Blog

La revolta pagesa

La pagesia de tot Europa s’ha revoltat i, curiosament, són molt similars les problemàtiques que es reclamen. Per situar-nos, tot seguit es recullen les queixes:

  • Els baixos preus amb què es paguen els seus productes, en part a causa del poder que tenen les grans distribuïdores que marquen uns preus a la baixa, moltes vegades per sota del cost de producció, així ells es queden els beneficis.
  • La poca sensibilitat d’empreses agroalimentàries catalanes i estatals que compren producte de fora per transformar-lo i vendre’l a les nostres tendes, supermercats i grans superfícies.
  • La paperassa que s’obliga a emplenar.
  • La nova PAC.
  • Les restriccions de productes fitosanitaris que es prohibeixen a Europa, sense esperar a tenir una alternativa nova de protecció per als cultius, tot i que països tercers poden continuar utilitzant-los.
  • L’entrada de productes alimentaris que no compleixen les normatives europees.
  • La pressió de la fauna salvatge als cultius.
  • La indefensió davant de l’administració, que moltes vegades tracta als pagesos com a delinqüents si fan una actuació errònia, etc.

A finals del mes de gener, els agricultors francesos van començar les protestes, i a començaments de febrer són els pagesos catalans els que han sortit al carrer per exposar el seu descontentament. En una bona pensada, es va decidir anar a Barcelona, dimecres 7 de febrer. Veure entrar aquella llarga caravana de tractors per la Diagonal, la Gran Via i la Meridiana impressionava! De fet, la gent del carrer va sortir a aplaudir-los i tant el president de la Generalitat, Pere Aragonès, com el conseller d’Agricultura, David Mascort, es van reunir el mateix dimecres a la tarda amb els representats agrícoles.

L’endemà, el dia 8, una altra representació de pagesos, els de la Plataforma 6F, van ser escoltats per la Comissió d’Agricultura del Parlament de Catalunya. Sembla que s’ha aconseguit el compromís de replantejar diverses de les demandes del sector primari de la majoria de grups polítics. Tot seguit s’exposen els compromisos adquirits:

1- Agilitzar el pagament de les subvencions, a més, a Catalunya les bestretes van molt endarrerides.

2- Revisar la burocràcia, disminuir-la i poder fer en una sola finestra tots els tràmits administratius. Ha causat molt rebombori la implantació del “Quadern de camp digital”, que aviat serà obligatori. S’ha adquirit el compromís que aquesta mesura sigui lliure i que hi hagi incentius per al pagès que l’ompli.

3- Revisar les restriccions de l’aigua per a les granges i cultius. No es pot reduir l’aigua que necessiten els animals, perquè és possible que moltes explotacions ramaderes hagin de tancar abans que morin els animals per deshidratació. En el cas de l’agricultura, també els arbres fruiters, la vinya o la fruita seca necessiten aigua, i caldria assegurar-ne un mínim per garantir que els cultius llenyosos no morissin.

Aquí al Priorat, a més, tenim una sequera extrema, amb tots els pantans buits i el transvasament injust i, segurament, il·legal del Siurana. La proposta d’omplir-los amb aigua de l’Ebre podria ser un remei, però aquí reclamem que l’aigua del Siurana es quedi a la nostra conca, d’aquesta manera no caldria el transvasament de l’Ebre.

L’administració també ha de tenir clar que l’activitat agrícola de qualitat necessita un entorn adequat, que estigui net, que sigui entenedor. Les activitats industrials massificades anul·len l’agricultura d’excel·lència, que és l’única que podem fer per ser competitius i viables econòmicament. Cal, doncs, protegir les zones agrícoles de les grans instal·lacions d’energies renovables, dels polígons industrials a tort i a dret, de les grans línies d’evacuació d’energia que trinxen el territori…

Un altre factor que dificulta la viabilitat de moltes famílies pageses és la variabilitat dels interessos del diner per al finançament de l’explotació. Europa ha apostat per una política de pujada de l’Euríbor per reduir la inflació. Tanmateix, caldria replantejar un Euríbor fix per a determinats sectors de l’activitat econòmica, per evitar que aquesta inseguretat aboqui als pagesos a plegar.

I la revolta encara no ha acabat. Pagesos dels Pallars i l’Alt Urgell van sortir el divendres 9 de febrer per les carreteres en manifestació. El descontentament és gran. Hi ha el sentiment general que l’administració ha tingut poca sensibilitat pel sector durant molts anys. L’actual situació ve de lluny i no ajuda gaire certes posicions, com per exemple, que alguns tractors fossin multats de retorn de Barcelona… Així que, com diu l’himne català, “Ara és hora segadors, ara és hora d’estar alerta, per quan vingui un altre juny, esmolem ben bé les eines”.

JOAN ASENS