Celebrem un Dia del Paisatge marcat pel qüestionament unànime del PLATER plantejat per al Priorat

La Cartoixa d’Escaladei ha estat l’escenari de la jornada dedicada a homenatjar el paisatge únic del Priorat

En un dia de Santa Llúcia fred i humit, l’església de Santa Maria d’Escaladei, al cor de la Cartoixa, va acollir els actes del 6è Dia del Paisatge, que organitzava el Consell Comarcal i l’entitat Prioritat.

Amb una cinquantena llarga d’assistents, l’alcaldessa de la Morera de Montsant, Meritxell Martorell, ha iniciat l’acte donant la benvinguda als assistents i ha afirmat que el paisatge és l’ànima del nostre model de vida, explicant que no és quelcom inamovible, però que cal gestionar-lo amb criteri perquè pugui continuar sent el nostre tresor.

Tot seguit, va intervenir Sergi Méndez, president del Consell Comarcal del Priorat i alcalde d’Ulldemolins, va fer un breu resum del que van ser les Jornades de Bones Pràctiques celebrades el dia anterior i impulsades pel Ministeri de Cultura, on es va posar en valor el sistema de gestió del paisatge del Priorat, que és únic i del qual el Priorat en fa bandera.

Aquesta estratègia comarcal, va afirmar Méndez, ha de ser el nostre projecte de futur. I és que som, segons Méndez, una comarca pionera en posseir eines de governança per a la gestió del paisatge, amb una estreta col·laboració entre administracions, entitats, com Prioritat i ciutadania. I això ens converteix en un referent a nivell europeu.

Méndez va voler agrair la presència de Xavi Villacampa, director general de Territori de la Generalitat, que sempre hi ha estat quan se l’ha requerit.

A continuació va intervenir el president de Prioritat, Àngel Cortadelles, que va incidir en la importància, donat que som poca gent, de treballar de forma conjunta, cooperativa, col·laborativa, per tal de tenir més força. Cortadelles va explicar que el Dia del Paisatge és aquell en el qual els veïns i les veïnes poden debatre sobre el paisatge i els seus valors. Un paisatge humanitzat, un paisatge productiu amb uns valors singulars del qual la gent n’ha de poder viure dignament.

L’element identitari del Priorat és, sens dubte, el seu paisatge i, com explica Cortadelles, quan passem el Coll de la Teixeta o el Coll d’Alforja, sentim que ja som a casa; i això ho fa el paisatge.

Cortadelles també va fer referència a la darrera amenaça per un element tan fràgil com el nostre paisatge: el PLATER (Pla Territorial Sectorial per a la Implantació de les Energies Renovables a Catalunya). Cortadelles va remetre’s al Pacte Comarcal de Renovables, que ha de ser el nostre referent, tot afirmant que, per aconseguir anar cap aquí caldrà diàleg, reflexió i pressió.

El president de Prioritat va cloure la seva intervenció afirmant que el futur del Priorat ha de dependre de nosaltres, les seves veïnes i veïns.

ESTAT DE LA CANDIDATURA

Àngel Cortadelles va explicar que es pretén rellançar la candidatura l’any que ve, i que ja s’han establert els primers contactes a nivell polític per a fer-ho possible. De moment Prioritat es dedica a difondre els valors de la candidatura a través del seu cicle Habitar i a través de la seva web i les xarxes socials mitjançant les anomenades Píndoles del Dossier, temes extrets de l’ampli document i presentats de forma concisa i amena, a l’abast del gran públic.

També va explicar la compareixença que van fer el Consell Comarcal i Prioritat davant la Comissió de Cultura del Parlament de Catalunya, on es va demanar suport polític per tirar endavant la candidatura i el reconeixement legal de la figura de Paisatge Cultural.

Sergi Méndez, per la seva part, va donar a conèixer la més que probable participació del Priorat i el seu sistema de gestió del paisatge, al Premi Europeu del Paisatge, instituït pel Consell d’Europa que es convoca l’any vinent. Això pot representar, va afirmar Méndez, una gran fita en el llarg camí de la candidatura UNESCO.

TAULA RODONA: Els valors del paisatge cultural com a factor essencial en el desenvolupament econòmic del Priorat

Joan Vaqué, del Consell Comarcal i soci de Prioritat, va introduïr el que havia de ser un diàleg basat en el valor econòmic i productiu del paisatge i va insistir a situar el paisatge en el centre de l’estratègia de desenvolupament.

Segons Vaqué, aquesta revaloració del paisatge prioratí va començar amb l’amenaça d’instal·lar un parc eòlic a la Serra Major del Montsant; aquest va ser el catalitzador perquè una sèrie de persones interessades en la preservació del paisatge de la comarca iniciessin una lluita que, afortunadament, va evitar la instal·lació dels molins en un indret tan emblemàtic.

D’aquesta lluita també en va sortir, el 2007, l’associació Prioritat i la idea de trobar un mecanisme permanent de protecció d’aquest paisatge: la candidatura UNESCO.

Per Vaqué cal fer un desenvolupament des de dintre, que no vingui imposat. I l’element de desenvolupament endogen, la veritable riquesa que posseeix la comarca és el seu paisatge únic i ben conservat. Però, perquè continuï així, cal conjurar-se per evitar l’amenaça del despoblament. Citant el llibre El desenvolupament local, de Mateo Herrando, Vaqué va fairmar que el desenvolupament real d’un territori és aquell que millora la qualitat de vida dels seus habitants, no només els índexs macroeconòmics i que, per aconseguir-lo cal implementar-lo des de baix.

El diàleg en si va ser moderat per Joan Asens, viticultor i membre de Prioritat, que va assegurar que el paisatge és i ha de ser la nostra base econòmica, en cap cas d’una economia extractiva, i per això, cal posar el focus en la pagesia, al pagès se li ha de pagar bé. Els pagesos han d’entendre, explicava, que la qüestió no és prohibir, sinó gestionar segons el nostre model.

Xavi Domènech, el gerent de la Cooperativa de Falset-Marçà, una institució amb 115 anys d’història, va explicar com el paisatge ha anat canviant a través dels referents de la seva cooperativa: si al principi el que més es produïa era cereal i, a partir dels anys 60, fruits secs, ara s’ha imposat el vi com a producte estrella; i això ha comportat certs canvis en el paisatge.

Domènec també va fer cinc cèntims del projecte Vincloop d’intercooperació, on 10 cooperatives de la comarca s’han unit per mancomunar serveis, optimitzar instal·lacions i, al cap i a la fi, garantir la continuïtat del moviment cooperatiu, la principal amenaça del qual és l’envelliment dels socis i la manca de relleu a la pagesia.

Sandra Doix, enòloga i viticultura de Poboleda és ja la cinquena generació de pagesos de la seva família. Gràcies d’haver heretat les vinyes que va plantar el seu rebesavi després de la fil·loxera, i que les diferents generacions n’hagin tingut cura, ha pogut dur a terme el seu projecte de vida, amb certa inquietud, ara, per si els fills voldran agafar-ne el relleu.

Doix també va parlai de la importància de les microparcel·les, majoritàries a la DOQ Priorat, i del fet d’identificar-les pel seu nom en les ampolles de vi, donant valor i traçabilitat al producte final.

Gemma Roca, enginyera forestal del Consorci de la Serra de Llaberia i veïna del Masroig, va explicar en què consistia la gestió forestal sostenible. La Serra de Llaberia, gestionada per un consorci, és un exemple de gestió del medi amb escassos recursos econòmics. Es fa una gestió forestal sostenible per tal de fer el bosc més resilient als incendis forestals amb solucions com la pastura o la inserció laboral de persones amb risc d’exclusió.

Antigament, explicava Roca, la gestió forestal la feien els mateixos veïns dels pobles anant a fer llenya al bosc, amb carboneres, collint herbes remeieres… ara això, pràcticament, ha desaparegut i aquesta gestió l’ha de fer l’administració. A partir de la meitat del segle XX l’abandonament de terres ha fet proliferar la superfície forestal. I aquesta no es gestiona perquè no té valor econòmic.

El 70% de la superfície agrícola que hi havia a la Serra el 1956 ara és bosc jove, molt homogeni i molt poc resilient a fenòmens com els incendis forestals, la sequera i les plagues. Per això, ara, és el Consorci el que ha de gestionar tot aquest bosc. I la llàstima és que de la llenya no se’n fa cap aprofitament perquè el pi bord és de baixa qualitat i no té gaire valor econòmic.

Asens ha plantejat als ponents una sèrie de qüestions referents al paisatge i al seu valor econòmic. Per exemple, ha començat per preguntar com es pot generar economia sense degradar el paisatge. Una de les claus seien les pràctiques agrícoles tradicionals, que en el context de crisi climàtica han demostrat ser força adeqüades.

S’ha plantejat que per donar valor al territori i no malmetre’l cal conèixer-lo bé i treballar-hi sense donar-li l’esquena. Si ens fixem on i com plantaven vinya els nostres avantpassats (aubacs, solans, barrancs, marges, bancals, costers…) podrem llegir la geologia i orientació de les finques i saber quina varietat i quina mena de cultiu convé més a cada indret.

I per practicar aquesta agricultura més respectuosa i sostenible, que mai produirà la mateixa quantitat que l’agricultura mecanitzada, calen ajuts públics.

Una altra qüestió plantejada va ser: què necessita el Priorat per mantenir el paisatge viu? A això els ponents van contestar que un bon camí era compartir informació entre persones, entitats i administracions. Una altra bona mesura seria l’educació i la formació per tal que les noves generacions poguessin quedar-se a viure i treballar al Priorat.

I per això és molt important que se’ls faciliti aquesta vida amb més ajuts i menys traves per l’agricultura, tenint sempre en compte la petita escala que ens caracteritza. No podem passar per les mateixes condicions per rebre ajuts que un jove pagès de, posem per cas, el Segrià.

La darrera pregunta va ser per Gemma Roca: Hauria de ser un parc natural la Serra de Llaberia? Roca va argumentar que, malgrat que amb la figura jurídica de Parc Natural, s’hi destinen més recursos, és més important el model de gestió que la figura en si, i que si la gent en té ganes, aquesta figura no és imprescindible.

Després d’una pausa per al cafè, on els assistents van poder escalfar-se per dins i canviar impressions, es va passar al següent acte del Dia del Paisatge.

RETORN DEL PROJECTE HABITAR

L’expo Habitar, que organitza Prioritat, i les reunions de poble que es fan en el seu marc, ja han passat per més de la meitat dels municipis de la comarca, un total de 15 de 23. Aprofitant el Dia del Paisatge es va voler parlar amb alguns dels alcaldes pels pobles dels quals va passar l’exposició, i fer-los entrega de la publicació que en recull les conclusions que es van extreure en cada població.

Hi eren els alcaldes d’Ulldemolins, Torroja, Cornudella, Masroig, la Torre de Fontaubella i la Morera de Montsant. Sergi Méndez, alcalde d’Ulldemolins va donar bones notícies davant la falta d’espais de relació comuns que patia el poble (els amos del bar s’havien de jubilar), amb l’apertura del bar del Centre Cívic. Aquesta mena d’espais comercials i recreatius: bars, casals, comerços… tenen problemes de continuïtat a gairebé tots els pobles. I és que el benefici és escàs i mal repartit al llarg de l’any. I malgrat tot, són serveis essencials en pobles petits i haurien d’estar subvencionats.

També va parlar de la manca de relleu en algunes associacions del poble, sembla que el jovent no vol agafar el relleu. I això que a Ulldemolins hi ha 9 associacions constituïtdes i dues més que funcionen com a col·lectiu.

Tot seguit va ser el torn de la Meritxell Martorell, alcaldessa de la Morera, que també inclou el nucli d’Escaladei, un dels primers pobles que va visitar Habitar l’any 2021. Una de les grans mancances de la Morera era un bon servei de transport públic: només tenen una connexió cap a Cornudella, on poden enllaçar cap a Reus. El gran problema és que cap a Falset no hi ha res i el jovent d’aquest sector del Priorat es veu obligat fer el batxillerat o els cicles formatius a Reus, quan podrien cursar-los perfectament a Falset amb un transport públic adient.

Un altra mancança és la mala connexió tant a internet com de telefonia mòbil. Diversos alcaldes, després de l’avaria del servei de fibra que va afectar 9 municipis del Priorat durant quatre dies, recorden que el Govern va fer una canalització de fibra d’alta capacitat a través de les carreteres i que, no se sap ben bé perquè, no s’ha fet la connexió a les xarxes locals de cada municipi, cosa que solucionaria de forma ràpida i senzilla el problema. Les excuses sobren.

L’alcaldessa de Cornudella, Meritxell Cardona, va parlar de la pressió turística que patia el municipi, amb uns 700 llits declarats i pràcticament el doble que actuen de forma al·legal. Moltes d’aquestes places turístiques informals són d’expats que viuen part de l’any al municipi, relacionant-se pràcticament entre ells, i que la resta de l’any lloguen l’habitatge a compatriotes sense passar per l’administració.

Malgrat que l’ajuntament ha denuncial al Govern aquesta situació, només hi ha tres inspectors per a tot el camp de Tarragona i, tret d’algun cas, no s’ha avançat gens. Això fa que el municipi, amb aquesta xifra d’allotjaments, ingressi tan sols 6.000€ de taxa turística, mentre altres municipis veïns amb moltes menys places n’ingressen el triple.

Aquest cas de gentrificació fa que molt jovent no pugui quedar-se a viure al seu poble, per manca d’oferta de lloguer i preus exorbitats. Un problema que, amb matisos a cada municipi, es repeteix arreu de la comarca. Però, com a part positiva, Cornudella ha recuperat el caixer automàtic i un dels tres forns de pa que abans funcionaven.

Albert Sabaté, batlle de la Torre de Fontaubella, s’exclama que malgrat tenir els gans molins eòlics (que amb la repotenciació encara ho seran més) a un quilòmetre i mig del poble, patien continus talls de llum; després de diverses converses amb l’administració i Endesa, sembla que ara ha millorat notablement la situació.

L’habitatge és l’altra qüestió que preocupa l’ajuntament, així que ha bonificat l’IBI a propietaris que lloguin la casa, o famílies nombroses, i l’ha incrementat en els habitatges desocupats. El consistori també va comprar una casa per posar-la a lloguer i es continuen fent polítiques en aquest sentit.

Per la seva banda, Tere Guerola, alcaldessa de Masroig, també es lamenta de la manca d’oferta de transport per carretera, després que el mal funcionament de Renfe hagi fet que les masrojanes i els masrojans hagin deixat d’anar a les estacions de Capçanes o Falset.

També ha parlat de la manca d’habitatge, malgrat que l’ajntament en disposa d’un parell. En aquest sentit, Guerola lamenta que els Fons de Transició Nuclear (FTN) –que havien de servir per reactivar l’economia després del tancament de les centrals i fixar població– no hagin servit per fer habitatge públic. I és que, com sempre, no estan pensats per als pobles petits.

Joan Sentís, l’alcalde de Torroja del Priorat, va recordar que els visitants valoren més els nostres pobles, el nostre paisatge, que naltros mateixos. També va explicar que la principal font de riquesa de Torroja són les pensions, a causa de l’envelliment de la població, i que la segona són els set cellers que té el municipi, on treballa majoritàriament gent del poble.

Sobre els FTN ha lamentat que no han servit per fer el que realment calia al municipi i ara, per exemple, la feina de les dues empleades que duen el bar del local social, està en perill per manca de finançament. De nou, els criteris d’aquests ajuts no estan pensats pels pobles del Priorat.

El problema dels HUTS (habitatges d’ús turístic) sense declarar, s’ha saldat amb algunes sancions i, finalment, Sentís ha demanat dotar de secretaris permanents els ajuntaments (en pobles petits canvien en poc temps quan troben una plaça millor) i que la carretera que va fins a Gratallops, que té només cinc quilòmetres, però que es triga un quart d’hora per fer-ne el recorregut, es millori, ja que té el mateix traçat de quan es va construïr fa més d’un segle.

Per cloure la part d’Habitar, Àngel Cortadelles va agraïr als ajuntament la bona acollida i a tots els que van ajudar a organitzar-ho, la bona feina. també va expressar el seu desig de cloure el cicle visitant els pobles que falten, entre 2026 i 2027.

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE: El foc sortit de l’aigua

El foc sortit de l’aigua, d’Antoni Munné-Jordà (que va participar en el cicle Priorat en persona), publicat per l’editorial El cep i la nansa, va ser presentat en el marc del Dia del Paisatge de la mà del Centre Quim Soler, representat per Roser Vernet i amb la presència de l’autor vilanoví.

El llibre és un recull de tres novel·les que, en clau de ciència-ficció viatgen per la història i la geografia de Vilanova i la Geltrú (Garraf) a través del temps, guiats per un personatge capaç de viure 6.500 anys.

Perquè, segons l’autor, el paisatge sempre canvia, però canvia molt o poc depenent de l’escala temporal que agafem, no és el mateix una dècada, una vida o un mil·leni. I naltros, personalment, només disposem d’un breu període de comparació.

Així, Munné-Jordà planteja una costa vilanovina, d’aquí a 4.000 anys, dominada per un gran delta de detritus, estèril i tòxic. La ciència ficció com a termòmetre de futurs alternatius, que van des de la hipertecnificació al decreixement i el retrocés, moltes vegades s’avança a la ciència preveient el què ha de passar.

TORN OBERT DE PREGUNTES

Per acabar els actes del dia, i després d’un vídeo de la Pagesia Jove del Priorat, en Mike Holt, de la junta de Prioritat, va moderar un torn obert de paraula on tothom podia dir la seva del que s’havia parlat o plantejar nous temes.

Un sol tema, però, introduït magistralment per Holt, va monopolitzar el debat: l’aplicació del PLATER (Pla Territorial Sectorial per a la Implantació de les Energies Renovables a Catalunya) al Priorat. Holt es va referir a les amenaces més latents per al Priorat i la seva forma de vida, que serien la manca de relleu generacional i la despoblació, el canvi climàtic i la sequera associada i la generació i el transport d’energia. Primer va parlar de la nova línia de molt alta tensió que ha de substituir l’existent línia d’alta tensió, que ha creat certa preocupació en els municipis per on passa i, sobretot el PLATER, que vol multiplicar per molt l’energia renovable que genera la comarca.

Segons el primer esborrany, per al Priorat s’ha previst la instal·lació de 150 nous molins eòlics de grans dimensions i 150 hectàrees de plaques solars. Ho va definir com una gran amenaça i va demanar de començar-se a organitzar per aturar-ho.

Xavi Villacampa, el repesentant de la Generalitat a l’acte, va tenir una actitud oberta i conciliadora. Malgrat que no és la meva competència –va assegurar– en prenc nota i ho transmetré, va prometre Villacampa. De tota manera va assegurar que només era un primer esborrany i que cada municipi havia de dir la seva.

Jaume Asens, de la Comissió de Renovables de Prioritat, va exposar que el Priorat ha fet la seva feina amb el Pacte Comarcal de Renovables, que ja preveu de forma consensuada on es poden posar molins i plaques i que planteja, sense fer grans destrosses, un Priorat exportador d’energia amb un augment del 500% de producció de l’energia actual i va lamentar que, en la redacció del PLATER, no s’ha tingut en absolut en compte.

Asens, que va recordar que actualment el Priorat ja genera el 150% de l’energia que consumeix, va remetre’s al pacte comarcal i va exigir a l’administració que el tingui com a referent. Segons Asens, el PLATER pretén incrementar un 5.000% la producció d’energia del Priorat i això, va assegurar, només ho poden fer les grans empreses, d’esquena al territori.

Villacampa va contestar a Asens que ara és el moment de lluitar-ho i es va oferir per portar la veu del priorat al si del Govern.

La següent a intervenir va ser l’activista i escriptora Roser Vernet, que va afirmar que ho vam aconseguir fa 25 anys –referint-se a la instal·lació d’aerogeneradors a la Serra Major– i ara, si cal, hi tornarem.

Que no han après res?, es va preguntar. Que no s’han mirat el nostre acord pioner a nivell nacional? La feina l’hem de tornar a fer naltros –va assegurar–. Cal fer una assemblea comarcal per frenar el PLATER, de forma unitària i imminent, va reblar Vernet.

Per la seva banda Joan Vaqué, soci de Prioritat, va declarar que naltros ja hem fet la feina, ja hem dit on es podien implantar energies renovables i el que hem de demanar és que se’ns respecti. Cada ajuntament s’ha de basar en l’acord comarcal!

L’alcaldessa de Masroig, Tere Guerola, va afirmar que el PLATER que han posat damunt la taula és molt preocupant, és no donar valor a la feina feta. Volem contribuïr amb energia –va explicar– però amb mesura, sense carregar-nos el paisatge. Guerola va lamentar davant Villacampa que ens esteu minant l’energia.

Albert Sabaté, l’alcalde de la Torre, va argumentar que el fet que s’hagin declarat d’interès públic les energies renovables, és un problema greu. No han tingut en compte res del que s’ha fet. –va reblar– Hem de ser ferms!

Sabaté va reiterar l’oposició dels pobles de la Serra de Llaberia al PLATER i va reclamar obrir-se a veïnes i veïns per compartir la reivindicació.

Oriol Ponti va assegurar que el PLATER és un exemple de com l’administració és incapaç d’entendre el món rural. Mireia Vilamala va explicar el mal camí que també porta el Pla Agrari del Priorat que està redactant la Generalitat i va afirmar que no s’ha fet cap cas del procés participatiu que ells mateixos van implementar, tampoc ens entenen!

En acabar el torn obert, es va sortejar un lot de productes quilòmetre zero entre tots els assistents que havien contestat un qüestionari sobre el Priorat, i l’afortunat va ser Lluís Porqueres, de Torroja. Per acabar l’acte, el president de Prioritat va agraïr l’assistència, va prometre posar fil a l’agulla per fer entendre a l’administració que havia de modificar el PLATTER pel que fa a la seva aplicació al Priorat, i va convidar els assistents al dinar de germanor que va cloure la jornada.