Els regants del Priorat Sud veuen la llum al final del túnel

Publicat per Marc Pascual

10 de febrer de 2025

On 10 de febrer de 2025

Entrevistem Eugeni Vecino, Secretari Tècnic de la Comunitat de Regants del Baix Priorat

Des de fa unes setmanes ja es treballa a Móra la Nova en les obres de construcció de la connexió de les aigües del riu Ebre amb la xarxa de reg de la Comunitat de Regants del Baix Priorat, que inclou 1.400 hectàrees de 7 pobles: els Guiamets, Masroig, Capçanes i Marçà, al Priorat i Garcia, la Serra d’Almos i Darmós a la Ribera d’Ebre.

Després de tres anys horrorosos de sequera, amb un pantà que, a més, pateix unes pèrdues d’aigua inassumibles, els regants del Baix Priorat comencen a veure la llum al final del túnel amb el començament d’aquestes obres, que en vuit o nou mesos han de proporcionar aigua de reg als seus usuaris.

El passat 24 de gener es va escenificar l’inici d’obres amb la presència del president de la CHE, Carlos Arazona, que és qui executa l’obra de 5,7 M€, a càrrec del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, el conseller d’Agricultura, Pesca i Alimentació, Òscar Ordeig i el president de la Comunitat de Regants del Baix Priorat, Miquel Escoda.

Conscients de la importància d’aquestes obres per redreçar l’economia del Baix Priorat i per permetre als pagesos tirar endavant les seves terres, a Prioritat hem volgut mantenir una xerrada amb el secretari tècnic d’aquesta comunitat de regants, el morenc Eugeni Vecino, que coneix millor que ningú ‘les interioritats’ d’aquesta important xarxa de rec, i l’estat de les obres d’interconnexió.

Després de tants contratemps, deveu estar contents (sou els primers que tindreu aigua de l’Ebre per regar). Des de 1929 que ja ‘tenim aigua de l’Ebre’, ja que la concessió de l’embassament dels Guiamets, especifica que som de la mateixa conca de l’Ebre i, de fet, les fugues que té l’embassament van a parar a l’Ebre. Per a fer aquesta obra no hem hagut de demanar concessió; que la tenim. A naltros, l’aigua ens ve de l’Asmà, que és un afluent del Siurana.
Ens pots explicar breument en què consistiran aquestes obres? Consisteixen en una canonada d’una mica més de 9 quilòmetres que va des del riu Ebre fins a la canonada principal de la nostra Comunitat, de la nostra xarxa de reg i en una bomba que treu aigua de l’Ebre. Aquesta passa per uns filtres i fa cap a un dipòsit que és al costat mateix del riu, i des d’aquí hi ha dues bombes de 75 l/s que bomben l’aigua cap a la nostra canonada principal. S’injecta, doncs, directament a la xarxa de rec sense passar pel pantà.

Consisteixen en una canonada d’una mica més de 9 quilòmetres que va des del riu Ebre fins a la canonada principal de la nostra Comunitat

I, per una altra banda, com teniu les obres per segellar les importants fugues que pateix el pantà dels Guiamets (comentaves en una entrevista que com a comunitat gasteu 1 hm³ cúbic d’aigua a l’any, però l’embassament en perd 2,5 en el mateix període). L’any 2022 la Confederació va fer un estudi geofísic per veure per on fugava l’embassament. L’estudi va concloure que existien unes fugues prou importants a prop de la paret de l’embassament, i va marcar una sèrie de coses a fer per a posar-hi solució. Cap a finals del 2023 va venir una empresa i va començar a practicar infiltracions de formigó líquid per a segellar estes fugues. El juliol de 2024, esta empresa va marxar a causa del Pla Alfa (risc extrem d’incendis) i encara no han tornat. El terreny on hi ha les fugues està format per roca calcària que té moltes esquerdes i fa moviments. Aquest terreny calcari hi és des de la paret de la presa fins a 50 metres enrere. A partir d’aquests metres ja venen les argiles i els llims, que són del tot estancs. De fet, al seu dia, la presa és va fer on és ara perquè és el lloc més estret de l’embassament i, per tant, calia gastar menys formigo per a fer la paret de la presa i sortia més barat. El cas és que la mateixa paret de la presa és impermeable i no té fugues, el problema son els metres de roca calcària que té al darrere. Si la presa s’hagués ficat 75 metres atràs, no tindríem estes pèrdues.

Amb el nou Govern d’Illa, ha canviat alguna cosa pel que fa a solucionar els problemes del Priorat i, especialment, els dels seus pagesos? Bé, sembla que estiguin més atents al territori… Amb los governs anteriors mos vam adonar que naltros, aquí, estem una mica deixats de la mà de Déu, estaven més pendents d’altres zones de Catalunya que no pas de la nostra. Estos sembla que s’han ficat les piles i estan pendents de naltros, també. Però de paraules no se’n viu, i això ho haurem de valorar al cap dels anys.
El nou Pla Especial de Sequeres que ha redactat la CHE inclourà una nova unitat territorial separada de la unitat del Baix Ebre, la del riu Siurana. Com valores aquesta diferenciació? Naltros ara pertanyem al ‘Bajo Ebro’, que va de Mequinensa fins al Delta. A naltros, com a Comunitat de Regants, no mos han comunicat res. En totes aquestes coses, com a més petit ets, millor per a aconseguir coses.

La sequera us ha fet molt mal. Podries fer-nos un balanç econòmic i humà dels seus efectes entre els vostres usuaris? Naltros som una mica més de 600 regants i vam fer números lo 2023 i vam concloure que vam deixar de facturar uns 29 M€ i el 2024, passen dels 35 M€, segur. Hi ha moltes plantacions mortes, especialment de cirerers, que s’hauran d’arrencar, ja que estan tots morts. La vinya ha quedat tocada en un 70% i l’any passat vam perdre un 60% de producció.

La situació és complicada; jo sé de gent que ha plegat de pagès. No sé exactament quanta gent ha plegat perquè les finques les segueixen mantenint dins de la comunitat i, tal vegada, si tornen a tenir assegurat el subministre d’aigua, tornen a reenganxar-se. Sé d’un parell que m’han dit que si torna l’aigua, tornaran a fer de pagès.

Lo 2023 vam concloure que vam deixar de facturar uns 29 M€ i el 2024, passen dels 35 M€

Perquè, a part de l’aigua, la pagesia té el problema del preu del producte. L’any 99, el preu del raïm era el mateix que ara.

Tu creus que la presa, algun dia, podrà tornar-se a omplir pels seus propis mitjans, per l’aportació del riu Asmà? Naltros portem des del 2007 amb la modernització del reg i no havíem estat mai en esta situació. Jo espero que aquest episodi de sequera s’acabi i que tornin les màquines a segellar l’embassament. L’embassament té 11 hm³ de capacitat, i naltros només en necessitem un. Només que s’ompli la meitat de l’embassament, ja podríem regar tres anys sense que plogui. La nostra Comunitat ha invertit molt per a modernitzar la xarxa de rec i fer-la més eficient: ara mateix tenim l’orgull de tenir una xarxa de rec amb el 95% d’eficiència, que és moltíssim.
Si tinguessis una vareta màgica, quines solucions aplicaries al Priorat perquè revifés tant econòmica com demogràficament? Jo crec que lo Priorat, tal com és, és com s’ha de mantenir. Som pobles petits i la seva gent té un respecte pel territori molt gran. Jo, això que hàgim de créixer molt… Si es fan les coses com s’han de fer, tenint aigua i mantenint los valors d’agricultura, territori i paisatge, i amb turisme sostenible, lo Priorat viurà; i no ha de dependre de ningú de fora per a fer-mos valer i per a mantenir-mos com estem.

L’únic que los pagesos demanen és tenir aigua i assegurar les collites. La solució també seria apretar l’administració perquè reverteixi lo transvasament cap a Riudecanyes. Hi ha solucions; sé que estan redactant un projecte per aprofitar les aigües de l’EDAR (estació depuradora) de Reus i col·locar unes basses que s’omplin d’esta aigua i la puguin aprofitar els regants de Riudecanyes.

L’aigua de l’EDAR que aniria a Riudecanyes són uns 13 hm³ anuals; això és molt, més del que necessiten ara els regants de Riudecanyes. Jo crec que amb aquesta aigua potser es podria revertir l’espoli del Siurana.

Una altra cosa és prescindir totalment de l’embassament de Siurana. Jo crec que al segle XXI els embassaments són necessaris; i després respectar la regulació del cabal ecològic que toqui o el que determinin els tècnics per a que es desenvolupin la fauna i la flora del riu i que tots els pobles per on passa, tinguin aigua del Riu Siurana.

També fora bo que l’administració fes una bona gestió forestal per poder aprofitar les anomenades aigües verdes (la part de la precipitació que cau al bosc i que retornarà a l’atmosfera a través de la mateixa vegetació), i això es fa esclarissant el bosc en zones molt denses. De tota manera, no podem permetre que vingui gent de fora a dir-mos com ho hem de solucionar. Les iniciatives han de sortir d’aquí i hem de decidir què volem naltros mateixos.

Quan creus que podreu començar a regar de nou? Naltros apretarem per a començar a regar a finals de maig o principis de juny, tot i que l’obra està prevista d’aquí vuit o nou mesos. Naltros necessitem regar abans, si no tornarem a perdre una altra collita, i no ens podem permetre aquest luxe; els nostres comuners estan desesperats. Si mos plogués i mos entrés aigua -d’aquí a maig- a l’embassament, ni que sigui 1 hm³, ja ho tindríem solucionat, el que hi ha ara no arriba a 1 hm³ i està per sota de la comporta de captació, i encara va perdent.