Enoturisme i intrusisme

El turisme és un cavall de Troia o una oportunitat pel Priorat? Segurament ambdues coses. En parlem i hi reflexionem amb alguns dels seus protagonistes

Al Priorat, fa tres dècades, el turisme era més un desig que una realitat. Es percebia com el gran Míster Marshall que havia de treure la comarca de l’ostracisme, havia d’ajudar a desenvolupar-la i, fins i tot, revertiria el despoblament galopant que patia. I, és clar, les institucions van posar tots els ous a la cistella del turisme, oblidant els sectors productius tradicionals i fent ben poc per desenvolupar empreses del sector agroindustrial.

Amb els anys, s’ha descobert que el turisme no ha ajudat a repoblar la comarca i, fins i tot, en alguns casos n’ha accelerat el despoblament. Per altra banda, el repartiment de la riquesa que ha generat el turisme és molt desigual i no sempre s’ha quedat a la comarca.

Per mirar de potenciar un turisme més sostenible i que revertís en benefici del Priorat, es va crear l’associació Priorat Enoturisme, formada per petits empresaris que es declaren ‘seduïts per l’encant i la màgia del Priorat, del seu paisatge, del seu silenci i del patrimoni natural i cultural d’aquesta comarca’.

Per a ells, l’enoturisme ha d’implicar i fer encaixar naturalment els diferents sectors econòmics que sorgeixen majoritàriament al voltant del món del vi, però també de l’oli. La formen una seixantena d’empreses: hotelets, masies, cases rurals, apartaments, càmpings, restaurants, vinateries, cellers, molins d’oli artesà, una empresa de taxi i empreses d’activitats i agències de viatge. Professionals del sector, en definitiva.

Aquesta associació forma part de Prioritat i és part integrant del Grup de Treball de la CETS (Carta Europea de Turisme Sostenible), que treballa per crear, un model viable i respectuós de comarca, tant a nivell paisatgístic com econòmic.

L’INTRUSISME FA MÉS MAL

Un altre operador turístic, molt important en percentatge, ha sorgit amb força els darrers anys: els anomenats HUTS (habitatges d’ús turístic), coneguts popularment com Airbnbs. En un primer moment van ser propietaris de segones residències al Priorat els que van veure l’oportunitat d’obtenir un sobresou llogant els seus habitatges als turistes. També s’hi van afegir alguns veïns dels pobles que tenien més d’una casa i van veure que podien obtenir un complement interessant a la seva inestable renda agrària o la seva migrada pensió.

Però, ja se sap, diner crida diner, i alguns inversors van veure una oportunitat de negoci en les HUTS: relativament baixa inversió, poques despeses de manteniment i alta rendabilitat (i pràcticament sense impostos!). I aquí van començar els problemes: increment dels preus de l’habitatge, manca disponibilitat d’habitatge de lloguer i gentrificació d’alguns pobles.

REPARTIMENT DESIGUAL DELS HUTS

Si fem una repassada a les estadístiques, a febrer de 2024, els HUTS, 225 a nivell comarcal (67 el 2015), representaven el 41% de places turístiques (1.238 d’un total de 2.989), seguides pels càmpings (32%), hotels (14%), turisme rural reglat (12%) i apartaments turístics (1%).

El 2024 els HUTS representaven el 41% de places turístiques del Priorat

El repartiment per pobles, però, és força desigual: Cornudella de Montsant és la que té més HUTS i places en números absoluts (60/330) però pobles com Margalef tenen 25 HUTS i 143 places per tan sols 106 habitants o la Vilella Baixa, amb 22 HUTS i 121 places per 207 habitants, són els més tensionats percentualment amb la proliferació de HUTS. A la resta de pobles, potser amb l’excepció d’Ulldemolins (19/105), els HUTS no representen un problema tan gran.

Al novembre de 2023 es va aprovar un Decret llei per regular els habitatges d’ús turístic a 262 municipis catalans. Són pobles i ciutats amb problemes d’accés a l’habitatge, que ja tenen més de 5 pisos turístics per cada 100 habitants o bé que compleixen ambdós requisits. Aquests municipis no podran atorgar llicències d’obertura de pisos turístics fins que ‘modifiquin el seu planejament urbanístic per permetre
expressament la compatibilitat de l’ús turístic amb el d’habitatge’.

I el màxim que es podrà atorgar, en qualsevol cas, són 10 llicències de pisos turístics per cada 100 habitants, percentatge que ja superen Margalef i La Vilella Baixa.

També, a nivell comarcal, el Consell Comarcal del Priorat ha reactivat la Borsa d’Habitatge amb l’objectiu de fer front al problema habitacional que viu el Priorat. Segons Marc Llurba, el tècnic de Desenvolupament econòmic local de l’ens, aquesta borsa , “consisteix en posar en contacte persones demanadants de lloguer i propietaris d’habitatges amb la mediació del Consell per tal que aquest volum de pisos que sabem que hi ha a la comarca surti al mercat de lloguer i pugui donar resposta a les necessitats d’habitatge actuals”.

QUÈ CARAM PASSA AMB LA RESTAURACIÓ?

Paradoxalment, el flux de visitants que ara rep la nostra comarca, no ha anat en paral·lel a l’augment de l’oferta de restauració. És dona el cas que molts restaurants de cuina tradicional, les ‘fondes’ de tota la vida’ que feien servir productes de proximitat i receptes locals i que oferien una bona cuina a un preu raonable, han anat desapareixent per donar pas a ‘bars de plat combinat’ i entrepà, o restaurants d’alta gamma que poques persones de la comarca es poden permetre.

Per tant, en aquest aspecte també hi hem sortit perdent, i això malgrat els esforços heroics de les poques fondes o restaurants tradicionals que queden i que han fet un esforç important per recuperar les antigues receptes i els productes d’aquí.

Les causes d’aquest canvi en l’oferta de restauració no tan sols poden atribuïr-se a l’efecte del turisme, ans al contari, la proliferació de turistes hauria d’haver contribuït a la continuació d’aquests negocis. Els canvis socials, en aquest cas, han estat el màxim detonant: el trencament de la continuïtat familiar (les noves generacions no volen dedicar-se a l’hostaleria perquè ho veuen massa ‘lligat’) i l’orientació d’alguns negocis exclusivament al turisme.

També han estat notables els canvis socials i econòmics, que han tendit a engruixir la classe baixa, i en menor mesura l’alta, en detriment de l’abans majoritària classe mitjana, i la pèrdua de poder adquisitiu per a una majoria de la població que això ha suposat; potser això explicaria que cada cop els restaurants piquin més alt o més baix en detriment de les fondes de tota la vida.

QUÈ N’OPINEN ELS PRINCIPALS ACTORS?

Des de Prioritat hem volgut parlar amb quatre associats a Priorat Enoturisme per reflexionar de tot plegat i perquè ens donin el seu punt de vista de l’estat actual del nostre turisme i ens expliquin les seves queixes i els seus desitjos. Així hem plantejat unes qüestions a Sara Fernández, Tècnica en Turisme a Priorat Enoturisme i Màster en Enoturisme a la UNIR; Jordi Ustrell, Gerent del celler Devinssi, vicepresident de Priorat Enoturisme i Màster en Direcció i Planificació del Turisme i Doctor en economia i Empresa; Gemma Peyrí, propietària de Mas Ardèvol, el primer allotjament de turisme rural al Priorat; i Víctor Miró, propietari de Lo Refugi, de Cornudella de Montsant.

COM ÉS EL TURISME QUE VISITA EL PRIORAT? Hi ha de tot. Fins fa uns anys, qui s’acostava a la comarca ho feia perquè coneixia o n’havia sentit parlar. Ara, cada cop més, tenim visitants que arriben desinformats. És com aquella botiga plena de gent que només mira i diu “estem mirant gràcies”. Amb això creix el desgast, però no la repercussió positiva. Per altra banda, un dels motors principals del nostre turisme al Priorat és el teixit d’empreses vinícoles i el vi com a producte estrella. És evident que aquest sector es veu afavorit per l’enoturisme que, de moment no té cap impacte negatiu sobre l’ecosistema. Tanmateix, l’impacte de l’enoturisme sobre els establiments de restauració i d’hostalatge de la comarca no és necessàriament positiu. El Priorat no ha aconseguit superar l’estacionalitat i una part important del públic que arriba, sobretot el de proximitat, vol pagar poc i gastar menys.

QUINS ERRORS S’HAN COMÈS A L’HORA DE PROMOCIONAR EL TURISME AL PRIORAT? El Priorat sembla tenir molt definits els seus límits (“els no negociables”) pel que fa a la massificació i pressió del turisme sobre el territori: el que no volem ho tenim mitjanament clar. Per això s’han pres mesures com limitar l’accés a Siurana o es va decidir que no passés el Rally Catalunya, ja que no s’adeia amb el model de turisme que volem. El que no queda tan clar és el rumb estratègic de la comarca, el target que volem: Quin públic volem que vingui a dinar als nostres restaurants? Qui volem al llit del nostre hotel? Volem només wine-lovers adinerats? Volem classe mitjana? Turisme ‘last minute’? Quins són els agents responsables de promocionar el Priorat com a destinació? El Consell Comarcal? El sector privat? Sovint l’error més gran és la ‘no promoció’, o dit d’una altra manera, no hi ha una promoció concertada: petites promocions a nivell local, amb visió a curt termini i sense coordinació a nivell comarcal; per això algunes setmanes s’encavalquen actes semblants en pobles veïns. Massa cops es fa promoció des de fora del territori, per part de privats que pretenen vendre el seu producte i els seus valors, al marge de la pròpia comarca.

“Massa cops es fa promoció des de fora del territori, per part de privats que pretenen vendre el seu producte i els seus valors, al marge de la pròpia comarca“

Sara Fernàndez

QUÈ CANVIARÍEU DE LA POLÍTICA TURÍSTICA A LA COMARCA? Justament, que no fos política. La governança ha de ser cada cop més des de la base cap amunt per ser sostenible. Es podria crear un ens publicoprivat específic per a la gestió del turisme, una mena de patronat de turisme, per tal que vetllés per promocionar la (co)marca i buscar l’equilibri entre l’activitat econòmica, el benestar de la població local, la satisfacció del turista i la conservació de l’entorn.

ELS HUTS: UN BENEFICI O UN MALEFICI? Depèn del nivell professional de cada HUT: la implicació amb el teixit social i econòmic de la comarca, el valor afegit més enllà del matalàs, la dutxa i el wifi. Si aquest HUT és un bon prescriptor dels negocis locals, doncs xapó; si és un pur negoci espuri d’algú i els diners no es queden al poble, mala cosa. L’impacte dels HUTs sobre els negocis hostalers tradicionals, no sol ser gaire positiu, més tenint en comte no han gaire control públic. Poc se’n parla que hi ha diferents categories com els hotels: tenir 5 claus requereix uns estàndarts de qualitat que poden superar els d’alguns hotels. El problema és que, per la manca de control en l’atorgament i el nul seguiment posterior, molts HUTS d’una clau no compleixen uns requisits mínims. També és imprescindible que en alguns pobles amb molts establiments d’aquesta mena, se’n limiti la oferta i s’impedeixin noves obertures. I, finalment, hi ha alguns HUTS que actuen sense estar donats d’alta, però anunciant-se als portals d’internet, al marge de la llei; aquí potser haurien de ser els ajuntaments els que intervinguessin.

“El que no queda tan clar és el rumb estratègic de la comarca, el target que volem“

Jordi Ustrell

LES FONDES ‘DE TOTA LA VIDA’: CADA DIA N’HI HA MENYS MALGRAT QUE LA GENT LES DEMANA… La fonda va néixer amb un propòsit clar: atendre el viatger de pas i al treballador, no el turista. Oferia un ambient familiar, amb un llit, bona teca i caliu humà. Això es continua buscant, però també es demanen comoditats i serveis similars als d’altres allotjaments i restaurants, cosa que moltes fondes no poden assumir per cost o per logística. Tot és qüestió d’oferta i demanda. Potser caldria fer un estudi del mercat, començant per la pregunta si el turista coneix el concepte de “fonda”.

TURISME I REPOBLAMENT: ES PODEN COMPATIBILITZAR O SÓN INCOMPATIBLES? La majoria aclaparadora de la població mundial és urbana. La gent ha de veure un avantatge qualitatiu i quantitatiu per decidir que, de cop i volta, el Priorat és el seu destí vitalici. Actualment, els territoris que atreuen més talents són percebuts com a llocs segurs on es prioritza la tecnologia, la tolerància social i la diversitat. Fa uns anys, la principal dificultat era la comunicació; ara això ha millorat, però el que realment atreuria població seria comptar amb més serveis i millor mobilitat dins la comarca. L’excés de HUTS tampoc posa fàcil trobar habitatge. I un turisme més desenvolupat i menys estacional podria garantir feina tot l’any i seria un bon mecanisme d’arrelament.

SI TINGUÉSSIU UNA VARETA MÀGICA, QUÈ DEMANARÍEU PER ALS VOSTRES NEGOCIS? Que tinguessim preferencia vers als de fora, per ser del territori i per l’antiguetat. A l’hora de promocionar-se, a l’hora d’accedir a clients, aquells que han sembrat que siguin els primers a recollir. Posats a demanar, que plogués prou litres cada any. Curiosament, a Galícia plou i el turisme segueix amb el seu ritme: de cop i volta el visitant aprèn a utilitzar el paraigua i l’impermeable i a gaudir del paisatge i del producte local malgrat la meteorologia.

COM ÉS LA CONVIVÈNCIA ENTRE CELLERS, ALLOTJAMENTS I RESTAURANTS? Els cellers tenim unes interaccions prou dinàmiques i intentem recomanar els restaurants i els allotjaments de l’associació o de la zona. TAmbé hi ha allotjaments i restaurants que promocionen molt els cellers de proximitat. Per tant, podem afirmar que hi ha bona convivència entre que fan enoturisme. Ara bé, si un celler ven el seu producte a d’altres països, pot fer ús d’altres recursos turístics però sovint no es planteja com aixó afecta a la comarca o als veïns. Hi ha qui vol facturar el màxim sense que el client surti de casa. Els cellers ofereixen gastronomia, els restaurants fan tastos, i els allotjaments han après a complementar in situ amb activitats que poden sumar gastronomia i vins. Si aquestes accions són creuades i en col·laboració són perfectes, però quan es fan d’estranquis, oferint àpats sense ser restaurants o tenint més vins de fora que de la comarca, la cosa no funciona. Aquí cal incidir i fer pedagogia als empresaris.

US HA QUEDAT RES AL PAP, ALGUNA REFLEXIÓ, ALGUNA DEMANDA… Cal que la comarca es posicioni clarament amb un tipus de turisme i que el visitant que arribi tingui moltíssimes ganes de gaudir-ne. Tot i ser una comarca de poca població, el Priorat té una societat força atomitzada i és una llàstima.

ACABEM AMB UN MISSATGE POSITIU? Tenim uns quants negocis que saben per què lluiten i molta gent que sap el què no vol. És un bon inici d’un camí molt llarg. El millor del Priorat és que hi ha moltes coses (bones) que són com abans i molta gent que creu en la comarca i treballa perquè no es perdin; i ara sembla que també perquè el món les conegui. Jo crec que el futur del Priorat és brillant com el seu cel nocturn.