Passegem fins al toll de la Banyera tot parlant del Siurana

La sortida del passat dissabte 5 d’abril va servir per conèixer més el riu i els problemes que arrossega

Un riu, un riu sa, s’entén, només hauria d’arrossegar aigua, una petita proporció de sediments i la fauna i la flora que en viuen. En temps de riuada, però, pot arribar a arrossegar qualsevol cosa, això forma part de la seva naturalesa. El problema del Siurana, el riu que vertebra el Priorat, és que més que aigua, el que arrossega són problemes.

És per això, que dissabte passat ens vam reunir una colla d’amants del riu, convocats per l’Espai de Sòcies de Prioritat i amb la col·laboració de l’Associació Excursionista de Cornudella de Montsant, per passejar des de la presa de l’embassament de Siurana fins al Toll de la Banyera, també anomenat Toll del Forn, on vam tenir una interessantíssima xerrada sobre el riu i l’espoli que continua patint.

Una cinquantena llarga de persones, socis de Prioritat, de la Plataforma en Defensa del Riu Siurana i excursionistes de Cornudella, vam emprendre el camí de carro que surt de la dreta de la presa i ressegueix el pantà (que se situa lleugerament per damunt del 20% de la seva capacitat, una mica més de 2 hm³), fins a la cua del mateix (que ara mateix no és gaire lluny de la presa). Pel camí vam poder comprovar que per tots els barranquets que hi menen hi baixava aigua.

El discret percentatge d’ompliment de l’embassament també ens va permetre veure les ruïnes d’alguns molins que se situen a la riba de l’antiga llera del Siurana; el primer que se’ns mostra, amb prou feines quatre parets i un marge, és el Molí del Catxap. Quan les aigües del pantà el van engolir a principis de la dècada de 1970, ja feia anys que estava abandonat i mig enrunat.

Les ruïnes més destacades, però, per la seva envergadura, són les del Molí d’en Salvat, que va arribar a ser el més important de l’antic terme de Siurana i que constava de tres edificacions i dues grans basses. L’any 1902 s’hi va instal·lar una turbina per proporcionar electra a Cornudella, esdevenint un dels primers pobles del Priorat en disposar d’aquest servei que, fins al 1929, va ser proporcionat per la companyia ‘Electra Cornudellense’. Quan, cap al 1970, les aigües el van negar, encara estava en molt bon estat i habitat, per la qual cosa abans de la inundació va ser dinamitat.

ARRIBAR I MOLDRE

Continunat amb el llenguatge moliner, només arribar al destí ja vam moldre: es va iniciar un interessant col·loqui espontani on vam parlar del riu Siurana, cadascú aportant els seus coneixements i opinions, algunes d’elles molt basades. Vam parlar de la seva història, del seu espoli, i de les possibilitats de revertir-lo, ni que sigui parcialment.

El Toll de la Banyera, o del Forn, és un indret idíl·lic –ara que hi ha aigua– i de fàcil accés. Sobre el nom, es continua anomenant de les dues maneres. És molt possible que a prop hi hagués un forn (de calç? de teules?) que aprofités d’alguna manera les seves aigües. A la paret de roca que hi ha damunt del toll encara es poden veure les restes d’una séquia que alimentava una bassa les ruïnes de la qual encara es poden distingir a tocar del camí.

L’espoli del Siurana, la seva història, les seves derivades i l’estat actual, és un tema amb tantes arestes i tants factors que, molt probablement dedicarem el pròxim Butlletí de Prioritat al tema. D’entre les qüestions que van sortir en la xerrada, destaca l’ús i l’abús de la concessió, que en data de 1904, es va fer a la Comunitat de Regants de Riudecanyes (De la qual l’Ajuntament de Reus, no ho oblidem, és propietari d’un 30% de la concessió).

Des de diverses entitats ecologistes s’ha denunciat que la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes no respecta el cabal ecològic establert deixant la part final del riu sense un cabal mínim necessari per mantenir l’ecosistema fluvial. L’aquiescència i complicitat de les administracions i la CHE amb els regants de Riudecanyes han propiciat que siguin un ens poderós i intocable que fa i desfà al seu gust, malgrat que darrerament han aparegut les primeres esquerdes, per bé que superficials, a la seva monolítica presa de poder absolut.

També s’ha parlat de l’absurditat de bombar aigua de l’Ebre fins a Siurana quan després tota fa cap a Riudecanyes… potser fora més lògic destinar-la als pobles per on passa el riu, que passen set i penúries mentre Reus disposa d’aigua abundant i gratuïta (la ciutat de Reus, els regants i les abundants subconcessions que aquests han venut a la indústria i al turisme). El futur reaprofitament de l’aigua de l’EDAR de Reus per al rec faria del tot innecessària aquesta obra faraònica.

Als pobles de la conca del Siurana (Gratallops, Torroja, Poboleda i Porrera) se’ls va oferir fa uns anys la solució màgica del Topograpo, a canvi de renunciar al cabal ecològic de 200 l/s que els assegurava la concessió de 1935; el Topograpo no ha acabat de funcionar mai bé i la Comunitat de Regants de Siurana Riudecanyes ara tan sols avia cap al Siurana 20 litres per segon. El 90% restant fa cap a Riudecanyes.

Per tot plegat és important aconseguir un nou pacte de l’aigua pel riu Siurana. Un pacte just i d’obligat compliment que, almenys, apagui la set del Priorat i doni vida al riu, una vida digna, per descomptat. I això passa per un millor aprofitament dels recursos endògens per part de la Comunitat de Regants (pous, EDAR), un ús més racional de l’aigua i que aquesta es faci servir per a l’ús de boca i per regar (com originalment estava pensada la concessió). I, sobretot, un repartiment més just i equitatiu de l’aigua. No és acceptable que un 90% de l’aigua que per llei natural pertany al riu Siurana faci cap al Baix Camp.

La nova cultura de l’aigua, en definitiva, passa per anar més enllà de les bones paraules i implica dur a terme petits sacrificis per preservar un bé comú i vital com és l’aigua.

EPÍLEG

La xerrada, molt instructiva i enriquidora, va acabar amb un esmorzar conjunt que ens va donar forces per emprendre el camí de tornada, més sabent que a l’arribada a la presa gaudiríem d’un vermut. La sortida, doncs, va servir per intercanviar idees, buscar solucions i teixir complicitats. Perquè només com a comarca, units, els del Baix Priorat, els del Nord i els del Priorat històric, tenim prou força per a fer-nos escoltar.

Un cop de nou a la presa, prenent el vermut, vam reprendre la qüestió sobre què podem fer ara. Vam decidir, com a primer pas, compartir informació per poder plantejar declaracions i accions conjuntes entre els diferents col·lectius que defensem el riu Siurana (en aquest cas, i per començar, Prioritat, la Plataforma i l’associació el Poble que volem).

I l’aigua és un aspecte radical de la nostra existència com a comarca, que ens vertebra i ens dona vida. I tots hem de poder beure i regar, ja que tenim els recursos, malgrat que ens els escatimin. Abans d’emprendre projectes cars, ecològicament perillosos i energèticament molt costosos, hem de posar ordre a casa i aprofitar bé el que tenim.