Blog

Torroja: sense habitatge no hi ha repoblament

Un dels pobles més bonics del Priorat on falten cases pels que s’hi volen quedar a viure

A la Sala d’actes de Torroja una cinquantena llarga de veïnes i veïns del poble van assistir a la reunió de poble de l’exposició Habitar i van participar activament, exposant les necessitats, els problemes i les possibles solucions perquè un dels pobles més característics el Priorat històric sigui capaç de tirar endavant; el repte més punyent (amb permís de la sequera) és la manca d’habitatge disponible per a llogar i vendre a uns preus raonables.

L’exposició Habitar vol fer arribar a la gent dels pobles els continguts del Dossier de candidatura de manera entenedora i escoltar la veu del poble a través de sessions participatives on compartir problemàtiques, reptes i oportunitats que tenim com a comunitat. La Itinerància per la comarca compta amb l’ajut tant del Consell Comarcal, com de Coopcamp  i de la Diputació de Tarragona.

PRESENTACIÓ DE L’ACTE

L’alcalde, en Joan Sentís, ha donat la benvinguda als nombrosos assistents que omplien la Sala d’Actes del poble, i ha volgut lloar la tasca que du a terme Prioritat, de recollir i aglutinar les necessitats de tots els pobles del Priorat, amb visió comarcal, i exposar-los davant les administracions competents. I tot, ha assegurat, des de la societat civil i des de l’apartidisme, buscant el consens i aconseguint unir les diferents sensibilitats de la comarca en un objectiu comú.

Seguidament, Joan Vaqué, el president de Prioritat, ha agraït la benvinguda i ha explicat l’origen de Prioritat que, després de l’amenaça d’un macroparc eòlic a la Serra del Montsant i la creació de la Plataforma per a la Defensa del Patrimoni Natural del Priorat per a impedir-ho, un cop aconseguit l’objectiu van decidir fer de la conservació del paisatge de mosaic agroforestal que ens caracteritza, el cavall de batalla per aconseguir desenvolupar la comarca.

EL PAISATGE COM A ACTIU PER AL PROGRÉS

Prioritat defensa des del principi de la seva creació el paisatge cultural que caracteritza el Priorat: el mosaic agroforestal mediterrani. Un paisatge caracteritzat, precisament, per estar parcialment modelat per la mà de l’home, on es combinen petits espais de policultiu mediterrani (vinya, oliverar, fruita seca i horta) amb boscos, rius, camins, pobles… un paisatge de mosaic agrari mediterrani. I quan en aquest paisatge manca un dels subjectes de l’equació, les persones, aquest perd diversitat i es torna més vulnerable als incendis.

Per tant, defensar el paisatge del Priorat, no és defensar una postal estàtica; ans al contrari, des de Prioritat es defensa un paisatge viu i canviant que no s’entén sense la presència humana. Així el primer que cal fer per a conservar-lo és defensar la seva gent, que la gent hi continuï vivint i modelant-lo de forma harmoniosa.

I és que en aquest trencaclosques equilibrat que forma el nostre paisatge hi cap pràcticament tot; no cal tancar-se a res, sempre que respecti la petita escala que el caracteritza i harmonitzi en aquest mosaic.

Vaqué també ha parlat de la riquesa del nostre patrimoni, tant material com immaterial, que el relatiu aïllament i manca de desenvolupament de la comarca ha permès conservar força bé: la parla, les cançons, les dites, l’espiritualitat, la gastronomia… tot això també és patrimoni. I quant a patrimoni material tenim una arquitectura característica, uns pobles força ben conservats, una arquitectura de pedra seca abundant i altres elements únics com l’orgue de Torroja.

Per acabar la seva intervenció, el president ha assegurat que per a preservar tot aquest patrimoni el més important i primordial és preservar la vida als nostres pobles.

Seguidament, s’ha fet un vermut on tothom ha intercanviat impressions, han parlat dels problemes que els afecten com a veïns de Torroja, i els han apuntat amb una pissarra que serviria per introduir el col·loqui posterior que, amb la moderació de l‘Eduard Martí Parés, ha tingut lloc.

TORROJA I L’HABITATGE: DEMANDA SENSE OFERTA

Com a la resta dels pobles del Priorat, l’habitatge és un problema, però aquí a Torroja encara és més latent, ja que molta gent (treballadors de l’hotel Mas d’en Bruno, per exemple) n’ha cercat i ha hagut d’anar a viure a altres pobles.

A Torroja ja n’hi ha de cases, però moltes són de segona residència i els propietaris només hi venen uns pocs dies a l’any. D’altres estan buides i no volen vendre ni llogar i, així, s’acaben deteriorant i perdent valor. Aproximadament un 15% dels immobles del poble estan deshabitats o en estat ruïnós, però els propietaris no volen vendre o ho volen fer a preus abusius.

I, és clar, el turisme en un poble de les característiques i situació de Torroja, fa pujar els preus i n’hi ha que tenen cases inhabitables i les pretenen vendre a preu de passeig de Gràcia, cosa que fa que es deteriorin perquè ningú s’hi interessa.

Així ho explica l’alcalde: ‘la gent es pensa que té or’. Però l’ajuntament no s’està de mans creuades davant d’aquesta greu mancança: s’està reformant una casa de propietat municipal per a fer-hi un habitatge de lloguer. El consistori té 4 immobles més en propietat i s’estan buscant els fons per rehabilitar-los i fer-ne habitatges de lloguer.

POCS SERVEIS, PERÒ BUSCANT SOLUCIONS

Una altra de les preocupacions de les torrojanes i torrojans és que no hi ha cap botiga al poble. I això per la gent gran és un gran hàndicap. Abans n’hi havia una a la plaça, però ara és d’un particular que en té l’edifici en desús i no vol vendre’l. L’alcalde explica que se li va oferir compra l’edifici, però, com sol passar, en demanava molts més diners.

Això és un gran hàndicap per a la gent gran de Torroja, que és la majoria, més tenint en compte que l’únic transport públic que hi ha a Torroja és l’escolar. Quan han d’anar a visitar metges a Falset, Reus o Móra han de llogar un taxi, s’exclamen.

I és que serveis com la botiga o el cafè resulten difícilment rendibles en pobles amb poc més d’un centenar d’habitants, com Torroja, però són imprescindibles. L’ajuntament n’és conscient i cerca solucions, per exemple, en el Fons de Transició Nuclear (FTN). De moment s’ha aconseguit obrir el cafè, pagant un sou municipal, i en un futur es pretén fer el mateix amb la botiga.

També s’estudia remodelar l’edifici de les antigues escoles per ubicar-hi diversos serveis, com podria ser la botiga. El problema és que arribin els fons per a fer-ho i sostenir-ho, i els FTN podrien ser una oportunitat.

BUROCRÀCIA, NORMATIVES I PROCEDIMENTS ALIENS ALS POBLES

Una altra queixa recurrent dels Torrojans és l’excés de normes i burocràcia que els dificulten la vida: paperassa per a la pagesia, permisos d’obres que es compliquen, problemes per tot i cap facilitat. La relació amb les administracions públiques és massa complicada per la majoria, més tenint en compte que les lleis es fan en despatxos llunyans, sense pensar en les particularitats dels pobles petits.

Una cosa aparentment tan senzilla com demanar hora al metge, s’ha complicat amb l’exigència de fer-ho telemàticament: ‘Abans demanaves hora per telèfon al CAP de Falset i ja estava. Ara tot passa per la màquina’.

FEINA RAI

A Torroja hi ha poques feines i als que en tenen, no els pot oferir allotjament. Gairebé ja no hi ha pagesos autònoms, potser dos o tres; el que sí que hi ha és gent que porta la terra com a segona ocupació i d’altres que ho fan com a hobby.

Entre els assistents a la reunió hi havia únicament tres persones que treballaven a Torroja mateix, un que ho feia al Priorat i dos més fora de la comarca; la resta, jubilats.

S’ha demanat que l’administració faci de mitjancera entre el jovent i els propietaris de terres que no es conreen. De fet, s’ha recordat que això ja existeix: el Banc de Terres. En els darrers anys s’han tancat 150 contractes i s’han recuperat 250 ha. agrícoles.

També s’ha demanat que s’atreguin a ‘nòmades informàtics’, gent d’arreu que treballa telemàticament i viuen en llocs tranquils com Torroja. A Torroja ja n’hi ha alguns i sembla que els funciona. S’espera, però, que el Govern connecti la fibra d’alta velocitat (que passa per la carretera) amb la xarxa de fibra local.

CARRETERES, CAMINS I SENDERS

Torroja disposa de molts senders per recórrer el terme i caminar fins als pobles veïns gaudint del paisatge. En fa ús gent de tot arreu, però no sempre de forma cívica: hi ha el problema dels còrrecs i els despreniments de pedres que ocasionen les bicicletes i, sobretot, les motos en passar-hi.

Respecte a aquests senders, es demana que es recuperin i es creï una xarxa i, per a fer-ho, es donin ajuts a les entitats excursionistes.

El fet que la carretera que va a Gratallops sigui tan estreta, fa que alguns vehicles grans, com autocars o camions hagin de fer maniobres en alguns tombs, ‘sort que hi ha poc transit’, afegeixen. Un altre problema és que, especialment els caps de setmana, hi hagi cotxes i motos que ‘es pensen que són sols a la carretera’ i van pel mig.

Finalment, es demana un servei de transport a demanda, sobretot per la gent gran que ha d’anar a Falset, Móra o Reus, al metge, a fer papers o a comprar.

PERÒ, MALGRAT TOT, VAL LA PENA VIURE A TORROJA

Veïnes i veïns destaquen la tranquil·litat amb la qual es viu a Torroja, la solidaritat entre veïns, el fet de ser un poble bonic, amb uns carrers ben cuidats i força nets, i tot en un marc natural meravellós i sanitós.

També es destaca que en un poble, a diferència dels nuclis grans, la gent té una identitat, no és un número, tothom es coneix i es dona un cop de mà.

Marxem de Torroja amb el convenciment que, malgrat totes les dificultats, Torroja és un poble que ho té tot per a poder-se’n sortir i que, si s’aconsegueix solucionar el problema de l’habitatge, el futur de Torroja pot tornar a ser lluminós.