Roger Pascual – Comissió de l’Aigua – Prioritat (v. 04/03/2024)
Sequía en Cataluña: más allá del cambio climático y los regadíos. Víctor Resco, Professor d’enginyeria forestal i canvi global de la UdL. Publicat a The Conversation, 26/2/2024
L’article ve a exposar, amb arguments correctes, que els boscos són la coberta natural que té una transpiració més elevada i que, per tant, retornen a l’atmosfera una bona part de l’aigua precipitada. Si tinguéssim menys boscos, tindríem més aigua disponible.
Com sempre, en aquesta mena de temes tan complexos, és una veritat a mitges. Certament, el metabolisme d’un bosc transpira més aigua que el d’un matollar o el d’un herbassar. Veiem què és el què no explica l’article:
- CULTIU vs. BOSC? D’acord, suposem que incrementem la superfície agrícola a base de rompre superfície de bosc. És evident que no hi posarem un conreu poc productiu. Per a fer una inversió com aquesta, caldrà que la terra es pugui utilitzar intensivament, és a dir que cap pagès no farà una gran inversió per plantar ametllers, olivers o cereals en plantació extensiva. Tothom pot entendre que un bosc, per molta aigua que transpiri, sobreviu amb la precipitació mitjana anual. Els conreus intensius necessiten molta aigua per prosperar: això vol dir que, al final transpiren més aigua que els boscos, tant la de la pluja com la del reg.
- INFILTRACIÓ O ESCOLAMENT DE LA PLUJA. Per altra banda, una bona part de la precipitació en els climes mediterranis prové d’episodis de gran intensitat, i sembla que aquesta característica anirà en augment amb el canvi global. Les cobertes forestals són les que tenen una capacitat més elevada de retenir i afavorir la infiltració d’aquestes precipitacions al subsol per a la recàrrega dels aqüífers. Amb menys cobertes arbrades, una quantitat superior de l’aigua de les precipitacions intenses s’escola pels rius i fa cap al mar sense possibilitats de ser aprofitada (llevat que sigui retinguda per una presa).
- REALMENT EL BOSC ÉS EL RESPONSABLE DE L’ARIDESA HIDROLÒGICA? Admetent que el bosc transpira molta aigua, retornant-la cap a l’atmosfera, l’afirmació rotunda que la causa principal de l’aridesa climàtica és l’augment de la superfície forestal no és compartida, ni de bon tros, per tota la comunitat científica. El 2021, el PNUMA (Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient) va publicar el document “Travailler avec les plantes, les sols et l‘eau pour refroidir le climat et réhydrater les paysages de la Terre”, on s’afirma coses com “entre el 40% i el 60% de la pluja que cau sobre la terra procedeix de la humitat produïda per l’evapotranspiració terrestre”, o “la conversió de boscos o prades en terres de cultiu redueix l’evapotranspiració de la terra” o “la destrucció dels boscos pot reduir les pluges en alguns llocs i allargar les estacions seques”. És una altra manera de veure-ho: sí, els boscos augmenten l’evapotranspiració, però l’aigua evaporada afavoreix la gestació de precipitacions que la retornen a la terra.
És clar, l’autor de l’article és professor d’enginyeria forestal i els enginyers forestals es formen per a gestionar boscos (fonamentalment): atès que el seu àmbit al nostre país s’ha vist reduït per la pràctica desaparició de les explotacions de fusta, el nínxol que els queda és la gestió dels boscos contra incendis. L’escenari que dibuixa l’autor és una dicotomia entre una amable i controlada “gestión forestal sostenible” i una dantesca onada de mortalitat i megaincendis forestals. Jo encara no sé què vol dir gestió forestal sostenible: quan costa gestionar els més d’11000 km2 de bosc que hi ha a Catalunya? Qui ho ha de pagar? És evident que la gestió forestal sense rendiment econòmic (i no anem a valorar aprofitaments ridículs en beneficis com la llenya o els pellets) és molt cara i, si ha de ser pública, aquests diners s’han de detreure d’altres serveis.
Més enllà de la discussió sobre la disponibilitat d’aigua, necessitem els boscos (més boscos) per a l’esmorteïment del canvi climàtic: en primer lloc perquè són el principal embornal de carboni (és a dir que mantenen a la geosfera una part molt important que si no existissin estaria a l’atmosfera en forma de C02, però, a més, els boscos ajuden al refredament atmosfèric a través de dos mecanismes: l’absorció de la radiació solar per a la producció de biomassa i la pròpia transpiració, que pren calor de l’atmosfera directament. NO PODEM PRESCINDIR DELS BOSCOS EN EL FUTUR CLIMÀTIC QUE ENS ESPERA I, PER TANT, HEM DE GESTIONAR MOLT MILLOR L’AIGUA QUE TINDREM DISPONIBLE.
Sovint tendim a pensar que la terra, la natura, requereixen de la nostra cura. I sovint no ho pensem però ens interessa pensar-ho. L’única cosa que podem fer per la natura és intentar intervenir-la i pressionar-la com menys millor.
Per saber-ne més, hi ha un article assequible i molt interessant publicat recentment (28/1/2024) a Argia:
“Klimaren berotzetik harago: Uraren zikloak eta karbonoarenak nola osatzen duten elkar”.
