Les capçanenques i capçanencs van explicar-nos les seves preocupacions i els seus desitjos de futur en la presentació de l’exposició Habitar, de Prioritat
En un diumenge assolellat a migdia, gairebé un centenar de veïns de Capçanes es van trobar a la plaça de l’Església en la presentació-col·loqui amb la qual culminava l’exposició itinerant Habitar, organitzada per Prioritat, l’associació que impulsa juntament amb el consell Comarcal del Priorat i la Diputació la Candidatura de la comarca com a paisatge cultural patrimoni de la humanitat per la UNESCO.
L’exposició Habitar vol fer arribar a la gent dels pobles els continguts del Dossier de candidatura de manera entenedora i escoltar la veu del poble a través de sessions participatives on compartir problemàtiques, reptes i oportunitats que tenim com a comunitat. La Itinerància per la comarca compta amb l’ajut tant del Consell Comarcal, com de Coopcamp i de la Diputació de Tarragona.
BENVINGUDA DE L’ALCALDE
Sergi Barceló, l’alcalde, va donar la benvinguda als assistents i va explicar breument què era Prioritat i en què consistiria l’acte que començava en aquell moment; i va remarcar que els problemes i les propostes de solució que sortirien en la trobada, serien elevades a l’administració competent per mirar de posar-hi remei. Tot seguit va cedir la paraula al president de Prioritat, Joan Vaqué.
Vaqué, per la seva part, va explicar breument el contingut de l’exposició itinerant Habitar, insistint en alguns conceptes importants com el ‘mosaic agroforestal’, que és la suma de petits fragments que, en harmonia, formen el paisatge del Priorat: vinyes, boscos, trossos d’olivers, camins, pobles, horta, cultius abandonats… tot, va explicar, ‘a petita escala’. I això genera una riquesa i varietat de fauna i flora meravelloses.
I aquest ‘patchwork’ format per fragments que han modelat i modelen els que hi viuen, formen un paisatge característic i fàcil de distingir que ens fa únics. I la tasca de Prioritat, més enllà de la candidatura de la UNESCO, és intentar perpetuar aquest mosaic agroforestal, repoblar-lo i aconseguir que la gent hi pugui viure dignament, perquè, al cap i a la fi, aquest paisatge deixarà d’existir si la gent marxa.
“El projecte del Priorat ve de molt lluny i el que volem és que segueixi endavant”
Perquè el paisatge, va insistir Vaqué, no és una postal sinó quelcom dinàmic, que canvia amb l’activitat de la gent, i sempre s’hi poden incorporar nous espais adaptats a les necessitats del moment (cellers, depuradores, instal·lacions industrials, etc.) sempre que s’adaptin a la petita escala del territori, sempre que no en trenquin l’harmonia. Ara bé, va reblar, sense pagesia no hi ha mosaic agroforestal.
VERMUT DE PROXIMITAT
Tot seguit, els assistents van gaudir d’un vermut ben prioratí, compost per productes de la comarca d’excel·lent qualitat:
- Vermut de la Cooperativa de Capçanes
- Botifarra blanca i fuet de Cal Centro, la Vilella Baixa
- Pa del Forn de Baix, Falset
- Oli verge extra Cavaloca i olives del Molí de l’Oli Miró-Cubells, de Cabassers
Mentre es feia el vermut, tothom qui va voler es va acostar a la taula on l’Eduard Parés va anar anotant en uns fulls allò que la gent reclamava o proposava per a Capçanes i que formaria la base per començar el col·loqui posterior.
PAGESIA SENSE RELLEU
El primer gran problema per als capçanencs és la crisi que viu la pagesia: els animals es mengen els cultius i l’excés de burocràcia es menja moltes hores que els pagesos haurien de ser al tros. Això i les males collites degudes a la sequera fan sentir als capçanencs que ‘la pagesia està acabada’.
I és que les polítiques agràries, que es decideixen en despatxos molt allunyats de la terra, estan empobrint el sector. La percepció és que aquestes polítiques agràries estan destinades a afavorir les grans indústries agrícoles: posen bastons a les rodes al petit pagès, l’ofeguen de paperassa, li prohibeixin uns fitosanitaris sense donar-li alternatives eficaces, tot per propiciar la concentració de terres.
I això és, justament, el model econòmic oposat al tradicional del Priorat: petites parcel·les conreades pels mateixos propietaris, món cooperatiu, diversitat de cultius…
POBRESA DE SERVEIS
A Capçanes no tenen botiga de queviures, que va tancar fa dos anys per manca de rendibilitat. Malgrat que l’Ajuntament vol reobrir la botiga, com a servei essencial pel poble, la realitat és que els capçanencs es veuen obligats a desplaçar-se a Falset per a les seves compres quotidianes.
Si bé assenyalen que els dilluns els ve una parada ambulant de fruita i verdura, es queixen que és cara, no hi ha preus marcats, i les condicions higièniques no serien les ideals. Per a més inri, el cotxe de línia que els permetia anar a mercat, a Falset, els dimarts, ja no dona servei.
La gent també assenyala la falta de caixer automàtic, la manca d’aparcament al poble i la necessitat d’un pla urbanístic específic pel municipi. També es comenta que, des que es va prohibir aparcar al carrer Pau Casals, els cotxes hi passen massa de pressa, com si fos una carretera i s’ha tornat perillós per als veïns.
Finalment, malgrat que Capçanes és l’únic poble del Priorat que té una estació de tren al mateix nucli urbà, els veïns es queixen que cada cop es triga més per anar de Capçanes a Reus o Barcelona en tren.
UN RIC PATRIMONI I MOLTA FALTA D’AUTOESTIMA
Parlant de cultura i patrimoni, tot i que a Capçanes hi ha força associacions, manca un relleu generacional en moltes d’elles. La gent, expliquen, s’ha tornat molt còmoda. La nova generació (que sí que fa funcionar l’Associació de Joves), no s’interessa pel teatre, pel ballet, ni per tot el que és ‘la part de lletra’.
També es parla de l’estat de les Canals, un lloc molt atractiu, però que està força deixat i per on no baixa aigua. Fa un temps es va fer una canalització des de la font de l’Esquetge, però no s’ha fet manteniment. Tot i això, remarquen, amb la sequera tampoc es pot fer més.
També lamenten que no hi ha cap establiment de restauració, i així el poc turisme que ve no es pot quedar a dinar. L’agrobotiga de la cooperativa, que abans obria els diumenges, ara ja no ho fa, i el turista que ve, no troba al·licients per quedar-se.
Finalment, es comenta que les pintures rupestres que hi ha al terme, úniques a la Mediterrània, no són prou conegudes i falta informació i algun centre d’interpretació.
HABITATGE: N’HI HA PERÒ CAL REHABILITAR-LO
A Capçanes fa anys que la població es manté força estable, i en els darrers anys, des de la Covid, fins i tot amb una lleugera tendència al creixement. I malgrat això, el jovent no troba cases en bones condicions d’habitabilitat per a llogar.
La veritat és que hi ha força cases buides, moltes vegades de diversos hereus que el que volen és vendre-la i treure’n el màxim, que ningú no té esma de rehabilitar per posar-les a la venda o per a llogar. I, és clar, els joves ni volen ni poden pagar molts diners per una casa que no reuneix les condicions mínimes.
Rehabilitació d’habitatges “Hi ha ajudes;
el que no hi ha són facilitats”
També és cert que les ajudes per la rehabilitació exigeixen tants requisits i tanta paperassa que la majoria dels propietaris desisteixen a mig tràmit. L’ajuntament ha parlat amb diversos propietaris de cases buides, però al final la majoria en volen demanar massa diners i ningú els les compra. I les cases van fent-se malbé sense que ningú hi visqui. De nou, assegura l’alcalde, les lleis estan pensades per a les grans ciutats.
Una oportunitat que es veu en perspectiva són els FTN, els Fons de Transició Nuclear, als quals Capçanes també té dret. La veritat és que hi ha força diners disponibles i haurien de servir, precisament, per redreçar l’economia d’una comarca com el Priorat, però, com sempre, les condicions de les ajudes no estan ajustades a la nostra escala i, així, es fa molt complicat obtenir-les.
NO TOT SÓN MALES NOTÍCIES
La veritat és que a Capçanes, des de l’adveniment de la pandèmia, hi han anat a viure força famílies joves amb criatures, té una estació de tren, una Associació de Joves molt activa i ja s’hi pot fer teletreball.
També destaquen els veïns l’obertura d’una nova formatgeria, l’imminent arranjament de la carretera cap als Guiamets i el caràcter participatiu i solidari dels seus habitants.
Un orgull per als capçanencs i capçanenques és l’entorn natural on s’ubica el poble i que sovint, a costa de veure’l diàriament, no se’l valora prou.
I QUÈ ES POT MILLORAR?
Algunes de les possibilitats de millora que van apuntar els veïns són que la botiga, quan reobri, pugui oferir serveis addicionals. També proposen tornar a posar en marxa la línia d’autobús perquè la gent gran pugui anar a mercat a Falset.
Es demana també fer un esforç de memòria històrica, la rehabilitació de les Canals i l’expropiació de les cases buides i un pla d’habitatge social. També demanen aprofitar els FTN per donar a conèixer el poble i crear alguna infraestructura turística.
