Ramaderes de Catalunya
Dedicar una gran quantitat de temps a la gestió de dades és un problema per a molts i una tasca impossible per al sector primari. Pastores al bell mig de les muntanyes, en valls allunyades on no hi arriba internet, o persones amb poques nocions informàtiques. A tot això, hi afegim llargues jornades de treball, en molts casos, amb doble jornada de treball pel fet de ser dones: la “remunerada” i la no remunerada (cures de la llar, tasques domèstiques,…) i, a més a més, la gestió documental, que sovint també recau sobre la part femenina de les explotacions, per allò de “vosaltres sou més endreçades, teniu més paciència, etc”.
GTR, DUN, DAN, FotoDun, Edearan, Peülla de Carboni … No, no són insults. Són tots els programes informàtics que hem d’aprendre a fer anar (traient hores d’on no tenim). Tots, via telemàtica (no, no és broma). Quan els has d’utilitzar, moltes vegades es queden penjats o estan “realitzant treballs a la web”, o t’ho ha de validar algú. I si t’apareix un error o tens algun dubte, ningú te’l sap resoldre, perquè els tècnics de les oficines comarcals tampoc tenen formació específica, i no hi ha cap telèfon d’incidències.
Per tot plegat, hem d’invertir més hores en l’ordinador al llarg de la setmana que amb allò que realment ens importa: els animals, la terra i el territori.
Reclamem a l’Administració pública (DACC, Departament de Salut, …) i als polítics una finestreta única per tal d’evitar duplicitats. També demanem que no ens tornin a demanar documentació que ja tenen (per exemple: la renovació del remolc per transportar animals, cada 5 anys).
I, sobretot, agrairíem a l’Administració que ens acompanyessin, que ens guiessin en aquests laberints burocràtics imposats per la UE. Els ramaders i els pagesos volem fer les coses ben fetes, i estimem els nostres animals i les nostres terres, però no arribem a tot. Abans, les Oficines comarcals del DACC tenien aquesta tasca. Avui dia, ja no. I això es troba molt a faltar. Tenim la impressió que l’Administració, actualment, només hi és per controlar i sancionar.
I els polítics, tenen cap model de país al cap? Creiem que no, que no aposten per la petita pagesia i ramaderia. Així com a França i a altres països tenen lleis específiques per protegir les explotacions familiars en extensiu, per protegir el sòl agrícola de l’especulació… Aquí, no!
Si volem tenir els papers en regla, hem de pagar a gestors, fet que tampoc és garantia de res, perquè també s’equivoquen. I, per altra banda, les petites explotacions familiars no ho podem assumir. A més, els minsos marges actuals, amb les pujades del preu del pinso i dels cereals, amb la sequera i les males collites, s’esmunyen com si res. I no trobem empatia, ni per part de les Administracions, ni dels polítics, ni dels nostres propis conciutadans, que no creuen en el producte que fem.
Hem de tornar als mercats! Conèixer els productors que hi ha darrere les mandarines, els préssecs, el vi, el xai i la vedella. Quan aneu a la carnisseria, pregunteu d’on ve el xai que compreu? La vedella? Les pomes? Feu-ho! Fem país! Ajudeu-nos i us ho retornarem cuidant el territori!
Consulta les seves xarxes i la campanya FOC ALS PAPERS:
https://es.scribd.com/document/678174233/Foc-als-papers-Ramaderes-de-Catalunya
Youtube:
https://www.youtube.com/channel/UC-JQ8uwaB_pY1ieWdOmA7pA
Facebook:
https://www.facebook.com/p/Ramaderescat-100068695422390/
Instagram:
