Aquest estiu a l’escola de la Figuera s’ha pogut visitar, i en cara es pot, una exposició que val molt la pena.
Ens presenta l’exposició, la promotora de la iniciativa, la que fou mestra del poble, la sòcia Carme Barberà.
A les Escoles de La Figuera, un edifici emblemàtic construït a finals dels anys 20 del segle passat, presentem una exposició que pretén recollir bocinets d’història d’aquest lloc i de les persones que n’han format part. Un recull d’experiències, imatges, documents, records i història des de finals del segle XIX fins a la dècada dels anys 80.Considerem que les escoles són un element important per a entendre la història. La formació reglada dels xiquets i xiquetes ha determinat i, encara ho fa, una manera de mostrar el món i la realitat. Més encara l’ escola rural, la dels pobles petits perquè, durant moltes dècades, un/a sol/a mestre/a, d’acord a les polítiques educatives del moment, “ensenyaven” a tots els xiquets i xiquetes del poble.
“Aquest recull només és una petita mostra del que aquest espai ha representat per a diverses generacions de persones de La Figuera.
L’ESCOLA, les escoles són un lloc molt important per a un poble.
A l’escola hi van tots els xiquets i xiquetes. És un espai d’aprenentatge, de convivència i de socialització.
Aquesta, la NOSTRA ESCOLA, com moltes d’altres, ha viscut èpoques diverses, mestres i moments polítics que han determinat la seva manera d’ensenyar i d’aprendre.
Ara bé, no ha deixat mai de ser un espai de trobada i de compartir vivències.
Avui està tancada, però entre les seves parets ressonen les veus i els records de tot el que ha estat i ha significat”
Un projecte de Carme Barberà (mestra de L’Escola de La Figuera (1988-2006).
Documentació de Quico Garcia i Maria Garcia Barberà.
Disseny de Francesc Vidal.
