Píndoles de Dossier: ELS PRIMERS ENTERRAMENTS AL PRIORAT

Què passava quan es morien els antics pobladors del Priorat?

El Dossier que es va presentar a la Unesco per a la candidatura Priorat-Montsant-Siurana, és un extens document amb informació única de la comarca i els seus paisatges.

El Dossier que es va presentar a la Unesco per a la candidatura Priorat-Montsant-Siurana, és un extens document amb informació única de la comarca i els seus paisatges. Aquest es va redactar entre el 2011 i el 2017, amb un contingut de més de 1.600 pàgines exposant els temes que fan del Priorat un territori singular i elegible com a Patrimoni Mundial de la Unesco. Per tal de fer-lo assequible a tothom iniciem aquesta sèrie de píndoles on desgranem informació del Dossier de forma amena.

Fa poc hem celebrat Tots Sants, la gran festa dels morts per al cristianisme, parlem dels enterraments més antics que s’han descobert al Priorat.

Encara que el costum d’enterrar els cadàvers, i, per tant, d’intentar donar sentit a la mort, es remunta al paleolític, l’arqueologia no ens en mostra evidències a Priorat-Montsant-Siurana fins al període neolític, encara que escasses. 

Es tracta d’una única tomba en cista de lloses, a l’indret anomenat Mas de l’Abella a Cornudella de Montsant, on es van enterrar dues persones, un home i una dona, acompanyats d’un important aixovar funerari amb diversos fragments de sílex, set destrals de pedra polida, dinou comptes de collaret de cal·laïta i una de calcària, un ullal de porc senglar fragmentat i diversos punxons sobre ossos llargs tallats longitudinalment.

Ja en el període calcolític (2.200 a 1.800 a.C.), amb els primers metalls (bàsicament el coure) hi ha evidències de costums funeraris als jaciments de la cova del Bassot (Capçanes), la cova de les Carboneres (Cornudella), el sepulcre I de la serra de les Quimeres (Falset), la Coveta de l’Heura (Ulldemolins) i les coves I i II del Solà de la Vila i la cova de L’Arbonès (Pradell de la Teixeta).

En aquest període els cadàvers eren inhumats en abrics o coves naturals que funcionaven com a mausoleu col·lectiu d’un grup de població; així, mitjançant els rituals de la mort, enaltien la col·lectivitat. 

Alguns cadàvers, però, malgrat estar enterrats  junt amb altres cossos, tenien un tractament específic que els diferenciava. La presència d’ofrenes funeràries posa de manifest tant la funció d’exaltació col·lectiva com la representació d’estatus social en els ritus funeraris.

Cap al bronze final (1300 – segle VIII a.C.) la població del Priorat es desplaça des de les muntanyes cap al Baix Priorat –més fèrtil i fàcil de conrear– i apareixen els anomenats camps d’urnes, en els quals s’abandonen els enterraments col·lectius i s’incinera els cossos.

Una de les necròpolis més antigues d’aquesta mena se situa, però, al nord del territori. Es tracta de la de les Obagues (Ulldemolins) on trobem un cementiri d’aquest tipus, amb osseres en loculi, caixes o nínxols de pedra, que contenen les restes incinerades dels morts i cap altra mena d’objecte, a excepció d’una tomba infantil que va acompanyada d’un petit dipòsit de bronzes. 

Al sud, en aquest període apareixen els primers poblaments clarament estructurats. Les primeres mostres del període corresponen a jaciments funeraris (entre els quals destaca la necròpolis del Calvari del Molar (de finals del segle IX a 575-550 aC) i poblats aglomerats, planificats, amb una estructura de caràcter protourbà i amb construcció en pedra i terra).

La necròpolis de Tosseta (Guiamets), una mica més tardana que la del Molar, és també un exemple singular, que a més ha proporcionat un lot de braçalets de bronze decorats de remarcable singularitat i qualitat.

Quan es produïa una mort, es preparava i vetllava el cadàver i després es cremava en una pira. Un cop acabada la incineració, se’n recollien fragments d’ossos i cendres que es guardaven en una ossera (un got de ceràmica), que es duia la necròpolis i s’enterrava en una petita cavitat, usualment coberta amb un bol o plat o amb una tapa plana de pedra. Aviat es començà a acompanyar l’ossera amb ofrenes consistents en aliments per al més enllà i en objectes preuats, guarniments del mateix cadàver (polseres, collarets i fíbules per a la vestimenta) i també objectes d’altres tipus, com ara petits ganivets.