Ferrer Bobet: adaptar-se al paisatge, no imposar-s’hi
Per Prioritat, parlar del futur del Priorat significa preguntar-se com es poden preservar els valors del paisatge i, alhora, garantir unes condicions dignes per a les persones que el treballen. Davant del canvi climàtic, la davallada de la pagesia i els projectes d’infraestructures que amenacen de fragmentar el territori, els cellers també tenen un paper important: poden contribuir a conservar el mosaic agroforestal, sostenir l’activitat agrària i defensar un model arrelat a la comarca.
Aquesta reflexió obre una qüestió de fons: quina responsabilitat han d’assumir els cellers en la conservació del paisatge que dona identitat i valor als seus vins? Per aprofundir-hi, Prioritat ha preguntat a Ferrer Bobet, celler de la DOQ Priorat situat a Porrera i soci de l’entitat, com interpreta la relació entre vi, paisatge i compromís territorial.
Segons explica el celler, el projecte va néixer amb la voluntat d’integrar-se en l’entorn i actuar com una extensió coherent de la muntanya. Aquesta relació amb el paisatge es manifesta tant en la concepció de l’edifici com en la manera d’interpretar les vinyes i els vins.
<<El paisatge del Priorat és present en cada detall dels nostres vins. El sol, l’orografia i l’atmosfera singular de la comarca modelen el caràcter de les nostres vinyes. La licorella aporta la textura mineral del terreny; l’altitud dels costers o terrasses ens donen una frescor extraordinària i una acidesa vibrant; i la decisió de preservar part de la finca rodejada del bosc original i la vegetació autòctona afegeix matisos que completen l’expressió del nostre paisatge en cada ampolla.>>
L’adaptació del celler a l’orografia
La relació amb l’entorn també va condicionar el projecte arquitectònic del celler. L’edifici es va concebre buscant que el seu volum es fongués amb la muntanya. Una part de la construcció es va soterrar, es van prioritzar les línies horitzontals adaptades a la topografia i es van utilitzar materials i tonalitats vinculats al paisatge.
Ferrer Bobet resumeix aquesta voluntat amb una idea que va més enllà de l’arquitectura:
<<Ens vam adaptar, no imposar al territori que ens va acollir.>>
Aquest plantejament permet reflexionar sobre com s’han d’implantar les activitats econòmiques al Priorat. La integració paisatgística no depèn únicament de l’aspecte exterior dels edificis, sinó també de la seva dimensió, ubicació i relació amb els usos agraris i forestals que els envolten.
Protegir un paisatge construït col·lectivament
El projecte de candidatura del paisatge agrícola de muntanya mediterrània Priorat-Montsant-Siurana a la llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO ha contribuït a posar sobre la taula la necessitat de protegir i gestionar el mosaic territorial de la comarca. Per a Ferrer Bobet, aquest reconeixement hauria de servir per dignificar el paisatge i afavorir la continuïtat de la forma de vida que l’ha fet possible. El celler també assenyala les pressions que poden alterar aquest equilibri:
<<L’esforç és immens, i sempre hi ha ingerències externes que intenten destruir-lo amb infraestructures agressives.>>
Mantenir la convivència entre els diferents cultius, conservar la continuïtat del mosaic agroforestal i evitar la fragmentació del territori són reptes que afecten el conjunt de la comarca. El paisatge del Priorat no és una realitat estàtica ni una simple imatge: és el resultat del treball acumulat de generacions i de la interacció entre l’activitat agrària, els espais forestals i els nuclis habitats.
En aquest context, els cellers poden tenir un paper rellevant. Adaptar la viticultura al canvi climàtic requereix millorar la gestió de l’aigua i del sòl, protegir la biodiversitat i mantenir els espais agraris que estructuren el paisatge. Tanmateix, no es pot conservar aquest paisatge sense garantir la viabilitat de les persones que el treballen. Ferrer Bobet defensa que els cellers <<Hem de ser actors actius en el territori, on la vinya i el vi són el motor de la comarca.>>
Aquest compromís planteja un repte compartit per tot el sector: aconseguir que el valor generat pels vins del Priorat també repercuteixi en la pagesia i en el manteniment de les terres cultivades. Sense activitat agrària viable, el paisatge que identifica la comarca corre el risc de perdre diversitat, continuïtat i capacitat de resistència davant dels incendis i del canvi climàtic.
Quan Ferrer Bobet descriu què fa especial el Priorat, combina els elements físics del territori amb la seva dimensió humana: <<És un paisatge que commou l’ànima quan el veus per primera vegada. Hi ha un silenci que s’escolta arreu.>>
És un paisatge marcat per la licorella, les vinyes velles i l’esforç de les persones que han decidit viure-hi i treballar-lo. Precisament per això, preservar-lo implica tenir cura tant dels seus valors naturals i culturals com de les condicions de vida que l’han sostingut històricament.
La paciència de crear el vi de palla 20 anys
Aquesta relació amb el temps també apareix en el Vi de Palla 20 anys, iniciat amb la primera verema del celler, el 2005. Després d’assecar el raïm blanc sobre canyissos de palla, el vi va reposar durant dues dècades en botes de roure. Ferrer Bobet descriu aquest procés com un exercici de <<paciència radical>>, una idea que connecta amb una manera d’entendre el territori basada en l’observació i el respecte pels seus ritmes.
El Vi de Palla esdevé així una síntesi de la mirada de Ferrer Bobet: entendre que el territori i els seus processos no es poden accelerar ni dominar, sinó que s’han d’escoltar i acompanyar. Una manera de fer que recorda que el futur del Priorat dependrà de la capacitat col·lectiva d’adaptar-se al paisatge, tenir cura de les persones que el sostenen i evitar que altres interessos s’hi imposin.
