Blog

L’èxit de la Fira del Vi fa oblidar per un cap de setmana els problemes del Priorat

L’esdeveniment tanca amb un balanç positiu de visitants i vendes i amb una organització que frega la perfecció

Aquest passat cap de setmana es va celebrar la 29a edició de la Fira del Vi a Falset, i ha conclòs amb unes xifres de rècord (64.000 degustacions enfront de les 57.000 de l’any passat) i repetint, com a mínim, els 35.000 visitants de l’any passat amb un dia menys de certamen.

També pot estar ben cofoia l’organització, que ha aconseguit, redistribuint els espais, que no es formessin les aglomeracions d’altres anys -malgrat que dissabte el recinte era ple de gom a gom- i que tant expositors com visitants es mostressin contents per com s’ha desenvolupat tot plegat.

Prioritat va ser present a la Fira a través dels seus participants associats que disposaven d’unes lones amb els principals objectius que perseguim, i unes butlletes per a poder-se’n fer soci.

Parlem amb els nostres representants

Hem parlat amb diversos expositors socis de Prioritat que ens han volgut fer cinc cèntims de com els ha anat la Fira i de si la gent s’ha interessat o no pel nostre missatge. Ens han donat el seu punt de vista Xavi Peña i Pilar Just, del Celler Sant Rafel; Salvador Burgos, de Mas Sinen; Neus Cubells i Ricard Miró, del Molí de l’Oli Miro-Cubells; Jaume Folch, de Cellers d’Scala Dei i Joan Asens, d’Orto Vins i Xavi Domènech, d’Ètim.

 Xavi Peña i Pilar Just, del Celler Sant Rafel

Pel que fa a l‘assistència, tots els cellers consideren que ha estat igual o inclús millor que la de l’any passat, amb un divendres a la tarda molt concorregut i un dissabte que va fregar el col·lapse. Les vendes, tant de tiquets com d’ampolles, han anat a l’alça i s’ha pogut fer promoció de producte, de D.O. i de comarca.

Neus Cubells i Ricard Miró, del Molí de l'Oli Miro-Cubells

Quan parlem sobre l‘organització de la Fira, tots els organitzadors la qualifiquen d’excel·lent i es mostren molt satisfets i si hi ha alguna cosa a dir, és només que estaria bé que s’incrementés la presència de professionals (distribuïdors, importadors, vinoteques, restauradors, prescriptors…) i els agradaria que algú els recollís les ampolles buides, ja que els contenidors de reciclatge de vidre són una pel lluny i se’ls fa una mica feixuc dur-les quan acaba la jornada.

La tipologia del públic assistent és bàsicament del que s’anomena wine lovers, amants del vi, en totes les seves facetes i variants (parelles, famílies, grups) de Catalunya, l’Estat Espanyol i d’arreu del món. Aquest perfil està molt interessat en tot allò que envolta el món del vi i de l’únic problema que tenien consciència pel que fa al Priorat, era de la sequera. De gestió de l’aigua, habitatge, despoblació, manca de relleu generacional, etc., no en sabien massa res, i de fet, destaquen els nostres expositors, és normal i se’ls ha d’agrair el simple fet de visitar-nos, allotjar-se a la comarca i comprar els nostres productes.

El missatge de Prioritat, però, ha topat amb certs obstacles que n’han impedit una difusió notable: la massiva assistència de públic no facilitava la tasca d’informar i sensibilitzar. Sí que és cert que en alguns moments de més calma s’ha pogut explicar una mica qui érem i què volíem, però el format i la forma de comunicar, potser no han estat els més adients.

Això no obstant, molts dels expositors ens han dit que des dels seus cellers i molins, sí que solen explicar als nombrosos visitants el projecte de Prioritat, de preservació del paisatge i suport als seus pobladors, i el material que els hem proporcionat (lones i butlletes) els serà de gran utilitat en aquesta tasca.

La visió de Priorat Enoturisme

Priorat Enoturisme és l’associació de petits empresaris de la comarca que aposten per un turisme sostenible basat en els valors de la vinya i el vi -però també de l’oli-, format per una seixantena llarga d’allotjaments, restaurants, vinateries, cellers, molins d’oli i d’altres activitats relacionades.

Sara Fernández i Jordi Ustrell, de Priorat Enoturisme

Ens reben al seu estand la Sara Fernández i en Jordi Ustrell. Coincideixen en que la Fira els ha anat força bé i que, malgrat que el seu objectiu era donar-se a conèixer, han pogut fer alguns contactes de possibles socis així com pedagogia del que per a ells és el turisme sostenible.

Reclamen a les administracions, per tal que la comarca pugui desenvolupar-se de forma sostenible, fibra òptica a tots els pobles, habitatge per qui hi vulgui venir a viure i facilitats, en general, per a la gent que vulgui venir a teletreballar, ja que consideren que som en un lloc ideal, però en el que manquen serveis.

La veu de les cooperatives

Enguany les cooperatives de Falset-Marçà i la Vinícola del Priorat, compartien estand i, com la resta d’expositors, les impressions han estat més que bones. Abillats amb unes samarretes que amb l’eslògan ‘Treballem plegats per la terra’ deien molt de la seva missió, Damià Fabra, gerent de la Vinícola del Priorat i Xavi Domènech, de la Cooperativa de Falset-Marçà, van compartir amb nosaltres la seva visió de comarca i els seus projectes.

També ens han fet cinc cèntims del projecte ‘Intercooperació’ en el qual tres de les cooperatives històriques del Priorat (Falset-Marça, Vinícola i Agrícola de Cabassers) han emprès un projecte de col·laboració per aprofitar les fortaleses de cadascuna i beneficiar-se’n plegades.

Per Domènech, aquest projecte significa que les cooperatives han fet ‘un pas endavant tornant als nostres orígens‘ per ser útils a la gent del territori amb projectes d’habitatge, comunitats energètiques, relleu generacional o accés a la terra. Es tracta que les cooperatives siguin part activa en la solució d’aquests problemes. S’està concloent la primera part del projecte i les tres cooperatives estan obertes a incorporar-ne algunes més que han mostrat molt interès a participar-hi.

Segons Domènech cal que les cooperatives ajudin els petits productors a ser propietaris de les seves parcel·les, com havia estat des de sempre, perquè la sobirania sobre la terra continuï sent de la gent del Priorat.

UN VI AMB GUST DE COOPERATIVA: La Cooperativa de Falset-Marça ha ofert per a tastar el seu nou vi Fuïna, un negre ecològic de garnatxa i carinyena amb missatge. I és que a l’etiqueta du la següent llegenda: “Glops de cooperativisme i economia rural per a fer créixer la sostenibilitat i el valor d’aquesta terra que estimem tant”. No hi podem estar més d’acord.

Valoració de la D.O. Montsant

Una comarca amb dues DO: Priorat i Montsant, ambdues representades a la Fira. Així com ningú de la DOQ Priorat va poder intercanviar impressions amb naltros, sí que ho va fer el secretari de la D.O. Montsant, Pau Sabaté.

Per Sabaté, el més important, pel que fa a la Fira, és que està plenament consolidada, que funciona i que agrada. Pel que fa a la singularitat de l’existència de dues denominacions d’origen a la mateixa comarca, els visitants es mostren sorpresos, però quan se’ls explica ho comprenen. Són dues tipologies de paisatge, de maneres de fer, de conrear la terra, que lluny de fer-se nosa es complementen i enriqueixen mútuament.

El model pel qual aposta la D.O. és el mateix que el de Prioritat, un model compartit per ambdues Denominacions que posa èmfasi en la singularitat agrícola, paisatgística i social del Priorat.

Un alcalde exultant

Quan ens ha atès l’alcalde de Falset, Carlos Brull, se’l veia satisfet, i no és per menys: èxit d’assistència, èxit d’organització i èxit de difusió: totes li han post. 64.000 degustacions ahir a les sis de la tarda, cellers i restauració contents, un divendres a la tarda concorregut com mai, un dissabte de bogeria -on res no es va desbordar- i un diumenge més tranquil però productiu.

Tanmateix, allò que satisfà més Brull, segons les seves paraules és que ‘sabem què volem, sabem com ho hem de fer i això ens ajudarà, sens dubte, a donar dinamisme tot l’any a Falset i a tota la comarca’.

Per a Brull cal fer polítiques actives d’habitatge, per a fer front al despoblament, per a facilitar el relleu generacional, cal que esdevinguin el cavall de batalla de totes les institucions i cal reivindicar-se i ser escoltats per les grans institucions del país com a una realitat singular.

Cal garantir l’accés a l’aigua i fer-ne una bona gestió, cal que el jovent que vulgui viure de la terra pugui fer-ho dignament i sense entrebancs. La clau de tot, segons Brull, és que hi hagi feina que, al cap i a la fi, és la millor manera de fixar gent al territori. I en tots aquests aspectes els Ajuntaments cal que facin ‘tot el que puguin i més’.

El Consell Comarcal rema en la mateixa direcció

Finalment, no volem deixar passar l’oportunitat de canviar impressions amb Toni Muntané, vicepresident primer del Consell Comarcal del Priorat. Per a Muntané el balanç de la Fira és molt positiu, i la qualifica d’autèntica ‘Festa Major de la comarca’ així com d’una potent injecció econòmica que ha posat el Priorat al mapa.

Com a empresari de la restauració que és, hem volgut preguntar a Muntané com és que costa tant trobar restaurants de cuina tradicional a la comarca, quan abans n’eren la gran majoria, malgrat que la demanda existeix i que ´la gastronomia és un tret identitari i cultural que també ens defineix.

Muntané reivindica la cuina tradicional, la de la cassoleta, la de la truita amb suc, que assegura que ofereixen al seu establiment. La causa de desaparició de tantes fondes que atresoraven la cuina de les àvies, afirma que es pot deure al fet que, per una banda, les noves generacions no han volgut continuar la feina dels pares per considerar-la ‘massa esclava’, i per una altra, la majoria dels joves cuiners s’estimen més fer ‘cuina d’autor’ i donar un accent propi i creatiu als seus restaurants.

Un baló d’oxigen en un context complicat

La fira del vi ha esdevingut per dret propi en el principal esdeveniment social i econòmic del Priorat al llarg de tot l’any. L’esdeveniment es perllongarà durant el mes de maig amb l’anomenada Fira del Vi als Cellers on, prèvia reserva, es podran fer tastos de vins a peu de finca.

Després de la Fira, els reptes del Priorat segueixen sobre la taula, el futur continua sent incert i caldrà picar molta pedra per aconseguir un bon futur per a la nostra comarca i que aquest futur sigui com nosaltres, la gent del Priorat, volem. Però almenys la fira haurà servit per deixar de banda per uns dies els problemes que ens afecten i presumir, davant del món, de qui som i què fem.