(15 de febrer. Centre de l’Aigua, Masia de Can Font de Manresa)
El dia 15 de febrer va tenir lloc a Manresa una jornada que va ser el tret de sortida del projecte LAVIRAL, Escola Radical d’Arts i Ciències. Un equip de Prioritat, en col·laboració amb el Centre Quim Soler, vam assistir-hi i també vam comptar amb la participació de la Plataforma pel Riu Siurana en la sessió de treball de la tarda.
La Jornada va començar amb la benvinguda de l’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central i de l’equip del projecte LaViral, sorgit de la colaboració entre Tramoia Cultura i el Centre Quim Soler del Priorat , el Centre d’Art i Natura de Farrera, i el Konvent de Cal Rosal del Berguedà, i que es durà a terme amb l’ajuda de l’equip tècnic format per Clara Saperas, Vanesa Freixa i Marta Pons.
LaViral parteix d’una mirada que vol impulsar i ser part d’una cultura arrelada i compromesa, explorar un mètode de treball multidisciplinar que pugui inspirar les comunitats locals i intervenir en les polítiques públiques des de noves mirades per afrontar els reptes de l’emergència climàtica. En aquesta prova pilot de 6 mesos es treballarà la temàtica de l’aigua.
Seguidament va ser el torn de paraula dels centres culturals que són part de Laviral i organitzen i acullen la comunitat d’artistes i científics durant les estades que faran al territori. Des del Centre d’Art de Farrera, Fien Groffils va parlar de l’economia del Pallars lligada a l’aigua com a recurs (turisme, ràfting, esquí, ramaderia, aigua de boca…). L’equip multidisciplinar de Laviral coneixerà de prop com funciona el sistema hidràulic local, com es gestiona i quin impacte té, què passarà en el futur si les tendències hídriques segueixen en davallada.
Des del Centre Quim i Soler del Priorat, Roser Vernet va parlar de l’aigua en relació amb la pervivència de la comunitat i del paisatge agrari. Amb el projecte de Laviral es vol posar sobre la taula la qüestió de l’espoli de l’aigua a la comarca i fer visible i comprensible què està passant, tant a la comunitat com també cap enfora.
Des del Konvent de Cal Rosal es va posar èmfasi en l’origen industrial del lloc i en l’utilització de l’aigua del llobregat com a recurs econòmic i de vida. És un espai travessat per la història i encara en l’actualitat trascendent per la sobrexplotació que s’en fa i per la centralització i la dependència de l’aigua del riu per part de diversos municipis i per un gruix important de la població.
La ponència d’Annelies Broekman va ser molt esclaridora de la problemàtica de l’aigua a la regió mediterrània. Annelies va posar sobre la taula dades generals molt rellevants (temperatura de l’aigua, canvis en la manera de ploure, qualitat de l’aigua, pèrdua de biodiversitat…). Va remarcar que el problema és el “desajust” entre l’oferta i la demanda d’aigua, i que per tant cal diferenciar entre la sequera i l’escassetat; la primera té a veure amb una davallada de les pluges i la segona es relaciona amb els usos, la gestió… En el marc del sistema actual existeix una set infinita d’aigua, el problema és el model de creixement i desenvolupament que tenim. La tecnologia que volem que ens salvi té un cost econòmic, energètic, social i ambiental enorme, que cal tenir en compte. Les conques són SITEMES HIDROSOCIALS, les persones som part del cicle de l’aigua i per solucionar els problemes que tenim hem de parlar de les funcions i els valors asociats a l’aigua, passar d’un model que busca satisfer la demanda a la priorització del manteniment de la salut de les masses d’aigua i els ecosistemes.
Després de la pausa-café, Sandra Sotelo Reyes i Javier Rodrigo Montero es van preguntar què arribem a transformar amb els projectes culturals comunitaris i van explicar la seva experiència en aquest sentit. La primera va parlar del projecte de les “Corageous conversations” (converses coratjoses), unes converses obertes on es va a dialogar amb el cor per davant, sense la pretensió de convèncer a ningú, obrint vies de reflexió i sense necessitat d’anar a defensar una postura tancada. Es posen sobre la taula els futurs que desitgem dins els límits del planeta i els drets humans. Javier Montero va explicar l’experiència a Barcelona de la política cultural comunitària i la relació amb l’administració pública local. És important recuperar les sobiranies culturals, el dret a decidir com es gestionen els equipaments culturals i els recursos econòmics associats a ells. També va parlar de l’eina del “balanç comunitàri”, un segell de co-validació dels projectes entre la comunitat i l’administració.
Aquesta introducció per part dels dos ponents va donar lloc a la dinàmica de “La Peixera” on diverses persones assistents van rellevar als ponents successivament i van explicar els seus projectes culturals transformadors (festival de les arts comunitàries, construcció de patrimoni literari, art descalç per la terra, projecte Oh!….).
A la tarda va tenir lloc una sessió de treball que va constar d’una dinàmica sobre el funcionament grupal dels participants al projecte Laviral, dinamitzada pel col·lectiu Posidònia. També es va realitzar una breu introducció a les problemàtiques territorials que coneixeran de primera mà el comboi d’artistes i científics durant les seves estades a les diferents comarques.
