Habitar recala als Guiamets

El Baix Priorat es reivindica i s’enorgulleix del seu paisatge

Dissabte fred, dia d’auliva, però malgrat això els veïns dels Guiamets no van faltar a la seva cita amb Prioritat a la reunió de poble del cicle Habitar que, aquest cop, ha recalat en aquest poble del Baix Priorat tan íntimament lligat al seu paisatge que les vinyes comencen on s’acaba l’església.

I justament allí, a la plaça de l’Església, és on mos vam trobar amb la gent del poble, gairebé una trentena d’assistents, on el tècnic de Prioritat, Otger Vallès, va demanar als veïns i veïnes què era el que feia que es quedessin a viure al poble –que també és el seu– i quins problemes hi trobaven, què hi trobaven a faltar.

Tot seguit el president de Prioritat, Àngel Cortadelles, va explicar al públic la importància de valorar el propi paisatge, el paisatge cultural, aquell que, com arreu del Priorat, està modelat per la mà de l’home, sense haver-ne alterat l’equilibri natural, tot remarcant que, en el logotip de Prioritat apareix l’epígraf, Un projecte de persones, cultura i paisatge, amb les persones en primer terme. I és valorant el nostre paisatge que ens podrem valorar naltros mateixos, va afegir.

A continuació va fer una breu explicació del contingut dels panells de l’exposició Habitar que les guiametanes i guiametans han tingut a l’abast a la plaça, destacant-ne els valors que se’n desprenen, que són els de la candidatura: Nitidesa, Harmonia, Sostenibilitat, Diversitat i Cultura.

També ha comminat als presents a llegar als que vindran un Priorat íntegre i sobretot viu, i això tan sols s’aconseguirà preservant els nostres valors i aconseguint les condicions necessàries perquè el nostre jovent s’hi pugui construir un projecte de vida. I, avui, aquests valors en què tant insistim, es veuen greument amenaçats, són summament fràgils: la manca de relleu en la pagesia, la globalització o el canvi climàtic són factors que amenacen el nostre futur com a comarca.

CAP A L’ATENEU

La presentació va haver de ser breu per força, perquè el fred apretava; per això vam fer cap al Cafè Ateneu, prèviament escalfat, on tots els assistents van poder gaudir d’un vermut amb productes de proximitat: vermut de Falset i el Masroig, avellanes, olives… i mentre feien el vermut, la gent va escriure al dors de les postals de Prioritat allò que volia exposar en el moment del debat.

Un cop fet el vermut, amb els cors alegres i les llengües desfermades, vam introduir el debat, on veïnes i veïns havien d’explicar què era allò que els feia haver escollit els Guiamets per a viure i què era el que hi trobaven a faltar o què tenia marge de millora.

SENTIR-SE A CASA

La gent dels Guiamets, té un fil invisible que els uneix al seu poble i això ho deu fer el paisatge únic del qual gaudeixen. La sensació de passar els túnels de la Teixeta i pensar ‘ja soc a casa’, els agermana amb la resta de pobles de la comarca. En un minut a peu –afirmen– estàs en contacte amb la natura. Els Guiamets és un poble plenament integrat en el seu medi.

En una ciutat –expliquen– estàs sol i aquí, estant sol, et sents permanentment acompanyat. Aquí hi ha molta relació amb la gent del poble i amb la dels pobles del voltant. Aquest sentit comunitari també coincideix amb allò que passa a la major part dels nostres pobles. La gent es preocupa pels veïns. Malgrat això, alerten que aquest esperit de poble s’està perdent una mica a causa dels nous hàbits de vida, la tecnologia i les xarxes socials, que fomenten l’individualisme.

Un altre punt que caracteritza els Guiamets és la fluïdesa de les relacions intergeneracionals. En ser pocs habitants, tothom parla amb tothom. En una ciutat la gent tendeix a relacionar-se amb gent de característiques similars. Aquí quan arribes al Mestral trobes qui trobes i t’asseus amb qui hi hagi a la taula en aquell moment de forma natural.

“Jo abans no em sentia del Priorat; ara ja m’hi sento. El Priorat s’ha obert”

Això, expliquen, té diversos aspectes positius: la gent gran no se sent tan sola i està ‘controlada’ pels veïns. Per altra banda, és molt important la transmissió de coneixements de les generacions més veteranes; si no sabem d’on venim és difícil saber cap a on anar. És el que ara s’anomena cultura de l’experiència.

Una altra cosa amb la qual van coincidir la majoria dels assistents és que al poble s’hi fan força activitats: pilates, xerrades, actuacions… tant a nivell de poble com a nivell comarcal.

Als Guiamets és fàcil emprendre nous projectes: manquen serveis i aquí hi ha oportunitats. Per exemple, amb l’espai de cotreball, l’Espai Era, molts professionals poden desenvolupar la seva feina sense que els calgui invertir diners en un espai. Per tant, per qui té empenta i idees, i comptant amb el teletreball, al poble hi ha oportunitats de feina.

El patrimoni històric és un dels altres punts forts dels Guiamets; existeix molt patrimoni relacionat amb la Guerra Civil. I el poble disposa d’una figura mítica que va patir l’horror dels camps de concentració nazis i que en va fer bandera durant la seva vida perquè no tornés a passar mai més: Neus Català.

Aquí, a diferència d’altres zones més tensionades, el turisme és un factor positiu. No hi ha risc de saturació; el que potser mancaria és oferta turística i serveis. Des de l’Ajuntament asseguren que s’estan buscant solucions turístiques a la mida dels Guiamets.

MOLT MARGE DE MILLORA

Pels guiametans i les guiametanes, almenys els que van assistir a la reunió, falten espais de relació al poble: actualment, el Cafè Ateneu, que ens acollia, està sense servei; queda el Mestral, però no és el mateix, asseguren. També es pregunten que, si es reobrís el cafè, hi aniria la mateixa gent que abans (lligant amb els canvis d’hàbits que parlàvem anteriorment). A més, manquen comerços, espais atàvics de relació social.

El problema de fer funcionar comerços i cafès/casals, també és recurrent a la comarca. La legislació i les ajudes no estan pensades pels pobles petits; i un cafè o una botiga són serveis bàsics pels petits pobles. L’alcalde afirma que costa molt que cafès i botigues siguin rendibles en aquests pobles. Calen ajuts públics, va afirmar, i a més, ens posen moltes traves.

I tornem a ser al cap del carrer: es prenen decisions del territori des de fora del territori, molt lluny de la nostra realitat. És l’urbanocentrisme: les lleis i les subvencions no s’adapten a la realitat dels pobles petits, no és un vestit a mida. Els ajuntaments dels micropobles estan lligadíssims i no poden dur endavant iniciatives necessàries per temes burocràtics incomprensibles.

Així mateix, s’ha picat el crostó al jovent per manca d’implicació en els problemes del poble. De moltes terres en tenen cura els jubilats perquè no es perdin, i els fills, com que no hi veuen futur, les abandonen. És la manca de relleu generacional també recurrent arreu de la comarca. Avui és molt difícil viure exclusivament de la terra; no es pot competir amb l’agricultura industrial.

Ningú no es tirarà a la terra, afirmen, si no es pot assegurar el seu futur. Si no hi ha una ajuda directa de les administracions, és impossible, reblen.

El transport públic és una altra queixa compartida amb la majoria de pobles. Si no tens cotxe propi, no hi ha alternativa per anar a Falset. Només hi ha el transport escolar, però molts cops va ple. Caldria pensar en una línia de bus més pràctica o en un ‘bus a demanda’.

La pèrdua de serveis sanitaris també preocupa a les veïnes: de tenir metge cada dia, han passat a només dos dies a la setmana, i no sempre acudeix. I a Falset fa temps que no hi ha pediatre, des que es va jubilar l’anterior.

Finalment, i coincidint amb absolutament tots els pobles que hem visitat, apareix el problema de l’habitatge. Els Guiamets compta amb poca oferta d’habitatge, sovint amb preus totalment fora de la realitat i, gairebé, sense oferta de lloguer. Quin és el problema? Les HUTS? Doncs no, aquí només en tenen una i, ara mateix, no saben si està en funcionament.

El que sí que hi ha són moltes segones residències que només s’ocupen uns pocs dies l’any i algunes cases buides que es van fent malbé perquè els amos no les venen. Cal una intervenció pública, expliquen, per comprar habitatge buit i posar-lo a lloguer assequible.

Finalment, els veïns es queixen que hi ha gent que ha vingut al poble i no fan vida de poble. Es tanquen a casa com si fossin a ciutat i no es relacionen amb la gent. I encara els molesta el soroll dels tractors, les campanes o la canalla fent xivarri pels carrers… de fora vingueren.

QUÈ ES POT FER?

Entre les propostes que entre tots plegats vam acabar explorant, hi ha la demanda de suport per al manteniment dels espais comunitaris (cafè, botigues, etc.) i que el mecanisme d¡aquest suport sigui factible per part d’ajuntaments petits com el dels Guiamets.

Cal millorar els ajuts i les subvencions i adaptar-los a la realitat dels micropobles. Les grans línies d’ajut genèriques no solen entrar ni amb calçador en els pobles petits.

Finalment, cal que pressionem per aconseguir un transport públic útil i eficaç pels Guiamets, ja sigui una línia regular amb Falset i Móra o bé un bus a demanda.

Des de Prioritat ens comprometem a traslladar totes aquestes demandes a les administracions competents i a fer un seguiment dels problemes i oportunitats dels Guiamets. El que sí que hem pogut comprovar és que els Guiamets és un poble amb un passat ric que no vol ni pot renunciar al seu futur i que, amb l’ajuda d’un paisatge privilegiat, se n’acabarà sortint.