Raúl Abril, un cantant de Porrera que va triomfar a l’Espanya de postguerra

Avui dia, el nom de Raúl Abril és possible que no us digui res, fins i tot als habitants del seu poble natal, Porrera. Si preguntem per un cantant de Porrera, o vinculat amb el poble, ben segur que ens vindrà al cap el cantautor Lluís Llach, que fins i tot va fer servir aquesta població d’inspiració per un disc sencer, Porrera Món. De fet, Raúl Abril era un nom artístic. Aquest porrerà nascut el 1911 amb el nom de Josep Maria Juncosa Panadès, a 6 anys es va traslladar a Tarragona amb la seva família on va estudiar als ‘hermanos’ i posteriorment va cursar magisteri a l’Escola Normal de Tarragona.

Suplia la seva manca de potència vocal amb una gran presència escènica, fruit del seu pas pel teatre amateur

Guanyà les oposicions a mestre i comença exercint a Cervera (la Segarra). Juncosa va compaginar la seva tasca docent amb la seva afició a la música, intervenint en diversos programes de Ràdio Tarragona, durant el període republicà, i actuant-hi amb l’orquestra American Jazz sota el pseudònim de Young Jancs, malgrat que allò que més cantava eren tangos.

En revoltar-se els militars facciosos comandats pel general Franco i esclatar la Guerra Civil, Juncosa va lluitar amb el bàndol republicà. Al front de Belchite, Juncosa va resultar ferit tot perdent un dit. Després de la derrota republicana, el porrerà va ser empresonat i depurat de la seva plaça de mestre. En tancar-se-li les portes del món de la docència, Juncosa va provar de guanyar-se les garrofes amb la seva altra gran afició: la música.

Va traslladar-se a Barcelona i va començar actuant a l’orquestra de Luís Duque, un pioner del jazz a Catalunya, on va enregistrar els seus primers discs i on va adoptar el seu nom artístic de Raúl Abril. La seva participació en el teatre amateur, li va proporcionar seguretat i desimboltura damunt els escenaris, cosa que li facilità la carrera de solista, malgrat no destacar per la seva potència vocal. Cap al 1942 forma part de diverses orquestres de renom com la Orquesta Plantación, l’Orquestra Beltrán i la de Martín de la Rosa. El 1943 va decidir crear la seva pròpia orquestra, que primerament es va conèixer com a Melodians i, ben aviat, va adoptar el seu propi nom.

La dècada de 1940 va ser la del seu major èxit, essent força conegut arreu de l’estat espanyol a través dels aparells de ràdio amb vàlvules de l’època, on cantava, amb veu avellutada i nasal, que accentuaven les gravacions de l’època, tots els èxits d’aquells anys: “Tico-tico”, “Siempre en mi corazón”, “Celos”, “Mi caravana”, “Las Ramblas de Barcelona”, “Mi casita de papel”… En aquests anys també va participar amb un petit paper en la pel·lícula ‘Melodías Prohibidas’ (1942).

Abril va aconseguir una popularitat creixent que va començar al Marisol, una sala de ball amb terrassa situada al peu del funicular de Montjuïc. Enrere havia quedat el seu passat com a soldat del bàndol republicà, integrant-se, de grat o per força, en el nou ordre franquista dels vencedors i fent-se un lloc com a solista d’orquestra.

A principis de la dècada dels 50 va instal·lar-se a Madrid, des d’on va continuar girant amb la seva orquestra arreu d’Espanya i apareixent en nombrosos programes radiofònics. A Madrid mateix, va treballar com a director artístic a la sala de festes Casablanca, càrrec que va ostentar fins a la seva mort l’any 1969, a 58 anys, a causa d’un vessament cerebral que li va provocar una apoplexia que va arrossegar els darrers anys de la seva vida.

Si us fa gràcia escoltar com cantava aquest porrerà que va ser una celebritat els anys de postguerra, mireu els enllaços al final de l’article.

UNA FAMÍLIA PROLÍFICA

Dels germans porrerans Juncosa Panadès, en Josep Maria no va ser l’únic que va reeixir professionalment. Si bé amb una fama de nivell més local, concretament a Tarragona, mossèn Enric Juncosa, també va brillar en el món de la música, encara que amb un matís més religiós: va arribar a ser organista de la catedral de Tarragona.

Joan Juncosa, per altra banda, va treballar a Ràdio Tarragona, com en Josep Maria, i va ser guionista del famós personatge ‘Maginet Pelacanyes’, creat per Josep Maria Tarrassa, que, pel fet de representar un escolar entremaliat, es prenia la llicència de parlar en català en la ràdio de la postguerra. Juncosa també apareixia en les històries d’en Maginet donant vida, a través de la seva veu, al personatge del professor (Don Ramón) que solia renyar i alliçonar l’entremaliat Pelacanyes.

Joan Juncosa també va conduir, com a locutor, programes de ràdio com ‘Variedades’, ‘Noticiario de la Jornada’, ‘Primera hora’, ‘El Trole’ o ‘Radio Deportes’, participant en les retransmissions radiofòniques del Nàstic de Tarragona, del qual arribaria a ser president de la secció de futbol.

De fet, Joan Juncosa va col·laborar a la ràdio local fins poc abans de la seva mort, el 2011, a 95 anys, per aquesta raó va rebre el premi Ciutat de Tarragona de Comunicació, que atorga l’Ajuntament de Tarragona, l’any 2006.