Gemma Roca
Enginyera forestal i tècnica del Consorci de la Serra de Llaberia
La comarca del Priorat té una superfície de 49.861ha, de la qual 38.362ha són superfície forestal (76,93%), 8.414ha són conreus (16,87%) i la resta de superfície és urbana o improductiva (6,20 %).
Al Priorat, igual que a gran part de Catalunya, els boscos no donen rendibilitat econòmica. El baix rendiment, la forta caiguda de la demanda de fusta i l’orografia de la comarca no garanteixen una eficient gestió dels boscos. A més, l’abandonament constant de les activitats agrícoles i agropecuàries, l’èxode de la població rural cap al món urbà, el desequilibri territorial i la transformació de l’economia rural cap al sector terciari, han derivat cap a un trencament de l’equilibri agroforestal, i han deixat de garantir la sostenibilitat dels boscos i, per tant, el valor del paisatge i de les activitats i benestar humà que en depenen.
Els boscos són pobres, densos, de petit diàmetre i amb una elevada continuïtat, fet que porta que siguin molt vulnerables i poc resilients davant qualsevol pertorbació (incendis, ventades, nevades…). A tot això, hi cal afegir els canvis ambientals a què ens enfrontem a escala global i que contribueixen a una situació de transformació cada vegada més profunda en tots els ecosistemes naturals. Aquesta fragilitat actual dels ecosistemes evidencia que cal prendre mesures urgents per tal d’evitar “mals majors”. Hem de gestionar el paisatge, s’ha de realitzar una gestió forestal acurada que permeti comptabilitzar els usos forestals, ambientals i socials, i on la pagesia i la ramaderia hi tenen un paper molt important.
Com combatem aquests riscos?
L’abandonament de les terres i l’avançament del bosc fa que l’administració hagi de destinar gran quantitat de diners públics a l’àmbit forestal. Segons dades del Colegio Oficial de Ingenieros de Montes, l’any 2022 l’Estat va destinar 1.000 milions d’euros a l’extinció d’incendis, dels quals solament 300 es van assignar a la gestió dels boscos. La gestió forestal per si sola no és la solució, ja que si volem que un territori sigui resistent i resilient, ha de ser viu i econòmicament viable.
Cal desenvolupar estratègies conjuntes, combinant la gestió forestal amb l’agricultura i la ramaderia extensiva, contemplant-les totes elles com a eines que contribueixen de manera sostenible, tant a la prevenció dels incendis forestals com a la resiliència del territori. La ramaderia extensiva és una aposta respectuosa, sostenible i que no necessita gran quantitat de recursos per desenvolupar-se, ja que els animals aprofiten l’oferta farratgera del sotabosc per utilitzar-la com a aliment durant tot l’any i només precisen de complement proteic en determinades èpoques, sobretot en època de cria.
A més, cal afegir que la seva repercussió sobre el sòl és molt baixa, gràcies a la facilitat de trànsit pel bosc, mengen biomassa sense causar gairebé impacte. La ramaderia extensiva és doncs una aposta guanyadora, una aposta de futur per al manteniment, gestió i adaptació d’aquestes masses forestals actuals que disminueixen en gran mesura les zones de transició entre diferents comunitats ecològiques (mosaic agroforestal), tan riques en abundància i diversitat d’aus i mamífers. Per altra banda, l’actual massa forestal, augmenta molt el risc de patir grans incendis forestals, incendis amb gran potencial, inabastables i incontrolables.
Calen doncs unes polítiques valentes, transgressores i revalorades, ja que la situació actual de la ramaderia extensiva és crítica. Per aconseguir que l’estratègia ramadera pugui existir, cal que s’implementin mesures econòmiques que facin rendible la seva tasca, mesures socials perquè el treball estigui reconegut i valorat, i mesures ecològiques per tal que els beneficis mediambientals, que comporten a la societat, es facin visibles, quantificables i demostrables.
Cal valorar la funció tècnica que fan els ramats, els quals actuen com a desbrossadors naturals, mantenen el paisatge i la biodiversitat, fixen i incorporen població al medi natural, acumulen carboni orgànic al sòl i ajuden a reduir els riscos de patir grans incendis forestals.
Com a societat hem d’entendre que els pastors fan funcions eminentment socials i que els beneficis generals justifiquen que el seu treball tingui el suport de l’administració: a través de la millora de les condicions salarials i socials, la valoració del seu producte, i la generalització i/o facilitació del seu maneig.
