Aquest 2019 que ara s’acaba, a Prioritat hem continuat treballant en el projecte comarcal que s’emmarca dins del procés de la candidatura del nostre paisatge a la UNESCO, però que va molt més enllà, com sempre hem dit, perquè comporta una definició i posada en pràctica d’un model territorial propi.
Enguany hem viscut, en termes de candidatura, la retirada estratègia abans de la seua avaluació final, per tal de donar resposta a l’informe negatiu d’ICOMOS i de poder reforçar el dossier i la concreció de l’ens de gestió, que ha de garantir la pervivència dels valors que volem que ens reconeguin. Aquest fet forma part dels processos habituals de les candidatures a Patrimoni Mundial. La nostra té la voluntat de seguir treballant per a la inscripció en els propers anys. Us en parlàvem AQUÍ
Des de Prioritat considerem que aquest ajornament ens ha de permetre consolidar tot el Sistema de Gestió, que és la clau perquè la feina feta de reconeixement dels valors, es tradueixi en les propostes d’actuació en tots els àmbits: des de la societat civil, les persones que fem el paisatge que habitem, fins a les institucions que tenen les competències de la gestió i que, per tant, han de ser coherents i conseqüents en la seua presa de decisions que afecten el nostre territori i això no sempre és així, d’exemple no ens ens falten i en els diversos comunicats que hem fet al llarg de l’any ho hem denunciat.
Durant el 2019 hem seguit treballant en aquest sentit tant a l’Oficina del Paisatge com a la Permanent i, sobretot, als diferents fòrums posats en marxa, que han de ser l’espai on es debati i es proposi des de baix i amb la implicació de com més gent millor. I per tot això, aquest any també hem encetat un debat intern a Prioritat per tal d’adequar la nostra entitat als nous reptes que ens plantegem.
Enguany també vam coorganitzar el primer simposi internacional “Paisatge, agricultura i dona” a la primavera. Va ser una experiència molt reeixida en tots ens sentits: participació, diversitat i interès de les ponències i taules rodones. Ho podeu consultar tot aquí (vídeos de les intervencions).
Aquest simposi ens va fer conèixer experiències d’arreu del mon. Comunitats que treballen en projectes diversos i que tenen en comú característiques i objectius. Tot plegat ens demostra que l’aposta per l’agricultura de petita escala, realment sostenible i arrelada als paisatges que les acullen, paisatges humans en què les dones deixen de ser invisibles, és la que cal defensar i tirar endavant com a alternativa a models de grans agroindústries depredadores de les diversitats culturals i naturals.
Avui, per felicitar-vos les festes, us presentem un vídeo d’una d’aquestes experiències petites i sòlides. Al paisatge cafeter de Colòmbia, paisatge cultural Patrimoni Mundial. Les veus ens poden ressonar.
I per al 2020 desitgem que el compromís amb la terra creixi i millori!