit.

Una altra possible solució sorgiria a partir de les cooperatives, a través del projecte Intercooperació, que podrien posar habitatges dels seus associats a disposició de possibles llogaters actuant, també, com a intermediaris. A més existeix la possibilitat de construir habitatges de lloguer en edificis propis que estiguin en desús, depenent -és evident- de l’obtenció de fons públics dedicats a aquest afer.

Pel que fa a la manca de feina, es proposen els tallers d’oficis o cicles formatius que podrien pal·liar la manca de paletes, fusters, lampistes, forners, ferrers, pintors i fins i tot pastors, que pateixen darrerament la major part dels pobles de la comarca, encara que Cabassers, reconeixen els veïns, encara disposa de bastants serveis.

Un altre punt que podria millorar les possibilitats de treballar des de Cabassers és el teletreball, i per això cal millorar la xarxa elèctrica i de telecomunicacions. Es reclama que la Generalitat connecti amb les xarxes locals dels diversos pobles la xarxa de fibra òptica d’alta capacitat que ha fet passar per les nostres carreteres.

Finalment, s’han volgut destacar els aspectes positius de viure a Cabassers, allò que fa que, malgrat les dificultats, la gent no en vulgui marxar. La seguretat, la qualitat de vida, la baixa densitat de població, la solidaritat veïnal, la proximitat dels serveis. Això junt amb la gran capacitat d’integració que tenen aquests pobles i el sentit de pertinença, l’orgull de ser d’on som.