Plataforma per al riu Siurana
La Plataforma per al riu Siurana, “Volem lo Riu Siurana Viu”, es va constituir l’any 2015 per lluitar contra l’espoli del riu Siurana. Durant aquests anys ha realitzat diverses accions per donar visibilitat a la problemàtica. Per una d’aquestes accions, dos membres han estat denunciats per la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes i se’ls demana quatre anys de presó.
L’aigua va ser el primer mirall, i serà el darrer. Mentre arriba aquest moment, fidel a la seva vocació, avui ens retorna la imatge de la societat en què vivim. I, si aguaitem els seu camins, ens permet fer una diagnosi de la nostra cultura, la nostra sensibilitat i també del nostre sistema. (J.Araujo)
Fa uns dies corria per les xarxes, com l’aigua que s’escola pel canal per on es transvasa l’aigua del riu Siurana cap a la riera de Riudecanyes, un vídeo dels joves pagesos del Priorat en què ens confrontaven, entre irònics i enfadats, sobre la incoherència entre allò que prediquem i allò que fem. I ens desafiaven dient: “amb els teus gestos quotidians, hàbits de consum i les causes que defenses estàs donant al teu vot al món que vols”.
Un dels aplaudiments el dedicaven “a la privatització i a l’espoli de l’aigua que hipoteca el futur de la nostra comarca”. Amb aquest aplaudiment ens alertaven de les conseqüències que té, per a la pagesia i per al desenvolupament general del Priorat, l’espoli de l’aigua del Siurana.
L’equivalent al noranta per cent de l’aigua que recull el pantà de Siurana (Priorat) es transvasa a la riera de Riudecanyes (Baix Camp). Un transvasament de conca i un transvasament de comarca que es fa únicament per diners, no per necessitat, i des de fa molts anys, amb la connivència dels diferents governs de la Generalitat. Un transvasament conseqüència d’una nefasta gestió de l’aigua que posa en mans de la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes (CRPR), una entitat privada, els drets de l’aigua.
Aquesta aigua es treu d’un riu que té un valor ambiental altíssim, perquè el riu Siurana forma part de la Xarxa Natura 2000 i és Lloc d’Importància Comunitària i Zona d’Especial Protecció de les Aus. Cal afegir que es furta a una comarca que ha fet una aposta inequívoca per un model desenvolupament basat en els propis recursos i que segueix tenint l’agricultura com a activitat econòmica més emblemàtica. I el que ens reclamen el joves pagesos del Priorat, és aigua per garantir els seus conreus i la implicació de les diferents administracions per donar-los suport i per solucionar els seus problemes. Sense reg de suport no hi ha collites, i sense collites no hi ha pagesos, i sense pagesos no hi ha raïm, ni olives ni… I sense productes del sector primari, la industria que se’n deriva desapareix i la comarca de mica en mica va morint.
La història de l’espoli ve de lluny, de molt lluny. L’any 1935 la Confederación Hidrográfica del Ebro (CHE) fa una concessió a la CRPR de les aigües sobrants del riu Siurana després de respectar 200l/s aigües avall i amb el límit de 4m3/s. Aquesta concessió, en essència, respectava la vida del riu i no condicionava greument la vida del Priorat, ja que només permetia transvasar aigua els mesos de més cabal i en casos concrets de tempestes fortes. Tanmateix, es produïa un fet bastant inexplicable com el transvasament d’aigua entre diferents conques, de la conca de l’Ebre a les Conques Internes de Catalunya.
L’any 1970 es produeix un altre fet que acabarà condicionant definitivament la vida del riu: es construeix el pantà de Siurana i es fa per emmagatzemar aigua per al Baix Camp. S’altera completament la vida del riu per emmagatzemar aigua per transvasar-la a una altra conca. A partir d’aquest moment, el control dels 200l/s riu avall pactats a la concessió de 1935 es fa molt difícil i es deixa de respectar. Comencen el problemes d’aigua per als pobles i per als regants.
L’any 2001, per pal·liar els problemes de falta d’aigua, a instàncies de la Generalitat, se signa el conveni del TOPOGRAPO, que consisteix a abastir als pobles i als regants de Torroja, Poboleda, Gratallops i Porrera a través d’una canonada que surt directament del pantà. La concessió és de 0,2hm3 l’any i, a canvi, s’exigeix la renúncia al dret dels 200 l/s. Des d’aleshores es deixen només 20l/s riu avall, una misèria que mata la vida del riu i ofega la vida de la comarca.
La situació és encara més inadmissible si tenim en compte que, sense parlar ni d’eficiència ni d’estalvi ni d’usos concrets de l’aigua, el Baix Camp té la possibilitat d’abastir-se d’altres mitjans amb un cost ambiental i social molt més petit. Concretament, regenerant l’aigua de la depuradora de Reus es podria obtenir la totalitat de l’aigua que es transvasa. És, doncs, un problema de voluntat política. Quan es decideix seguir transvasant l’aigua es tria acontentar una comarca més gran, amb més poder, més possibilitats i més vots, enfront d’una comarca petita i eminentment rural.
Tot i que una vegada i una altra ens referim al Priorat i Baix Camp, la lluita per restituir al Priorat tota l’aigua del riu Siurana no és en cap cas un enfrontament entre comarques. És una esmena a la totalitat, a la gestió que fan les administracions dels recursos naturals i un exemple palmari de quines són les conseqüències de privatitzar els béns comuns.
El que ens demana la pagesia jove del Priorat en el seu vídeo és coherència, reconeixement i també respecte a la seva tasca. Això ens incumbeix a tots, particulars i administracions. I també ens diuen que els nostres comportaments i actituds ens defineixen. Ens demanen que ens preguntem cada dia què fem per explicar-nos qui som i ens diuen que no valen res les justificacions i els discursos buits.
Un aplaudiment per als joves pagesos del Priorat!
Plataforma per al riu Siurana
Per saber-ne us convidem a veure el vídeo (Re)volta: Volem lo riu Siurana viu!:
