Un aplaudiment als qui no voleu que morin els pobles, però no faciliteu l’accés a la terra, ni a l’habitatge als joves que volem quedar-nos
La comarca del Priorat, tot i ser una de les menys poblades de Catalunya, amb solament 9.360 habitants l’any 2023 (3a amb menys població), i haver experimentat un procés de despoblament continu durant tot el S. XX iniciat amb la crisi de la fil·loxera, comença a patir un seguit de problemàtiques més pròpies de territoris que no han perdut tanta població.
A principis de la dècada dels noranta hi ha un canvi socioeconòmic important, impulsat per la “revolució vitivinícola” que transforma l’economia de la comarca, situant el Priorat com una de les millors zones vinícoles del món.
Al mateix temps, es projecta la comarca com una destinació turística atractiva, tant pels vins que s’hi elaboren com pel paisatge que els representa, resultat de la simbiosi entre l’activitat agrícola que es desenvolupa en un territori d’orografia irregular i envoltat d’espais naturals de bellesa singular que caracteritzen el territori.
Tot i que és cert que la tendència de la pèrdua de població s’ha aconseguit frenar, estabilitzada en els valors actuals, també han sorgit problemes que ara amenacen el model de desenvolupament que s’ha construït, per exemple, pel que fa a l’accés a un habitatge digne i, en l’àmbit estrictament agrícola, amb l’accés a la terra.
Accés a l’habitatge
L’Estat espanyol travessa una forta crisi d’accés a l’habitatge, que ja ha recuperat els valors previs a la crisi immobiliària de 2008. Aquesta situació, que s’ha fet visible, en primer lloc, a les grans ciutats (Barcelona, Madrid, Donostia, Màlaga…), també està arribant a les zones rurals (més turístiques), que han vist com a augmentat el parc de segones residències i els habitatges destinats a l’activitat turística, reduint l’oferta existent i dificultant l’accés a les persones que hi volen treballar i/o viure de forma permanent.
A més, es calcula que a l’Estat hi ha 3,4 milions d’habitatges buits (13,6% del total) i a Catalunya 450 mil (11,6% del total) segons les dades del cens realitzat per l’INE el 2011, xifres molt superiors a la d’altres països europeus com Alemanya (1,8 milions) o Regne Unit (700 mil). Si parlem de lloguer, a Catalunya més del 40% de llars destinen més d’un 30% dels seus ingressos a pagar l’arrendament de l’habitatge on viuen, mentre que la mitjana europea se situa en el 28%, i a països com França o Suïssa entorn del 15%.
Gràfic: Resultats del cens d’habitatges buits realitzat per l’INE (2011)
Font: Elaboració pròpia amb dades del cens d’habitatges del 2011 de l’INE.
Aquesta realitat també ha arribat al Priorat, on cada cop és més complicat accedir a un habitatge digne a un preu raonable. Aquest fet frustra molts joves, que veuen com no poden iniciar el seu projecte de vida a la comarca, de manera que decideixen marxar a territoris veïns on els preus són més assequibles.
Les dades mostren com l’evolució dels HUT (habitatges d’ús turístic) segueixen una clara tendència a l’alça, passant de les 67 llicències de HUT que hi havia a la comarca el 2015, a les 223 que hi ha actualment. Si es compara amb el 2022, l’augment és del 20% només tenint en compte aquesta tipologia d’allotjament. A municipis com Margalef representen més del 17,5% del parc total d’habitatges, i una relació d’aproximadament 120 places d’HUT per cada 100 habitants.
Gràfic: Evolució de les llicències d’HUT al Priorat
Font: Elaboració pròpia amb dades del Registre de Turisme de Catalunya.
Tenint en compte aquesta situació, l’any 2022 es va aprovar una moció al Consell Comarcal sobre polítiques d’habitatge, on es remarcava la importància d’abordar la problemàtica de l’accés a l’habitatge a la comarca impulsant actuacions que garanteixin aquest dret.
En aquesta línia, s’ha elaborat una diagnosi sobre la situació actual de l’habitatge d’ús turístic (HUT) a la comarca, dimensionant l’oferta que hi ha en cada municipi, relacionant-ho amb el parc d’habitatges existent i amb la població censada en cada indret, i identificant aquells habitatges que s’anuncien i operen de forma irregular.
Al mateix temps, s’estan elaborant censos d’habitatges buits en cada un dels municipis de la comarca, amb l’objectiu d’identificar totes aquelles propietats que porten en desús almenys dos anys, comprovant l’estat que presenten (des de fora) perquè els ajuntaments tinguin informació actualitzada sobre la situació concreta del seu poble i puguin impulsar polítiques municipals per abordar el problema. Aquesta eina també serveix per identificar habitatges amb consums anòmals d’aigua, de manera que els consistoris també poden aprofitar la informació per actuar sobre aquest fet concret i corregir aquestes situacions.
Així doncs, s’estan impulsant actuacions per abordar la problemàtica de l’accés a l’habitatge al Priorat, però cal seguir aprofundint en l’estratègica comarcal en aquest àmbit i, buscar solucions innovadores que permetin assegurar el futur dels joves que volen impulsar els seus projectes de vida a la comarca.
Accés a la terra
El Miracle del vi, com alguns l’anomenen, ha posat el Priorat de nou al mapa, valorant la qualitat dels productes que es produeixen al territori. Priorat és terra de secà i agricultura artesanal i això es projecta en el gust i els aromes dels fruits de la terra. Malauradament, al contrari del que es podria pensar, el Priorat en els últims 30 anys ha perdut el 50% de la superfície agrària i continua disminuint amb una mitjana anual de 350 ha/any.
La disminució de la superfície conreada, a excepció de l’oliver que es manté, s’ha produït en tots els conreus inclosa la vinya. Sí que és cert, que la tendència del retrocés de la vinya s’ha frenat i augmenta lleugerament en els darrers anys, fet que no passa amb la resta de conreus.
Gràfic: Evolució superfícies conreades (1989-2020) Ha/any.
Font: elaboració pròpia amb dades disponibles del Departament d’Acció Climàtica Alimentació i Agenda Rural i Idescat.
A Aquesta realitat d’abandonament cal sumar-hi la manca de relleu generacional.
Gràfic: Distribució per edats dels titulars de les explotacions agràries. Priorat DUN 2022
Font: elaboració pròpia amb dades cedides pel Departament d’Acció Climàtica Alimentació i Agenda Rural.
En el gràfic podem veure que mentre el 35% de la pagesia ja supera l’edat de jubilació només el 10%, fins als 40 anys, es poden considerar joves incorporacions. El gruix de les explotacions en actiu es concentren en un 35% a 15 anys de l’edat de jubilació i en un 19% en professionals de mitjana edat. Aquestes dades evidencien la baixa taxa de renovació del sector.
Les dades analitzades també posen en relleu un canvi de model on s’està passant de la família pagesa o Explotacions Agràries Prioritàries a la figura dels assalariats agraris. La terra productiva s’està concentrant en poques mans i, sobretot en el sector vitivinícola, està quedant en mans de societats que tenen una gran capacitat d’inversió. De les 1.251 explotacions en actiu que teníem el 2020, 292 ja es trobaven en mans de societats, 64 de les quals amb seu fiscal fora de la comarca.
| Total particulars | 959 | |
| Total societats | 292 | 64 Seus fora Priorat |
| Total explotacions | 1251 |
Analitzada la situació, s’evidencia un cop més la caiguda del sector agrari i, per tant, l’augment potencial de l’abandonament de terres productives. Aquest fet suposa la pèrdua de la cultura pagesa, eix vertebrador de la societat rural, la vida als pobles i la gestió del paisatge. Les causes són moltes i complexes.
La política global i els preus que repercuteixen sobre la pagesia no ajuden gens, ben cert és. Però a la pregunta: I naltros que hi podem fer? Hi ha diverses respostes com ens suggeria la campanya de la pagesia jove del Priorat (interessar-nos, escoltar, manifestar-nos, comprar amb responsabilitat, etc. ) però hi ha un tema concret que també està a les nostres mans, igual que amb l’habitatge, facilitar l’accés a la terra.
Per parlar de l’accés a la terra hi ha dos aspectes concrets que cal posar d’amunt de la taula, tot i que en si mateixos són contradictoris. L’un és l’especulació del preu de la terra i l’altre el desarrelament de la propietat.
El primer, afavorit per l’interès en la comarca d’empreses inversores del sector vitivinícola que han arribat a pagar molts diners per una hectàrea de vinya, fet que fet ha provocat, en algunes zones del Priorat, un augment significatiu dels preus de la terra. Això no passa a tot arreu i el fenomen s’ha estabilitzat els últims anys, però l’especulació és una realitat que dificulta l’accés a la terra sobretot per als particulars.
El segon fenomen passa en direcció contrària, i és molt greu, sobretot en finques més aïllades i menys accessibles, que al Priorat en són moltes. Pubilles i hereus desarrelats que fa més d’una generació que no viuen a la comarca no saben on tenen les finques i en alguns casos no han fet ni els tràmits per arreglar la titularitat.
Moltes finques en un Priorat d’estructura minifundista que ja no paguen contribució rústica, queden en mans de la providència i on cap mena d’ús o gestió és possible a causa a la falta d’eines jurídiques per actuar sobre aquesta tipologia de terrenys dels quals no en coneixem ni la propietat.
Evidentment, les finques abandonades des de fa molts anys, en les quals el potencial agrari ha desaparegut, són complicades de recuperar ja que la inversió a fer-hi és molt elevada, però si es garantís la viabilitat, s’hi podrien fer altres usos com silvicultura, pastura…, o simplement facilitar la gestió forestal. Sense identificar els propietaris només ens queda encreuar els dits i que el destí les protegeixi del foc.
Tot el que s’ha comentat fins ara, són les raons del perquè el consell Comarcal va engegar el projecte del Banc de Terres, tenir un punt on centralitzar la informació, tant de la propietat com de particulars que per un motiu o un altre volen tenir accés a la terra i ajudar-los a fer contractes amb garanties jurídiques.
Enguany, comencem una segona etapa del Banc de Terres i hi afegim un nou repte en la seva funcionalitat, donar suport al teixit agrari de la comarca. La forma de treball que es proposa és la governança participada i poder col·laborar i sumar esforços amb el mateix sector, mitjançant el fòrum agrari del Priorat i els diferents agents del territori que tenen capacitat tècnica i recursos per poder promoure infraestructures de suport al teixit agrari i implementar eines i accions pròpies de comarca.
Cal afrontar aquest repte amb determinació, aprofitant les característiques que ens diferencien com a territori, i continuar treballant de forma conjunta per capgirar les tendències d’un futur, si més no, incert. Si de fora no ens ho arreglen… potser ha arribat el moment d’arremangar-nos.
Marc Llurba i Mireia Vilamala, tècnics del Consell Comarcal del Priorat
Aprofitem per donar suport a la Revolta Pagesa. La seva fi és la nostra mort!
