Prioritat presenta al·legacions a la línia de molt alta tensió de Forestalia
Prioritat ha estat una de les associacions que ha presentat al·legacions al projecte de línia de molt alta tensió entre Cucalón, a la comarca aragonesa del Jiloca i la subestació de Begues, al Baix Llobregat. Es tracta d’una línia de molt alta tensió (MAT) que parteix de tres parcs eòlics i una central fotovoltaica en territori aragonès i que promou l’empresa Forestalia: Jaime I, de 40MW, San Vicente, de 49 MW, Lera de 42 MW i Honos, de 49 MW, 174,7 MW en total.
Forestalia és una empresa que centra els seus projectes de centrals eòliques, fotovoltaiques i de biomassa a l’Aragó, però que, paradoxalment, té la seva seu social a Madrid. És un gegant que actualment genera 2GW de potència i, amb els projectes que té en cartera, espera generar-ne 8. Per a fer una comparació: la central nuclear d’Ascó a plena capacitat genera 2GW.
Aquesta línia (mal anomenada d’evacuació), amb totes les seves seccions, tindrà una llargada total de 975 km (600 a l’Aragó i 375 a Catalunya) i, curiosament, passa per molts municipis on altres parcs eòlics han rebut informes favorables d’emplaçament de la Ponència d’Energies Renovables.
El BOE (Butlletí Oficial de l’Estat) del 28 de juliol passat publicava el procés d’informació pública de l’estudi d’impacte ambiental i la sol·licitud d’autorització administrativa prèvia d’un macroprojecte energètic que inclou la nova línia de tensió molt alta que creuarà el sud de Catalunya. Es tracta d’un conjunt de parcs eòlics anomenat ‘Clúster Begues’.
El procés d’informació pública s’ha fet coincidir amb el mes d’agost. Creiem que no és casualitat: és quan la majoria de particulars i administracions fan vacances, cosa que ha indignat associacions i administracions locals i comarcals.
EL TRAÇAT PARTEIX EN DOS EL CAMP I LES TERRES DE L’EBRE
Només a les Terres de l’Ebre i Camp de Tarragona hi passen 180 quilòmetres de MAT i al Priorat afectaria els termes de Falset, el Masroig i Pradell de la Teixeta, generant un elevat impacte ambiental en un territori per on ja passen dues línies de molt alta tensió.
Aquest projecte desvertebra i buida territoris prou castigats demogràficament per tal de servir energia a baix cost a l’àrea metropolitana de Barcelona, saltant-se el principi de les energies renovables segons el qual el millor tenir les fonts de generació com més a prop sigui possible de les zones de consum.
Aquí estem parlant de més de 300 km de distància (amb la pèrdua d’energia que suposa el transport) i amb l’impacte ambiental que genera una infraestructura d’aquesta mena per allà on passa.ç
S’opta, doncs, per un model mercantilista, depredador, especulatiu i de concentració, en comptes d’optar per una producció energètica distribuïda i propera a les grans àrees de consum, afavorint les macrocentrals que només poden dur a terme grans corporacions amb multitud de recursos financers, situant-les en zones agrícoles i despoblades on el preu dels terrenys és més baix.
EVACUACIÓ O TRANSPORT?
La nova MAT, a més, passa per molts dels termes municipals ebrencs i tarragonins on la Ponència de Renovables ha emès informes favorables a l’emplaçament de noves centrals eòliques, que ara s’hauran de tramitar per rebre l’autorització. Encara que la propietària sigui Forestalia, pot vendre concessions d’ús, sigui a altres empreses promotores o a Red Eléctrica Española.
Per això des de Prioritat coincidim, junt amb el Consell Comarcal i d’altres administracions i entitats, a pensar que aquesta no és una línia d’evacuació sinó de transport, de fet seria la primera línia de transport d’energia elèctrica de titularitat privada, per la qual cosa no té raó de ser segons la legislació vigent, ja que correspondria planificar-la a Red Eléctrica Española (REE), l’empresa pública titular de la xarxa elèctrica.
Tampoc és una línia d’evacuació perquè aplana el terreny a la instal·lació de noves centrals (eòliques o fotovoltaiques) en els territoris per on passa, ja prou ‘castigats’ per infraestructures d’aquesta mena, de les quals n’obtenen més perjudicis que beneficis; i és que allà on s’ha instal·lat una central eòlica, que lluny de fixar població, s’ha patit una sensible pèrdua demogràfica.
A més, en l’al·legació es remarca que amb la planificació de REE per al període 2021-2026, la nova línia elèctrica aèria de transport de 400 kV projectada entre SET Valmuel i Set Promotores Begues,
promoguda per l’empresa Energías Renovables de Ormonde 36 S.L., no és necessària.
També considerem, en l’al·legació, que la construcció d’una línia elèctrica de transport de 400 kV de 5 circuits i de 3 conductors per fase, amb una capacitat de transport d’11.575 MW, per evacuar només 214,2 MW, actualment a exposició pública, no té raó de ser. Ni els suposats 1250,96 MW futurs, que es podien transportar si es fessin les altres centrals projectades, en justificarien la construcció, perquè poden evacuar la seva energia a subestacions existents.
Per acabar-ho d’adobar, l’estudi ambiental que ha presentat la promotora de la MAT és totalment insuficient, sense rigor tècnic ni coneixement del territori amb vulneració, en alguns casos de la normativa general, territorial o sectorial d’aplicació.
REE JA HA TOCAT EL CROSTÓ A FORESTALIA
La lluita d’entitats i ajuntaments contra els plans de Forestalia pot semblar, d’entrada, la lluita de David Contra Goliat. Però Goliat, en aquest cas, és un gegant amb els peus de fang.
I és que Forestalia acostuma a deixar els estudis d’impacte ambiental com la ventafocs dels seus projectes i, evidentment, molts acaben tombats per falta de rigor.
Forestalia va rebre, fa tres mesos, un fort revés als seus plans d’expansió d’energia verda en perdre els drets d’accés i connexió per a 21 parcs eòlics i fotovoltaics de Terol que sumen una potència de 870,79 megawatts. L’operador del sistema elèctric, Red Eléctrica de España (REE), en va anul·lar els permisos perquè la companyia no va obtenir la preceptiva Declaració d’Impacte Mediambiental (DIA) en el termini establert per llei.
La mateixa sort van córrer fa cinc mesos una altra desena de projectes a les Cinco Villas promoguts per la mateixa companyia i tombats per la mateixa raó. En total, l’impacte a la cartera de renovables arriba a 1.350 dels gairebé 10.000 megawatts que promou a l’Aragó.
