L’exposició Habitar visita Poboleda

El poble dels àubins reclama un transport públic que el connecti amb la comarca

Malgrat el matí rúfol, amb amenaça constant de pluja, van ser una trentena de veïnes i veïns de Poboleda els que es van acostar a la reunió de poble que va convocar Prioritat amb motiu de la seva exposició itinerant Habitar, que ha estat exposada durant dues setmanes al pati de les escoles.

El president de l’entitat, Àngel Cortadelles, va explicar davant els assistents quina és la tasca de Prioritat: defensar els valors que emanen de la candidatura a patrimoni mundial per la UNESCO, i vetllar pel seu manteniment.

En aquest sentit, Cortadelles va parlar del significat de la paraula paisatge més enllà d’un ‘retrat de natura’. El paisatge cultural que defensa Prioritat també consta de cultura, de festes, d’espiritualitat, de gastronomia, de parla, d’agricultura… Un paisatge modelat per la mà de l’home, a qui proveeix de tot allò que li cal per viure.

Cortadelles també va parlar de com avança aquesta candidatura, que defensa el nostre mosaic agroforestal mediterrani característic, molt amenaçat per l’abandonament de l’agricultura, el despoblament i la pressió turística. L’acció humana és la que ha modelat aquest paisatge i, sense aquesta, sense gent, aquest mosaic corre el perill de desdibuixar-se progressivament, envaït per la bosquina.

Finalment, davant d’un cel carregat d’amenaces que –afortunadament– van acabar respectant l’acte, el president va fer una glosa dels cinc valors que es deriven del paisatge prioratí: nitidesa, harmonia, sostenibilitat, diversitat i cultura.

TOTHOM AL VERMUT

Després d’aquesta breu introducció va ser l’hora que tots els assistents gaudissin d’un vermut de proximitat, amb avellanes i vermut de la cooperativa de Falset-Marça, olives arbequines i altres menjars i begudes.

Mentre la gent gaudia del vermut, el president va fer una breu explicació del contingut dels diferents plafons de l’exposició, mentre, qui volia, s’informava de l’entitat amb material divers que hi havia a disposició: Dossier de Candidatura, Butlletí, Fullet amb els resultats del primer cicle d’Habitar, postals…

A més la gent tenia a la seva disposició unes postals i bolígrafs per anar apuntant tant allò que els motivava per viure a Poboleda, com les mancances que hi trobaven o les reclamacions que volien formular a l’administració pública. Tot plegat serviria per engegar la xerrada-col·loqui que vindria a continuació.

EL POBLE TÉ LA PARAULA

La part de debat, de xerrada, és on té ple protagonisme la gent del poble i d’on Prioritat extreu la informació que ha de servir per fer un diagnòstic de l’estat de la comarca i els seus pobles, i on es compromet a dur les peticions i els anhels de cada poble davant les administracions corresponents.

El tècnic de Prioritat Otger Vallès va ser l’encarregat de presentar i conduir aquesta part de l’acte, on tothom té coses a dir, i on es pren realment el pols als pobles i a la seva gent. Intentarem dividir en tres parts tot allò que s’hi va dir, malgrat que el curs de la xerrada va ser del tot espontani i els temes van anar sortint alternativament.

QUÈ ÉS EL QUE FA QUE VISQUIS A POBOLEDA?

Viure al Priorat, de vegades, pot ser un repte: manca de serveis, llargues distàncies als centres de treball i comerç, escassedat d’habitatge i preus inflats, transports públics deficients, manca de comerç de proximitat.. I malgrat això són moltes les persones que han decidit que no en marxen i moltes d’altres les que han vingut a viure-hi expressament, anem a veure què és allò que fa que s’hi trobin bé.

En primer lloc, el que destaca la gent és la qualitat de vida que es respira al poble: envoltats de natura, amb un riu meravellós (malgrat que baixa disminuït), un paisatge espectacular i sense aglomeracions.

Conseqüència de tot això que hem esmentat és la calma que s’hi respira: malgrat l’amenaça incipient del turisme, no és estrany que els monjos cartoixans escollissin aquest indret per aterrar a la península: s’hi respira calma, majestuositat del paisatge, equilibri natural…

La vida associativa del poble encara és ben viva (gegants, colla del drac…). L’associació cultural l’Aubi, per exemple, vol que la séquia del municipi sigui declarada Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) per tal de restaurar-la i valorar-la. De fet, la séquia de Poboleda ja hi era en temps de reconquesta i es creu que és obra dels antics habitants àrabs.

Finalment, una altra de les raons per la qual a la gent li agrada viure a Poboleda, i amb això també coincideix amb molts dels pobles que hem visitat anteriorment, és la solidaritat veïnal. A Poboleda ningú està sol, la gent es preocupa pels veïns i sempre hi ha algú disposat a donar un cop de mà. Això crea un contrast molt notable amb les grans ciutats com Barcelona, cada cop més despersonalitzades on moltes persones ni tan sols coneixen els veïns de replà.

Potser el plantejament més agosarat d’alguns que han vingut avviure a Poboleda és que és una ‘terra d’oportunitats’: falten tantes coses que la gent amb iniaciativa té un forat de mercat per fer allò que es proposi.

QUÈ CALDRIA MILLORAR?

A Poboleda, malgrat que s’hi viu bé, pel que comenten els veïns, hi ha molt marge de millora. Una de les coses que cal millorar, sembla que tots els assistents hi estan d’acord, és l’estètica de la nova coberta del poliesportiu. Els mateixos veïns reconeixen que van badar quan es va presentar la proposta, de la qual tampoc es van donar gaires detalls.

Ningú no s’oposa a la necessitat de la coberta, però, un cop acabada, proposen pintar-la d’un color que s’integri més o dotar-la d’una coberta vegetal.

Això, segons els assistents, demostra la despreocupació i manca de cura de les administracions (i dels seus tècnics) envers els pobles petits que encara es mantenen prou inalterats. Demanen un control de qualitat sobre l’arquitectura quan afecta el paisatge, més feina dels arquitectes ‘sobre el terreny’ i, en definitiva, més sensibilitat.

Una altra mancança que preocupa, sobretot a jovent i gent gran, és la manca d’oferta de transport públic i l’obsolescència de l’únic que existeix: la línia de Plana que connecta Reus amb la Palma d’Ebre no cobreix les necessitats actuals de mobilitat. Si algú ha de desplaçar-se a Reus per qualsevol causa, ha d’agafar el cotxe de línia a les set del matí i no pot tornar a Poboleda fins a les set de la tarda.

La proliferació turística preocupa força als poboledans: grups de cotxes d’alta gamma, hotels per a rics, cases ocupades per turistes. Temen perdre la calma tan desitjada amb tant de turista pul·lulant pel terme i els fa por convertir-se en una altra Siurana, on veuen un exemple de desmesura turística. Creuen que s’hauria de seleccionar els turistes que ens visiten; però ningú sap com. El fet que el Priorat pengi del turisme de la Diputació (Costa Daurada Interior), potser ‘no és la millor manera de posicionar-nos turísticament’, opinen.

I amb la mobilitat interna, encara és pitjor. Els estudiants d’estudis superiors postobligatoris (batxillerat i cicles formatius) no tenen cap transport cap a Falset i han d’anar a Reus pels seus propis mitjans, així com els que cursen estudis universitaris.

El mal funcionament dels serveis mèdics també és motiu de preocupació per poboledans i poboledanes. ‘El metge ve quan vol’, asseguren. El ceret és que moltes setmanes no es compleixen els dies de visita assigants i ni tan sols avisen ni ofereixen dies alteratius. Poboleda depèn del CAP de Cornudella, del qual asseguren que, quan truquen, ningú no els contesta mai.

Com a pràcticament tots els pobles del Priorat, la manca d’habitatge assequible també és ben present a Poboleda. Aquí el problema no rau tant en les HUTS (habitatges d’ús turístic com amb la gran quantitat de cases buides -parlen de fins al 40% del parc total d’edificis- tant cases en desús com segones residències els propietaris de les quals en fan un ús escadusser.

Moltes d’aquestes cases estan en un estat molt precari i els propietaris no les venen o les venen a preus inflats. La conseqüència d’això és que s’acaben de fer malbé sense que els que busquen casa en puguin treure cap profit.

Finalment, els veïns troben a faltar comerços (tret de la botiga de xocolates Xocoleda), ja que fins no fa gaire hi havia una carnisseria i una botiga d’embotits i queviures a les quals els ha mancat continuïtat, un altre tret que es repeteix en molts dels nostres pobles.

AIXÍ, QUÈ DEMANEN A L’ADMINISTRACIÓ ELS POBOLEDANS I POBOLEDANES?

La gent de Poboleda té força clar què li agrada del poble i què li falta. I es basen en això a l’hora de fer propostes i demandes a l’administració. En primer lloc, des del Drac de Poboleda comenten que se senten desconnectats de les altres entitats de cultura popular que hi ha a la comarca. Per a solucionar-ho demanen que des del Consell Comarcal facin un cens i un directori d’entitats de cultura popular prioratines, per tal que es coneguin i puguin actuar conjuntament.

En aquesta línia demanen una trobada de totes aquestes entitats a nivell comarcal, ja sigui organitzada pel mateix Consell o patrocinada i que l’organitzin les mateixes entitats.

També demanen que es recuperin i es divulguin les jotes que existien a tots els pobles (normalment cada poble tenia la seva pròpia jota), així com els balls de valencians que hi havia hagut. Una altra cosa que voldrien recuperar posar en servei són els antics camins de ferradura, camins rals, que unien els diferents pobles abans que es construïssin les carreteres. Seria una manera de reconnectar molts pobles i unir la comarca, així com una forma alternativa i sostenible de turisme.

Així mateix, voldrien un replantejament del transport públic per tal que serveixi les necessitats reals dels veïns. Un transport públic que, a més de connectar-los amb reus també ho faci amb Cornudella i Falset, sobretots pensant en els estudiants i els jaios. Una altra proposta en aquest sentit és crear una mena d’App de carsharing (compartir cotxe o portar gent aprofitant desplaçaments quotidians), de caire comarcal.

Demanen, sobretot a la Generalitat, una major sensibilitat pels pobles d’interior, que pateixen la despoblació. S’hauria de compensar -diuen- la gent d’alguna manera per mirar de repoblar-les i aconseguir, de veritat, el tan pregonat reeequilibri territorial del país.

UN RIU D’ESPERANÇA

Poboleda sempre ha viscut en estreta reació amb el riu Siurana. De fet, el poble es va bastir al seu voltant. I és un dels pobles que més ha lluitat per la fi de l’espoli d’aquest riu: la gent en vol tornar a gaudir tot l’any, com ans solia.

Perquè el riu el senten tan seu que, fins i tot a l’antic escut municipal apareixia el riu junt amb tres àubins (populus alba), i és que el propi nom de Poboleda prové del llatí ‘populetum’, que en català es tradueix com ‘albereda’.

L’esperança de futur de poboleda va molt lligada a l’esperança de regeneració per al riu Siurana. I el que es veu a l’horitzó pot tenir conseqüències molt positives. Des de Prioritat lluitem per això i ho desitgem de tot cor.