Territori

No ens creiem que estem en emergència nacional perquè encara no veiem el fum

MARC CASTELLNOU “NO ENS CREIEM QUE ESTEM EN EMERGÈNCIA NACIONAL PERQUÈ ENCARA NO VEIEM EL FUM”

Pastura i pagesia, dos elements imprescindibles per la supervivència de la societat rural, la seva economia i el seu paisatge. L’entrevista que teniu a continuació encara ens dona més arguments per seguir concentrant les nostres forces en la defensa i valorització del mosaic agrari del Priorat com un paisatge viu i dinàmic, que conserva els seus valors i patrimoni des de generacions.

De forma propositiva, la candidatura Priorat-Montsant-Siurana a Patrimoni Cultural Immaterial de la Unesco ja integra en el seu pla de gestió accions concretes per mantenir i potenciar l’activitat agrària i la gestió forestal a la comarca. En concret, es despleguen tres accions: revalorització dels productes agroalimentaris, desplegament d’eines per revertir l’abandonament de terres i la manca de relleu agrari, i la gestió forestal sostenible per potenciar un paisatge agroforestal resilient als incendis. 

Encara amb la pell de gallina, us animem a llegir aquesta entrevista de Manel Riu per El Crític del tot colpidora i plena de certeses! Us en deixem el principi aquí:

Marc Castellnou (Tivissa, 1972) és inspector dels Bombers de la Generalitat, i cap del Grup d’Actuacions Forestals (GRAF). És d’agrair que una persona amb molta responsabilitat a la institució parli de manera tan clara. Les seves advertències fan feredat: “Sense precedents”, “No ho hem viscut mai” o “Recordes quan la Covid-19 era a Itàlia?” són algunes de les frases que repeteix per descriure la campanya d’incendis que s’iniciarà en breu. Comencem parlant de focs, però acabem pensant en el model de país i el maltractament a la pagesia. S’esforça a assenyalar el problema de fons abans que les flames no ens deixin veure el bosc. L’anem a veure a Tivissa (Ribera d’Ebre), el seu poble, i ens fa pujar al cotxe de Bombers per visitar un tros de terra que simbolitzi el problema: a una banda, un bosc molt sec; a l’altra, oliveres i ametllers.

Fa més de dos anys que tenim sequera. Els models climàtics preveuen que enguany es poden tornar a donar rècords de calor. Quin és el millor escenari possible per a la campanya d’incendis d’aquest estiu?

Que ara, al maig, tinguéssim tempestes clàssiques de primavera i que això es tornés a repetir al juny. Això no calmaria la sequera, però sí que canviaríem la dinàmica dels incendis. En aquests moments, estem entrant en una campanya d’incendis que no té precedents. És una campanya d’incendis que no havíem viscut mai. Ens hauríem de remuntar a l’any 1994 com un antecedent relativament similar, però hi havia una sequera menys llarga i temperatures més baixes. Aquell any vam tenir uns 30 dies per damunt dels 32 graus, i aquest 2022 ja vam tenir-ne 128. I l’any 1924 teníem cinc anys d’una sequera extrema acumulada que va arribar a assecar a l’Ebre! Però en aquella època Catalunya tenia un 5% o un 10% de massa forestal; ara en tenim un 70%. 

I el pitjor escenari?

Si en voleu llegir més, trobeu l’entrevista completa aquí.