Ulldemolins, entre el pessimisme i l’autoestima

Una gran representació de veïnes i veïns van acudir a la crida de Prioritat en la presentació de l’exposició Habitar

Una cinquantena llarga de veïns i veïnes d’Ulldemolins es van trobar a la plaça de la Vila en la presentació-col·loqui amb la qual culminava l’exposició itinerant Habitar, organitzada per Prioritat, l’associació que impulsa juntament amb el consell Comarcal del Priorat i la Diputació la Candidatura de la comarca com a paisatge cultural patrimoni de la humanitat per la UNESCO.

L’exposició Habitar vol fer arribar a la gent dels pobles els continguts del Dossier de candidatura de manera entenedora i escoltar la veu del poble a través de sessions participatives on compartir problemàtiques, reptes i oportunitats que tenim com a comunitat. La Itinerància per la comarca compta amb l’ajut tant del Consell Comarcal, com de Coopcamp  i de la Diputació de Tarragona.

BENVINGUDA DE L’ALCALDE

Sergi Méndez, alcalde del municipi i president del Consell Comarcal, va donar la benvinguda als assistents i va tenir unes paraules per referir-se a la crítica situació de la comarca, agreujada pels dos incendis forestals que estàvem patint aquell mateix dia.

Part de la crisi la va atribuir a la deixadesa que practiquen amb la comarca tant polítics com companyies, que pensen que ‘per tant poca gent no cal esmerçar-s’hi gaire’ i ‘no presten gaire atenció a comarques com la nostra’.

Tot plegat, va explicar, condueix a la precarització del sector agrícola, a l’abandonament de terres i, junt amb la poca atenció de les companyies pel bon estat de les línies elèctriques, acaben en incendis com els que estem patint.

HABITAR I EL MOSAIC AGOFORESTAL

Joan Vaqué, president de Prioritat, va prendre el relleu a l’alcalde i va explicar breument el contingut de l’exposició. Vaqué va ressaltar la importància del paisatge del Priorat, un paisatge viu que només s’explica per la presència i les activitats agrícoles dels seus habitants: el mosaic agroforestal.

Tot seguit Prioritat va convidar a tots els assistents a un berenar amb productes de proximitat: carquinyolis de la pastisseria Pepi, botifarra blanca i negra de Freixes-Prieto, Oli la Llena, ecològic de la cooperativa d’Ulldemolins, a més d’olives Cavaloca de Cabassers i vermut de la Vinícola del Priorat.

Després d’una distesa tertúlia animada pel vermut, els assistents van començar un col·loqui, moderat per Eduard Parés, repassar i dir la seva sobre els temes de poble que s’havien plantejat en una reunió prèvia amb entitats i les que van plantejar en una pissarra els mateixos assistents.

‘EL JOVENT MARXA DEL POBLE’

Els assistents plantegen que el jovent marxa del poble per anar a cercar oportunitats laborals a Reus o Barcelona que al poble no troben. Al poble, asseguren, només es pot treballar de pagès, però gairebé cap jove en vol treballar, ja que és una feina dura i mal pagada; i l’administració només fa que posar-hi traves.

Els joves no poden iniciar un projecte de vida aquí, asseguren, i cap jove que vulgui quedar-se a viure, pot atraure la parella perquè hi facin el niu. I, al damunt, no hi ha esperit emprenedor, ja que darrerament s’ha tancat el forn (‘el forner ha marxat a Reus a guanyar-se millor la vida’) i d’altres negocis i ningú no ha pres el relleu.

En un poble tradicionalment autosuficient, on fins i tot es feien el guix i les teules i maons de les cases, avui dia hi troben a faltar oficis fonamentals com els de lampista, fuster, ferrer, mecànic o forner. Això sí, els queda un pastor amb un ramat d’ovelles que ajuda a mantenir nets els encontorns del poble.

Però, per què el jovent no vol continuar amb l’ofici de pagès? Les respostes són múltiples: per la poca rendibilitat, el poc reconeixement i la molta feina que comporta, per l’abassegament de paperassa que avui dia comporta… Algú dona una resposta contundent: ‘No és que el meu fill no vulgui continuar portant les terres; és que no ho vull jo!’.

Una preocupació, sobretot entre la gent gran, és que el bar de la plaça del Ton tancarà d’aquí a uns mesos per jubilació i, per a ells, és un lloc de socialització i esbarjo fonamental.

No tot és dolent, ja que disposen d’un caixer automàtic, al contrari de Cornudella, així com de farmàcia, botiga de queviures, carnisseria, pastisseria i fonda.

CASES BUIDES I POC LLOGUER

Un dels problemes que es repeteixen arreu del Priorat, encara que per causes diferents, és la manca d’habitatge de lloguer assequible per al jovent que vol quedar-se al poble, o per a famílies que volen establir-s’hi. El fet és que el poble disposa de diverses cases buides, perquè els propietaris ja no hi venen, però, a hores d’ara, només n’hi ha una que estigui per a llogar.

Això llastra el creixement demogràfic del poble, ja que, per exemple, en els darrers mesos hi ha hagut dues consultes a l’ajuntament per venir a viure al poble, però no hi havia oferta assequible d’habitatge. Malgrat això, des de la pandèmia de Covid, una trentena de persones han vingut a viure a Ulldemolins, frenant així la davallada demogràfica.

Malgrat tot, encara no són prou, consideren: així, per exemple, l’escola es troba en una situació precària, amb només 19 alumnes, quan els anys 70 n’eren una vuitantena.

El fet és que el jovent vol treballar del que ha estudiat i al poble no hi ha feina; el teletreball encara és a les beceroles i així molta gent en edat laboral va cada dia a treballar a Reus, Tarragona o Salou, en trajectes que van dels tres quarts a l’hora llarga.

Això fa que surti la reivindicació de millora de la carretera d’Ulldemolins fins al Coll d’Albarca. Es troben que el trajecte fins a Cornudella és llarg i no es pot córrer gaire perquè la carretera és virada i estreta. Potser si s’escurcés el trajecte en deu minuts, molta gent del poble que viu i treballa a Reus s’animarien a viure al poble. Encara que algú fa notar que molts cops, quan s’arregla una carretera, segueix perquè la gent la faci servir per marxar. O perquè els comerços locals se’n ressentin encara més.

I una altra: la línia elèctrica que abasteix el poble -la mateixa que ha causat els dos darrers incendis a Cabassers i Porrera- és vella, de 1953, i sovint, quan fa molt vent, se’n va la llum (i amb ella el WiFi).

PERÒ, BÉ QUE HA DE TENIR COSES BONES, VIURE A ULLDEMOLINS?

També és cert que Ulldemolins, la Vall del Silenci, és un meravellós lloc on viure: un paisatge extraordinari, un ric patrimoni arquitectònic i cultural, una comunitat cohesionada i solidària, un aire net i un cel nocturn espectacular…

Quant a serveis disposen d’una bona atenció mèdica, encara que el metge només passa consulta dos cops per setmana, tenen botigues, mercat ambulant, farmàcia, etc. Sembla que aquí els HUT (habitatges d’ús turístic) no representen cap gran problema i el turisme encara no és cap amenaça. En aquest cas el fet d’estar lluny de tot, ha preservat força el teixit comercial i de serveis.

Els ulldemolinencs es mostren especialment orgullosos de les seves festes tradicionals, com la Diada de la Truita amb Suc, els aplecs a les ermites, la diada de Sant Galderic o les dues festes de Carnaval.

El teixit associatiu és ric i actiu, en especial l’Associació de Dones la Carena. També destaquen que disposen d’una revista local anomenada Els Eixarts.

Però el millor d’Ulldemolins, en donem fe, és la gent: acollidora, solidària i cohesionada.

ENCARA HI HA ESPERANÇA!

Els veïns posen les esperances de futur en l’excel·lència dels seus productes locals, com el vi i l’oli. La Cooperativa d’Ulldemolins va ser la primera de Catalunya en produir oli ecològic, que comercialitza sota la marca Oli la Llena. Un oli que vam tastar i que ens va semblar extraordinari.

I seguint el fil de l’oli, es troben amb el problema que sota el paraigua de la DOP Siurana (que precisament es va originar en aquesta zona nord del Priorat) s’hi aixopluguen explotacions molt diverses i els olis de la comarca no poden competir en volum ni en mecanització.

Per això sorgeix -de nou- la proposta d’una DOP específica per a l’oli del Priorat. Un cas d’èxit en aquesta direcció va ha estat la D.O. Montsant, que partia de l’heterogènia D.O. Tarragona, després va aconseguir diferenciar-se amb la denominada ‘subzona Falset’, per acabar esdevenint una DO independent i d’èxit.

La gent d’Ulldemolins és peculiar, amb caràcter i resilient. Sembla que tothom rema en la mateixa direcció i, malgrat els laments, volen que el poble se’n surti. I segur que, amb molt d’esforç, n’acabarà sortint.