Si heu anat seguint el bloc sabreu de la importància del Pla de Gestió en el procés de candidatura. En una de les darreres entrades remarcàvem que el document ha de proposar una gestió eficient del territori que demostri la maduresa de la comarca amb el màxim suport del món local i de la societat.
Avui podem dir que les bases que han de permetre complir amb aquests objectius són cada cop més sòlides, ja que la diagnosi de situació que ha de donar pas a l’etapa de propostes d’actuació està gairebé enllestida.
En aquest punt cal remarcar, tot i que pugui semblar evident, que la coherència i la idoneïtat de qualsevol proposta dependrà de l’encert d’aquesta diagnosi. És per aquest motiu que hem atorgat a aquesta etapa prèvia la transcendència que li pertoca.
Què s’ha fet? Posar la lupa en el territori.
Una de les tasques dutes a terme ha estat l’anàlisi de la normativa i les figures de gestió del paisatge de la comarca existents actualment. Entre altres, això ha permès efectuar comparatives que posessin sobre la taula les possible contradiccions entre les diferents figures i, a més, en fessin emergir les mancances.
En aquesta etapa de diagnosi també s’ha procedit a fer un recull de les actuacions que, en matèria de paisatge, s’han dut a terme a la comarca, una comesa que ha posat de manifest quina és l’experiència acumulada del territori.
L’anàlisi prèvia del Pla de Gestió també s’ha nodrit de les anàlisis recollides en projectes comarcals que hi han coincidit en el temps, com són la Carta del Paisatge del Priorat, el Pla Estratègic Comarcal de Desenvolupament Socioeconòmic i la Carta Europea de Turisme Sostenible.
Una altra de les accions que ha permès aquesta diagnosi ha estat la confecció d’un mapa d’actors, eina que permet identificar i representar gràficament els actors que poden intervenir en un projecte, i les seves relacions (de cooperació, conflictives, puntuals, freqüents…). Aquest mapa és de vital importància, entre altres qüestions, perquè posa de relleu la influència i l’interès en el paisatge dels diferents col·lectius representants. I a partir de les relacions, fer evidents també els conflictes que caldrà treballar i les cooperacions que caldrà incentivar.
Per últim, cal fer esment en què, a banda de posar la lupa en el territori, en aquesta fase d’anàlisi també s’han tret els binocles per mirar què s’està fent en d’altres indrets. És per això que també s’ha procedit a l’estudi de plans de gestió de 8 territoris de l’arc mediterrani de característiques diverses i amb elements compartits.
En properes entrades al bloc us anirem detallant informació de cada un d’aquests aspectes que, com dèiem, han servit per treballar un diagnòstic molt precís de quin és l’estat de la qüestió, un diagnòstic que és el ferm (en molt bon estat) sobre el qual, un com validat per totes les parts implicades en la redacció del Pla de Gestió se seguirà avançant en la definició del Pla de Gestió que acompanyarà la Candidatura.