Després del primer ensurt al juliol a la Figuera, el Priorat torna a patir l’amenaça del foc que, gràcies a la perícia dels bombers, ha quedat confinat a una àrea de poc més de 120 hectàrees
Quan estic escrivint aquest article, que més que una narració dels fets serà una reflexió sobre què ha passat i quan pot tornar a passar, sembla que l’incendi de Porrera, que ha afectat unes 17 hectàrees, i el més gran de Cabassers, que du cremades més de 100 Ha, es troba encerclat i amb un perímetre estable d’uns 6,5 quilòmetres.
Afortunadament, l’excel·lent intervenció del cos de Bombers de la Generalitat durant tota la nit, mantenint el foc a ratlla i evitant que escalés la Serra Major, ha evitat els pronòstics més funestos, quan ahir a la nit, el cap d’intervenció dels Bombers de la Generalitat, Ricard Expósito, es mostrava pessimista assegurant que l’incendi tenia un potencial de destrucció de 1.000 Ha, arribant als nivells del de l’any 1982 i podria haver calcinat més de la meitat de superfície de la Serra de Montsant.
Ressaltada en blau, la superfície afectada pel gran incendi forestal de 1982. En una línia morada, els dos focs actuals.
Aquest matí, amb la llum del dia i el Mestral donant una treva, l’optimisme ha estat la nota dominant. La intervenció dels bombers durant tota la nit ha estat clau per la contenció de l’incendi, i per això ja s’ha parlat d’estabilització del foc. En total, a hores d’ara en el foc de Cabassers s’han cremat unes 110 hectàrees, 108 forestals i 2 d’agrícoles.
DESPLEGAMENT TOTAL
Per a l’extinció d’aquest incendi l’administració no ha estalviat recursos, i ha mobilitzat més de 60 dotacions de Bombers, entre les que es compten 26 vehicles d’aigua i 6 helicòpters i més de 191 efectius. Això sense comptar membres d’ADF, Mossos d’Esquadra, Agents Rurals o Protecció Civil.
Helicòpter bombarder carregant aigua a la piscina de la Vilella Baixa
S’ha muntat un gran centre de comandament avançat a la Vilella Baixa on es coordinen totes les tasques d’extinció i d’on parteix l’helicòpter anomenat ‘espiadimonis’ que, amb la seva visió global, és el que coordina totes les dotacions que hi ha sobre el terreny.
Al centre de comandament hi ha assistit la consellera d’Interior, Núria Parlon, la delegada del Govern a Tarragona, Lucía López, l’inspector dels Graf dels Bombers de la Generalitat, Marc Castellnou,representants municipals i el president del Consell Comarcal, Sergi Méndez, a més de nombrosos periodistes de tots els mitjans que en segueixen el minut a minut.
LA MATEIXA LÍNIA ELÈCTRICA, CAUSANT DELS DOS INCENDIS
Segons les primeres informacions del cos d’Agents rurals, l’incendi de Cabassers es va originar poc abans de les tres de la tarda de dijous 12 de setembre, prop de la confluència del camí de ferradura que ve del pont de Cavaloca amb el camí de carro que mena cap al Mas d’en Roger. La causa, un pal elèctric que el fort vent de mestral que bufava va fer caure.
El foc de Porrera va començar amb prou feines una hora després en caure un altre pal elèctric de la mateixa línia de mitja tensió, amb un resultat igual de funest.
La línia, que data de 1953 va ser revisada l’any passat i els tècnics de la companyia Endesa, que encara no han pogut accedir al lloc del sinistre per revisar els danys, apunten possibilitat que el fort vent dels últims dies pugui “haver malmès alguna infraestructura elèctrica”. Tot plegat va fer que més de 1.400 abonats de les Vilelles, Cabassers, Torroja, o Gratallops es quedessin sense subministrament elèctric des de les tres de la tarda fins a les nou de la nit.
I ARA, QUÈ FEM?
Cal que tinguem clar que, ara mateix, els que habitem el Priorat vivim sobre un polvorí. Tenim una immensa superfície boscosa, en la major part de bosc jove, format a partir de l’abandonament dels cultius, amb una orografia molt complicada, amb pocs accessos motoritzats i que, per postres, pateix un immens estrès hídric.
Aquests boscos joves, alguns d’ells bosquina i matollars, formats majoritàriament per pi blanc, són els més inflamables. Si a això li sumem els estralls que al seu dia va causar el temporal Glòria i els tres anys de sequera, amb un gran número de pins i morts, tenim tots els ingredients per al desastre.
A la galdosa situació cal sumar-li la gairebé nul·la gestió forestal que s’hi aplica. Tret d’algunes zones sensibles on s’han fet neteges de sotabosc i esclarissades, els boscos són plens de llenya seca, són esca.
El fet que la majoria dels boscos siguin de titularitat privada i que els propietaris, quan saben que ho són, no en treguin pràcticament cap rendiment, fa molt difícil que s’hi faci cap mena de neteja. Són boscos inexplotables i caldria buscar una fórmula per tal que l’administració, d’acord amb els amos, hi fessin alguna mena d’intervenció per atallar el risc d’incendi.
La crisi de la pagesia, que la sequera està portant a un punt perillosament irreversible, ens aboca a un escenari cada cop més perillós de macroincendis forestals que ni la perícia d’un dels millors cossos de bombers del món, seran capaços d’extingir.
Ni amb un dels millors cossos de bombers del món podrem evitar el desastre si no es fa una intervenció pública a gran escala de gestió forestal al Priorat
El primer avís el vam tenir a la Figuera, va quedar en un ensurt. El segon ha estat ara. Potser al tercer ja no hi haurà res a fer. Cal plantejar solucions urgents; la comarca està exhausta.
